Apunts

Industrias creativas y empleo: reflexiones desde la crisis....

Los gobiernos y partidos políticos, Rajoy a la cabeza, repiten hasta la saciedad que las industrias creativas y la generación de pequeñas empresas por emprendedores (emprendizaje) constituyen un modelo productivo capaz de generar empleo y contribuir a sacarnos de la crisis. Mientras los recortes en cultura no paran de crecer, las políticas culturales cada vez se enfocan más en la promoción del emprendizaje.

Cultura de descuento y revolución low-cost

Max Hernández Calvo |  minorliterature

¿Qué debe hacer el sector cultural español ante la crisis? Es una pregunta tan mala como urgente. Por ello ando preguntándome, en vez, ¿qué haría yo ante la crisis? Es decir, qué haría desde una función institucional del sector cultural y, más puntualmente de museos, que es lo que conozco de primera mano (aunque mi experiencia sea más bien yankee). En breve, me pregunto qué haría para hacer, así, sin dinero.

En clave optimismo self-help se dice que lo positivo de la crisis es que obliga a aguzar el ingenio y poner en marcha la creatividad. Claro, para diseñar una programación “a la medida” del tijeretazo. ¿Pero realmente solo basta con abaratar costos? Programar barato en alineación normativa con la nueva “realidad económica”, impuesta ideológicamente, sí que es posible. En el “tercer mundo” la programación low cost es práctica corriente—que suele pasar por la factotum-ización obligatoria de los trabajadores de la cultura y/o por su precarización—. Pero la imposición de un límite de “gasto” en cuanto al capital financiero no entraña que ese límite aplique a toda forma de “capital”. En ese sentido, simplemente programar actividades “baratas”, sin buscar redistribuir, al menos, capital simbólico, es acatar el recorte y reproducir su lógica para otras formas de capital.

Emprendizajes en cultura : sus discursos, alteraciones y...

En el marc de la recerca sobre «Treball, economia i producció cultural: una aproximació crítica a l’economia creativa» que va desenvolupar per a obtenir el Doctorat en Estudis Culturals a la londinenca Goldsmiths University, Jaron Rowan  va publicar la investigació realitzada al llarg de l’any 2009 i finançada pel Centro Cultural Montehermoso, on analitza els diferents discursos, narratives, programes i institucions que tenen per objecte la promoció a l’estat espanyol de l’emprenentatge als sectors  culturals. L’emergència de la figura de les i els emprenedors culturals sorgeixen en un context on l’esfera cultural ha vist incrementar fortament la seva dimensió econòmica i on les denominades indústries creatives demanden de manera creixent uns perfils professionals que posin en valor la cultura i la rentabilitzin, propiciant el desenvolupament econòmic i el teixit d’empreses culturals.

Interacció, 8 de maig de 2013. Algunes de les coses que es...

[<a href="//storify.com/interaccio/interaccio-8maig2013" target="_blank">View the story "Interacció, 8 de maig de 2013" on Storify</a>]

Gràcies per la vostra participació!

La cultura com a sistema

Ferran Farré  | Vindicacions

“actividades culturales y creativas, todas aquellas actividades en las que desde una intencionalidad que va más allá de la simple ocupación del tiempo de ocio, donde los seres humanos, como consecuencia de sus necesidades expresivas, comunicativas y emocionales interaccionan, de manera más creativa o más pasiva, con flujos de información simbólicos, persiguiendo cierto impacto estético, expresivo, cognitivo, emocional o espiritual sobre sí mismos o sobre los demás. Estas interacciones se pueden materializar en actos aislados o en espacios de relación social y se pueden articular tanto a través de sistemas de intercambio formales y reglados como el mercado, la educación, o las organizaciones culturales (empresas, organizaciones e instituciones) o informales y poco estructuradas como resultado natural de la interacción social.”

[#854] "La función de la cultura pública no es generar...

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán,...

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.

Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento. Por una parte, hay gente que piensa en cómo recuperar aquello que estamos perdiendo, cómo volver a la vida en la que confiaba. Por otra, hay gente que pensamos que sólo podemos salir de esta crisis yendo a buscar una organización social nueva.

Apunts per la meva participació a Interacció

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Us dono la benvinguda a Interacció

Tipus: Notícia
Us dono la benvinguda a Interacció

És un goig per a mi presentar aquesta nova edició d’Interacció, un esdeveniment que compta amb una llarga trajectòria i que els treballadors de la cultura sempre han valorat com una veritable fita. ... llegeix +

Salvador Cardús: «L’acció de l’administració en cultura no...

Tipus: Notícia
Salvador Cardús: «L’acció de l’administració en cultura no sempre ha aconseguit el que es proposava, sinó el contrari»

Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és sociòleg, periodista, assagista i doctor en Ciències Econòmiques. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Manté una intensa activitat com a conferenciant i la seva ponència “La cultura: servei públic, indústria o espectacle?” obre la primera jornada d’Interacció.... llegeix +

Trama Serveis Culturals

Trama Serveis Culturals és una associació especialitzada en imatge i humanitats que ofereix xerrades, tallers, cursos presencials i virtuals, itineraris urbans, activitats en múltiples formats i altres serveis culturals a persones, grups, entitats, institucions i ajuntaments de la província de Barcelona.

La iniciativa neix amb la voluntat de crear, difondre i gestionar propostes creatives, culturals i educatives en l’àmbit local partint d’una concepció transversal de la cultura. Ja sigui desenvolupant i posant en comú els talents, els coneixements i els camps de treball de persones associades i col·laboradores o servint d’enllaç en la interacció entre diferents entitats i institucions, el sentit últim de Trama és esdevenir un nexe conductor que incentivi fluxos i processos culturals entre diferents professionals, ens, àmbits i espais locals, que acabin revertint sempre en la ciutadania.

La cultura como factor de innovación económica y social

Informe interessant  elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), sota el títol «La cultura como factor de innovación económica y social»,  sobre la relació entre els sectors culturals i creatius i el creixement econòmic a les regions europees que constitueix el primer volum de la publicació final del projecte europeu Sostenuto. Coordinat per Pau Rausell Köster, la conclusió de l’estudi és contundent: la cultura és un element clau d’innovació econòmica i social i contribueix a la millora de la competitivitat.

El treball es divideix en quatre apartats i analitza els aspectes següents: la centralitat de les activitats culturals i creatives; les relacions entre innovació, creativitat i cultura; la funció de producció i els processos d’innovació de les organitzacions culturals, i les aportacions de les activitats culturals i creatives a la conformació de l’espai socioeconòmic europeu.

Compte enrere per Interacció

Falten pocs dies per Interacció i ben aviat, dimecres dia 8, ens veurem en aquesta àgora de la gestió cultural. Us volem agrair el gran acolliment que ha tingut aquesta iniciativa, ja que hem superat el nombre de participants previstos i hem hagut de tancar les inscripcions. Us recordem que podeu consultar el programa aquí.

A continuació trobareu algunes indicacions pràctiques:

Culture as a key dimension of sustainability : exploring...

Nancy Duxbury,  Eileen Gillette | Creative City Network of Canada 

Aquestes investigadores de la Creative City Network of Canada – organització canadenca de recerca i desenvolupament en polítiques culturals locals – expliquen la introducció i evolució de la dimensió cultural com a element clau en el desenvolupament comunitari sostenible. Les autores argumenten que, tradicionalment, la sostenibilitat s’havia contemplat a escala global i estatal i que ha estat en aquesta última dècada quan ha començat a aplicar-se a les ciutats i a les comunitats. Paral·lelament a aquest gir local, s’ha incorporat la cultura com a element significatiu del desenvolupament comunitari sostenible, quasi sempre lligada a qüestions relacionades amb la sostenibilitat social i el capital comunitari. Duxbury i Gillette afirmen que el desenvolupament comunitari sostenible s’ha enfocat com una manera de millorar el benestar de la comunitat en termes socials, econòmics i mediambientals, amb la incorporació gradual de la cultura com a element fonamental en aquest procés.   

Culture and class

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.

Sustainable development and cultural policy: do they make a...

Géraldine Dallaire, François Colbert |  ENCATC journal of cultural management and policy. Vol. 2, Issue 1 (2012)

Els objectius de l’Agenda 21 de la Cultura, s’adeqüen als reptes que se’ls presenten a les organitzacions artístiques i culturals? És una de les qüestions que s’hi plantegen en aquest article que vol fomentar el debat sobre la noció de cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible entre la comunitat científica. Els autors, Géraldine Dallaire i François Colbert, professors de HEC Montréal École de Hautes Études Commerciales, volen trobar també solucions a la situació actual de crisi econòmica i reducció pressupostària en matèria de cultura.

Creative cities and (un)sustainability - cultural...

Julia Hahn | Cultura21

«A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural perspectives», obra de Julia Hahn, és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», editada per La xarxa europea Cultura21, plataforma que fomenta la promoció i l’evolució cultural de models socials que contribueixen a la sostenibilitat. La col·lecció està coordinada per Sacha Kagan i Brocchi Davide.

Són sostenibles socialment les ciutats creatives? A Creatives Cities and (Un)Sustainability s’analitza l’estès concepte de ciutat creativa, com a model socialment insostenible. Julia Hahn ens exposa aquesta anàlisi critica a partir de l’estudi del sector cultural a dues ciutats, Hamburg i Toronto, en relació amb la sostenibilitat, l’art i la cultura. Amb plantejaments de diferents disciplines (la geografia, la sociologia, l’urbanisme, les ciències polítiques, l’economia i l’ecologia).

Carles Duarte: "Cal refundar l’aliança entre...

Entrevista a Carles Duarte

Durada del vídeo: 06:41


Culture and local governance Culture and Sustainable...

Aquest número de la revista «Culture and local governance» està dedicat a la interacció entre cultura i comunitats sostenibles. Com a pòrtic del número, les dues investigadores, Nancy Duxbury i  M. Sharon Jeannotte exploren els concepte de cultura, sostenibilitat i governança local. Obre el monogràfic l’article de Sacha Kaghani,  Julia Hahn, entorn la qüestionable sostenibilitat social de les classes creatives de les ciutats que han apostat per aquest model (ciutat creativa). Continua amb l’article de Meg O’Shea  centre les seves reflexions sobre  la importància de l’art i la cultura en els processos de governança, ella proposa que els governs integrin les consideracions i implicacions culturals en la política per fer front als objectius de sostenibilitat.

Streaming de les Jornades Interacció

Aquí podeu seguir en directe alguns dels debats d'Interacció: 

Participació a un dels debats d'Interacció des de...

Tipus: Notícia

El debat "El món local i la cultura. Centralitats i marginalitats" es podrà seguir en directe des de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València gràcies a la col·laboració d'Acció Cultural del País Valencià i la retransmissió de l'Anella Cultural. ... llegeix +

Innocultura

INNOCULTURA és un projecte pilot i experimental del Centre Tecnològic LEITAT, membre de Tecnio,  que té com a objectiu apropar la cultura de la Innovació al sector de les entitats i indústries culturals i creatives de la ciutat de Terrassa.

La innovació aplicada al desenvolupament: la creació de...

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.

Salvador Sunyer: «La subvenció hauria d’anar en funció de la...

Entrevista a Salvador Sunyer

Durada del vídeo: 08:23


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

A Interacció trobareu: Kognitif City Projects

Kognitif presenta el projecte Ciutat Bella, una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

CIUTAT  BELLA  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composada  per  vàrios homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuit a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans dimensions.

A Interacció trobareu: Any Espriu

Salvador Espriu i Castelló (1913 - 1985) és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconegudes per la crítica internacional, són mereixedores de la major atenció i la màxima consideració. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que ha romandre en la memòria dels catalans.

A Interacció trobareu: Olvaneja, una iniciativa cultural a...

Olvaneja, una iniciativa cultural a partir de la filosofia  slow

Olvaneja és una iniciativa cultural pionera a Catalunya que explora nous models de relació entre el temps i el territori a partir de la filosofia slow, un fenomen internacional que desafia el culte a la velocitat per tornar a cada experiència vital el temps que li correspon.

Carme Sais: "Entrem en l’època de les “co”, la...

Entrevista a Carme Sais

Durada del vídeo: 08:13


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

A Interacció trobareu: Laboratori de Cultura i Turisme de...

El Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media desenvolupa productes i serveis que posen en valor el patrimoni, la cultura i el turisme com a factors de creixement i que donen respostes innovadores a empreses i institucions per impulsar les seves activitats.

A Interacció trobareu: Xarxa Alcover de Teatres

Xarxa Alcover de Teatres neix fa 17 anys, sota la denominació de Projecte Alcover amb l’objectiu de potenciar i impulsar la mobilitat del sector de les arts escèniques entre els territoris de parla catalana mitjançant la creació i manteniment d’una estructura estable d’intercanvi que permeti la realització de gires coordinades d’espectacles teatrals en català.

La Xarxa Alcover es defineix com a una:

A Interacció trobareu: Cultura a Casa

CULTURA A CASA. LA CULTURA PARTICIPATIVA A ESPAIS DOMÈSTICS

Cultura a casa és una associació cultural sense ànim de lucre que vol compartir esdeveniments culturals a un espai domèstic per viure una experiència única i propera. Creant micro-espais culturals a cases particulars, aconseguim fomentar circuits alternatius de difusió cultural.

A Interacció trobareu: Ús d’Spotify a les Biblioteques...

L’objectiu d’aquest projecte és, a partir de les possibilitats que brinda una eina com Spotify, augmentar i complementar l’oferta de serveis que les Biblioteques Municipals de VNG donen als seus usuaris en relació a la música.

Són tres els eixos fonamentals que les biblioteques segueixen en relació a la música: la prescripció documental, la difusió del fons musical i la hibridació de la col·lecció presencial amb la virtual. En aquest sentit Spotify representa un gran complement doncs permet accedir a un vast fons documental en línia i en temps real que d’una altra forma seria impossible.

Critique of creativity : precarity, subjectivity and...

Recull d’assaigs que analitzen des d’un punt de vista crític la creativitat i les indústries creatives contemporànies. Els autors reflexionen sobre les modalitats actuals de precarietat i subjectivació des de perspectives teòriques molt variades. Sota l’edició de Gerald Raunig, filòsof i cofundador del European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp) i dels teòrics de la cultura Gene Ray i Ulf Wuggenig, molts dels textos sorgeixen de les conferències Critique of Creative Industries i Creating Effects celebrades a Helsinki el 2006 i organitzades per l’eipcp i per la Leuphana University Lüneburg.

El paper del món local en la cultura

Si ens aturem a pensar quins són els processos que conflueixen en qualsevol creació o projecte cultural ens adonarem que, ben sovint, el món local hi té una gran importància i n’és el germen i el lloc d’acollida. Perquè és aquí justament, en el món local, d’on sorgeixen els projectes i les accions culturals i artístiques. I és en els municipis on hi ha un contacte directe amb els agents culturals i d’on sorgeixen, també, tot un seguit d’iniciatives que s’imbriquen amb el teixit associatiu, amb el públic i amb el batec creatiu.

Jordi Martí: "S’ha de substituir la idea del consum...

Entrevista a Jordi Martí

Durada del vídeo: 13:16


A Interacció trobareu: Potlatch...

La paraula Potlatch designava per a algunes societats de l'antiguitat un sistema d'intercanvi basat en la solidaritat i la barata. Volem reprendre aquest concepte adaptant-lo als nostres temps per unir a creadors i mecenes mitjançant el crowdfunding o micromecenatge.

Potlatch és un espai de crowdfunding  que sorgeix davant la situació actual de crisi mundial, on veiem que aconseguir finançament, tant públic com privat, és gairebé impossible. És un espai pensat per a tothoml que tingui inquietuds, ja sigui proposant o recolzant projectes d'interès cultural, científic, tecnològic, social... i que a través de la seva realització beneficiï a un gran nombre de gent.

A Interacció trobareu: gimcana amb Ipad

ICONO Serveis Culturals presenta una gimcana multimèdia per Ipad/Iphone al Museu-Monestir i el municipi de Sant Cugat del Vallès. Aquest projecte es basa en la nostra experiència en la creació d’un producte similar en l’àmbit del turisme d’incentius, i en veure les possibilitats d’aplicació en l’àmbit cultural local.

La gimcana està dissenya en format d’aplicació multimèdia que es pot descarregar pel públic en el seu propi Ipad/ Iphone.El sistema consisteix a localitzar els punts geogràfics o els codis QR distribuïts per les instal·lacions del Museu-Monestir i el casc antic de Sant Cugat del Vallès, on l’aplicació es connecta amb la prova a realitzar, que pot consistir en preguntes -test,  fer fotografies, evitar personatges malignes, etc.

A Interacció trobareu: LAB PATC - Laboratori de Patrimoni i...

El LAB PATC - Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural és una iniciativa innovadora promoguda per un grup multidisciplinar de professionals, investigadors, consultors, estudiants de postgrau i doctorands vinculats a la Universitat de Barcelona (UB), que compta amb el suport de la xarxa IBERTUR - Xarxa de patrimoni, Turisme i desenvolupament sostenible i impulsa iniciatives de recerca, formació especialitzada i desenvolupament de projectes en col · laboració amb altres institucions acadèmiques de referència, organitzacions públiques i privades, empreses i organismes internacionals en els àmbits del patrimoni, el turisme cultural i el desenvolupament sostenible.

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, “Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, “Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

El reconeixement explícit al paper de la cultura en el...

El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) és el principal organisme coordinador de la tasca econòmica i social de Nacions Unides. Les principals activitats que promou es relacionen directament amb qüestions econòmiques, de progrés social i de desenvolupament, i també amb la cooperació cultural i educacional. Aquest òrgan també vetlla pel respecte universal dels drets i les llibertats humanes.

En aquests moments està preparant l’Agenda de Desenvolupament post-2015, on es definiran les polítiques i programes per al desenvolupament durant les pròximes dècades. El proper mes de juliol l’ECOSOC celebrarà la seva reunió anual dedicada al tema: Ciència, tecnologia, innovació i el potencial de la cultura en la promoció del desenvolupament sostenible i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

A Interacció Trobareu: Pack de cultura popular catalana a...

El Pack de cultura popular catalana ha arribat a la 5a edició. Es tracta de la realització de tallers de sardanes, gegants i castells amb els alumnes de cicle mitjà dels diferents centres educatius de la ciutat. Es fan nou sessions, d'una hora setmanal, dins l'horari lectiu durant un trimestre on es combina l'ensenyament-aprenentatge, en un nivell inicial. Les sessions les duen a terme professionals de les diferents entitats de la ciutat: Colla Sardanista “la Riallera”, Agrupació Sardanista de Vic, Osona Gegantera, Agrupació Gegants del carrer de la Riera, Geganters de Vic i la colla castellera Sagals d’Osona.

A Interacció trobareu: boovox, un punt de trobada entre...

La nostra filosofia es basa en tres pilars importants; la promoció de la contractació d’esdeveniments culturals de tot tipus, l’abaratiment dels costos de gestió i administració culturals per a entitats públiques i privades i la participació ciutadana a través de processos participatius online. Oferim una amplia base de dades de grups a ajuntaments, institucions i gestors culturals facilitant d'aquesta manera la selecció i contractació de concerts. Podent crear processos participatius, per escollir els grups per a esdeveniments, festes majors...

A Interacció trobareu: Montornès Km 0

La Biblioteca de Montornès ha adoptat la filosofia de Km 0 per la incidència amb l'entorn que implica aquest mètode de vida. Busquem la implicació directa en i amb la comunitat amb la finalitat que els seus ciutadans se sentin partícips amb el nostre servei, compartint informació i col·laborant en l'aportació de coneixement per construir una societat més sàvia, permetent-nos, a més, optimitzar recursos.

És la voluntat de la biblioteca treballar entorn de l'elaboració de productes, activitats i serveis d’acord amb les necessitats de la població, tant des de dins com des de la col·laboració amb entitats, serveis, establiments, personalitats o ciutadans que s'està obrint camí en el nostre municipi. Busquem fidelitzar usuaris i arribar a aquells ciutadans que mai haurien pensat que la Biblioteca els podria oferir una activitat adequada a les seves necessitats.

Josep Miró i Ardèvol: " Avui l’ensenyament superior no...

Entrevista a Josep Miró Ardèvol

Durada del vídeo: 04:43


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

A Interacció trobareu: Patrimoni, un projecte de xarxa...

Patrimoni és un procés col·lectiu de revalorització del patrimoni cultural i dinamització ciutadana en entorns rurals. Es tracta d’una iniciativa del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló que pretén fer visible el patrimoni cultural, el seu valor i les possibilitats que té com a recurs per a la societat per formar una ciutadania crítica i responsable amb el seu patrimoni, compromesa amb el seu rescat, protecció, defensa i difusió.

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

Nuevas direcciones en políticas culturales

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

Manel Palencia: «Si féssim participar els mecenes en tot el...

Entrevista a Manel Palencia

Durada del vídeo: 05:54


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Urban crisis : culture and the sustainability of cities

«Urban crisis : culture and the sustainability of cities» és un influent llibre sobre la importància central de la cultura en els processos d’urbanització i desenvolupament sostenible de les ciutats. Els autors -investigadors dels àmbits de la planificació urbana i el desenvolupament econòmic regional- analitzen el tema des de la perspectiva marcada per l’agenda global de desenvolupament sostenible articulada per les Nacions Unides i n’adopten una visió complexa de la ciutat sostenible que va més enllà del punt de vista econòmic i mediambiental que ha marcat tradicionalment el discurs i també la pràctica del desenvolupament sostenible.