Apunts

Núria Escalona | Editorial UOC

Manual sobre màrqueting directe i comunicació 2.0 que aporta elements i perspectives per entendre millor les estratègies de comunicació 2.0 i poder transformar-nos en professionals amb criteri en aquest àmbit. La publicista sitgetana especialista en comunicació pública explica què és la comunicació 2.0, d’on prové, quins són els seus actors i les seves eines, com cohabiten en el món de la comunicació que coneixíem fins ara i com se’n pot fer un ús professionalitzat. L’autora proporciona pistes per tenir presència a internet de manera acurada i ens informa dels beneficis però també dels inconvenients que poden sorgir.

Biljana Mickov, James Doyle (eds.) ׀ Ashgate-Gower-Lund Humphries

Obra que presenta experiències i projectes que promouen la vitalitat cultural com a eix fonamental en el desenvolupament sostenible de ciutats i regions europees. Els autors reivindiquen la necessitat d’una inversió substancial prèvia en recerca i planificació estratègica per assolir l’èxit d’aquests programes i estratègies. En tots els casos s’apunta a una transformació del model de governança del sector cultural més horitzontal i que combina creativitat, identitat i diversitat cultural amb un increment de la participació de la ciutadania en la vida cultural amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cultural harmonitzat i millorar la democràcia.

Alain Badiou, Nicolas Truong | Flammarion

Obra breu on el filòsof Alain Badiou expressa les seves idees sobre l’essència del teatre al llarg de la història i en l’actualitat. Badiou afirma que el teatre es dirigeix a la gent per tal que pensin en la seva vida d’una manera diferent a com ho fan habitualment i destaca la transcendència i la força incomparable de les paraules i idees del textos teatrals en la veu dels actors i actrius en escena. Entre d’altres qüestions, Badiou reflexiona sobre la missió del teatre al llarg de la història, sobre la relació entre teatre i filosofia, sobre la diferència entre el teatre i altres arts com el cinema o la dansa, sobre la relació entre política i teatre i sobre el lloc i el paper de l’espectador en el teatre. El filòsof considera que el teatre hauria de ser un afer d’estat i una disciplina obligatòria en els currículums educatius.