innovació

Iniciatives d’emprenedoria social i transformadora en l’economia de l’experiència

Britta Timm Knudsen, Dorthe Refslund Christensen, Per Blenker (eds.) | Routledge

Llibre interessant que analitza l’impacte de l’emprenedoria des d’un punt de vista més social i cultural que econòmic. Els autors, acadèmics europeus coordinats per un grup d’investigadors de la universitat danesa d’Aarhus, entenen l’emprenedoria com un fenomen que va més enllà del profit econòmic i que s’estén cap a la recerca del potencial individual i l’apoderament ciutadà. L’objectiu del llibre és investigar estratègies i pràctiques transformadores que generin oportunitats i valor social. S’hi explora un ampli ventall d’iniciatives ciutadanes individuals, col·lectives i cooperatives que sota el paraigües de l’emprenedoria, la participació, la innovació i l’activisme, busquen que els ciutadans assoleixin tot el seu potencial. Les anàlisis es realitzen més des del punt de vista de ciutadans apoderats que des de la perspectiva de productors i consumidors.

Tuit de la setmana

"Sin cultura, no hay posibilidad de innovación digital" @pilargonzalo @StellaStellae

La gestió de projectes artístics amb impacte social

Managing Arts Projects with Societal Impact (MAPSI)

El projecte MAPSI neix amb l’objectiu d’augmentar el nivell de coneixement i competència dels gestors culturals en el desenvolupament de projectes artístics amb impacte social. Ara presenta aquestes dues guies per analitzar pràctiques, coneixements, habilitats i competències per a una bona gestió d’aquests projectes artístics perquè els gestors puguin adaptar aquest corpus teòric i pràctic a cada context, circumstàncies i necessitats concretes.

Tendencias culturales que ya están aquí (2016)

L'estraperlista

Una temporada más me gustaría proponer algunas de las tendencias más destacadas en el sector cultural de éstos últimos meses, orientaciones que he ido observando y que he intentado sintetizar sobre prácticas que se consolidan y que nos pueden ayudar en la innovación (tecnológica, y también social) de nuestros proyectos culturales.
 

SOBRE HÁBITOS SOCIALES Y CULTURALES

Somos cada vez más consumidores impredecibles, con pocas ganas de ser encasillados, necesitamos mantener nuestra genuinidad, por lo que la customización de los productos y los servicios va a ser el camino habitual,

Impactes econòmics, culturals, socials i medi ambientals del patrimoni cultural europeu

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

Art, Recerca, Innovació i Societat

Gerald Bast; Elias G. Carayannis  |  ARIS (Arts, Research, Innovation and Society) | Springer

La creativitat, les arts i la cultura són motors d’innovació i desenvolupament cultural, econòmic, polític, social i científic. La recerca artística i la innovació basada en els arts són grans transformadors i disruptors de dinàmiques socials, econòmiques i polítiques. El llibre que aquí us presentem parteix d’aquestes premisses àmpliament acceptades i explora les noves teories, polítiques i pràctiques al voltant dels nous rols i funcions de la recerca i la innovació artística a l’hora de definir i produir noves formes de coneixement i facilitar-ne la seva difusió, absorció i ús. El llibre planteja, entre d’altres, les qüestions següents: els artistes poden i han de ser investigadors?; estan els sistemes artístics i científics connectats i, en cas afirmatiu,  quins són aquests punts de connexió?; quin és l’impacte de les arts en el desenvolupament de la societat?; com s’interrelacionen les arts amb els mecanisme de generació d’innovació social, científica i econòmica?

Handbook of the economics of art and culture

Victor A. Ginsburgh, David Throsby | Elsevier

Manual que proporciona una panoràmica de l’evolució i desenvolupament d’aquesta disciplina durant els últims anys. L’obra recull, des d’una perspectiva interdisciplinària, contribucions que informen de la recerca més innovadora en economia de la cultura i que, a la vegada, evidencien l’equilibri existent entre les investigacions que analitzen aspectes tradicionals de l’economia com són la producció, distribució i consum de béns i productes culturals, d’una banda, i aquelles investigacions més innovadores que abasten un ventall molt més ampli d’aspectes i qüestions relacionades amb altres disciplines com la psicologia, l’estètica, l’art, la filosofia, els estudis literaris, el dret, la sociologia o l’antropologia. El volum s’agrupa en cinc gran apartats: Valor i avaluació de la cultura; Consum i demanda cultural; Indústries culturals i creatives; Diversitat cultural; i Altres qüestions més àmplies.

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.

El cercle virtuós: per què la creativitat i l’educació cultural compta

John Sorrell, Paul Roberts, Darren Henley | Elliott&Thompson

Llibre que fa una aproximació renovada a l’educació cultural i creativa al Regne Unit. Segons els autors vivim en l’era de la creativitat ja que és part integral de tot el que fem i inspiradora d’innovació i de millora del nostre entorn, els nostres productes, les nostres empreses i la qualitat de les nostres vides. I en aquest context, consideren que tothom ha de tenir dret a una educació cultural de la màxima qualitat pel beneficis i avantatges que aporta tant als individus com a la col·lectivitat, i afirmen que les activitats culturals i una actitud creativa hauria de formar part del dia a dia dels joves pels seus beneficis acadèmics, físics, socials i emocionals.

Contrastos globals de la participació ciutadana i cultural i el desenvolupament econòmic i social

Terry Nichols Clark (coord.) | Emerlad

Llibre que destaca la importància de les arts i la cultura i el seu possible impacte en la política i l’economia, proposa un nou marc d’anàlisi de la participació democràtica i del creixement econòmic i explora com aquests nous patrons funcionen a diferents països de tot el món. El nou marc proposat es basa en tradicions històriques procedents majoritàriament de les idees sobre  la participació democràtica d’Alexis de Tocqueville i de les idees sobre les avantguardes i la innovació de Joseph Schumpeter i Jane Jacobs.