gestió comunitària

Actualment els governs locals estan apostant de manera significativa per una nova governança de la cultura amb l’accent en la gestió comunitària, com a element de cohesió social que relaciona persones, entitats, col·lectius i institucions. La pandèmia i la crisi consegüent han accelerat el trànsit cap a la configuració de models més resilients per a les ciutats que, a més d’enfortir i fer créixer els ecosistemes creatius locals, puguin fer front a futures adversitats.

Aula 242, segona planta. Assignatura: Participació i acció comunitària. Els alumnes entren a l’aula i troben damunt de totes les taules un full en blanc. La professora es presenta i sense més preàmbuls demana als alumnes la primera tasca: “Escriviu en aquest full en quants espais del vostre barri, poble o ciutat participeu”. La professora recull els papers i amb una ràpida llambregada comprova que més de la meitat segueixen en blanc. Res més lluny del que esperava; cada començament de curs el resultat és més o menys el mateix. Sense més dilacions, continua amb la classe.Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària
 

La participació vol dir moltes coses; però per sobre de tot vol dir compromís, implicació i coresponsabilitat. La participació és  un dels elements clau per a la gestió comunitària i així és com en van parlar Judit Font, Helena Ojeda i Xavier Urbano, docents del curs “Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

En aquest vídeo que us mostrem avui, Steve Organ va seguir l'equip d'investigació de MindLeaps per il·lustrar com aquesta ONG mesura els canvis en les habilitats cognitives i no cognitives dels joves del carrer a través d'un programa de dansa estandarditzat. Els investigadors i estudiants de la Universitat Carnegie Mellon a Rwanda i la Universitat de Drexel van guiar-ne el procés.

El programa MindLeaps utilitza un currículum integral de dansa bàsica per desenvolupar habilitats cognitives i aprenentatge social i emocional, alhora que incorpora un control individualitzat per determinar quan els joves han aconseguit fer créixer el seu pensament crític. Consisteix en un currículum de dansa estrictament dissenyat per ballarins professionals, psicòlegs i educadors amb experiència en treballar amb joves en situacions vulnerables.

Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans. Amaga la memòria de les coves, dels palaus i dels gratacels, l’aroma dels viatges llunyans i les grans descobertes, tots els instants compartits i de soledat i, per damunt de tot, l’ànsia de sobreviure i el desig de transcendència.

Maria Victoria Sánchez Belando | City, Culture and Society 8 (2017) 35-42

Barri de la Bordeta, gener de 2010. La Plataforma “Can Batlló és pel barri” llança un ultimàtum: si l’11 de juny de 2011 les excavadores no han entrat al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil, les veïnes l’ocuparan. Comença el compte enrere de l’anomenada campanya “Tic, tac”. La reclamació: que es complexi amb el Pla General Metropolità de 1976, que preveia la creació de zones verdes i equipaments en aquella zona. 11 de juny de 2011: s’obre una de les naus, el Bloc 11. Ha nascut un espai social autogestionat pel veïnat. A fi d’analitzar de quina manera Can Batlló representa una alternativa a les polítiques de les ciutats creatives, Maria Victòria Sánchez Belando ha escrit “Building alternatives to the creative turn in Barcelona: The case of the socio-cultural centre Can Batlló”.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.

A Catalunya tenim un bon nombre d’espais de creació i producció artística. Molts d’ells estan representats per Xarxaprod, (Xarxa d’espais de producció i creació de Catalunya). La xarxa és una associació que, des de l’any 2006 aglutina centres de producció i creació tant públics com privats al servei de la producció cultural contemporània.

Enguany, Xarxaprod està preparant unes jornades professionals pels dies 24 i 25 de novembre. Aquestes jornades que tenen per nom 'Espais creats | Noves convivències' giraran entorn la relació que s’estableix entre els usuaris/creadors i els espais que habiten. A través de varies activitats, entre les que destaquen dos tallers i un debat, Xarxaprod vol crear un espai de diàleg i intercanvi amb la finalitat de construir noves formes de convivència.