Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

La cultura com a terreny problemàtic...


La nova aliança editorial de Trànsit Projectes amb l’argentina rgc Ediciones busca acostar alguns dels títols emblemàtics del segell especialitzat en publicacions sobre la gestió i les polítiques culturals. Aquest primer transvasament transatlàntic ha portat dos títols a les nostres llibreries. ‘Valorizar lo propio, potenciar lo común’ de Diego Benhabid y Ricardo Santillán Güemes, i ‘Política cultural y desacuerdo’ d’Alexandre Barbalho, a les pàgines del qual se'ns proposa sortir del terreny conegut, i fins i tot autocomplaent, per experimentar la cultura com a desacord.
 

L’altra cara de la moneda: el benestar dels treballadors de la cultura


La relació entre cultura i benestar son cada vegada més evidents i analitzats. Així es va demostrar a Interacció 2021, dedicada precisament a com es relacionen cultura i salut. L’expressió mens sana in corpore sano va prendre tot el sentit a la jornada Interacció21 i es va concloure que la cultura en aquesta màxima hi té molt a veure.

Més enllà del relat creatiu

  
  
Les polítiques urbanes basades en la cultura han convertit moltes ciutats en laboratoris de marca, regeneració i competència internacional. Festivals globals, capitals culturals, districtes creatius o grans equipaments han ocupat el centre del debat durant dècades. L’article de Zafeirenia Brokalaki i Roberta Comunian proposa desplaçar la mirada cap a un altre lloc menys visible: la cultura quotidiana que apareix fora dels grans dispositius institucionals i que sovint només es fa perceptible en moments de crisi.

La mida justa de la trobada


  
Els festivals han crescut durant dècades associant èxit amb afluència, projecció internacional i expansió constant. Aquest article de Pablo Belime proposa una pregunta diferent: hi ha un punt a partir del qual el creixement empobreix l’experiència? A partir de l’estudi dels microfestivals, l’autor defensa que la qüestió no és només quanta gent hi participa, sinó quines relacions, ambients i formes de trobada fan possibles.

Arts en viu per a un món canviant


En els moments de crisi l’autonomia de l’art es desdibuixa i renova els seus vincles amb l’acció política. En els actuals dies d’incertesa, encara en plena sisena onada de la pandèmia i tot just prefigurant com serà l’era posterior, l’art no només ofereix moments de bellesa, consol i evasió, sinó que referma el seu potencial de transformació social i aborda de cara les derives que marquen el present i comprometen el futur.

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

La transició ecològica necessita cultura?


  
L'emergència climàtica ha deixat de ser només una qüestió ambiental. Cada vegada és més evident que els objectius de descarbonització, eficiència energètica o preservació de la biodiversitat no es podran assolir únicament amb solucions tècniques. El repte és també cultural. Implica transformar hàbits, imaginar altres formes de vida i redefinir les relacions entre les persones, els territoris i els recursos que sostenen la vida.

'Les realitats immersives permeten fer un discurs més atractiu, amb un increment de visitants, de difusió i de viralitat'


Amb motiu del curs 'Realitat immersiva, realitat augmentada i realitat virtual. Implementacions i perspectives en el terreny de les polítiques culturals', celebrat els dies 16 i 18 de novembre d’enguany, hem entrevistat Luis Villarejo, un dels experts més reconeguts en aquest àmbit i que coneix de primera mà les aplicacions d’aquestes noves realitats en les polítiques culturals.
 

Albert Gusi: 'L’art no només s’ha de dipositar en un lloc, sinó que l’ha de reactivar'


Amb motiu del curs ‘Art i territori. Exemples de dinamització local’, celebrat dins de l’Espai Claustre del CERC, hem entrevistat l’artista visual Albert Gusi, impulsor d’innombrables projectes que tenen el seu cor i la seva raó de ser en el territori, sovint en entorns ultralocals.