Apunts

IX Jornada de Patrimoni a la Pedrera 23/10/13 Stororify de Vàngelis Villar

Stororify de Vàngelis Villar

La novena edició de la Jornada de Patrimoni a la Pedrera es va dedicar a l'anàlisi i reflexió sobre l'estat dels centres d'interpretació a Catalunya, comptant amb la participació de Sue Millar per tenir una comparativa amb el model anglosaxó.

Beneficis individuals, col·lectius i socials de la difusió dels espectacles en viu

Canadian Arts Presenting Association /Association Canadienne des Organismes Artistiques (CAPACOA)

Big Data i humanitats digitals: de la computació social als reptes de la cultura connectada

Un post de Sandra Álvaro

El Big Data és el nou mitjà d’aquest segon decenni de segle. Un nou conjunt de tecnologies computacionals que, com les anteriors, ha canviat la manera en què accedim a la realitat. En un moment en què la web social és el nou laboratori de la producció cultural, les humanitats digitals s’aboquen cap a l’anàlisi de la producció i distribució massiva de productes culturals, per comprometre’s en el disseny i qüestionament dels mitjans que l’han fet possible. D’aquesta manera, adopten un enfocament més centrat a veure com es produeix i distribueix la cultura, que les col·loca davant els reptes d’una nova cultura connectada.

Projectes espanyols beneficiaris del Programa Cultura 2007- 2013 en la convocatòria del 2013

Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Aquesta publicació recull els resultats de l'última convocatòria del Programa Cultura 2007-2013.  Hi trobareu tots els projectes en què intervenen operadors culturals espanyols ja siguin coordinadors, coorganitzadors, editorials que han optat a la línia de traducció, xarxes culturals europees,  festivals, anàlisi de polítiques, etc.

Noves Tendències en els Museus del segle XXI

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

Apunts #24

Cultura de clubbing. Carmemix. L'estraperlista

Entrevistes sobre els gestors culturals

En el marc de la celebració del 20è aniversari i amb l'objectiu de sumar altres punts de vista al debat sobre la professió, l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha enregistrat un sèrie d'entrevistes de format breu a altres professionals del sector cultural i a ciutadans. S'han dut a terme una vintena d'entrevistes en les que artistes, creadors, tècnics, periodistes i ciutadans ens expliquen com entenen la figura del gestor cultural.

 Les primeres entrevistes  a Ibán Manzano, veí de Barcelona; Llàtzer Garcia, dramaturg; Mònica Garcia, educadora;  Laura Serra, cap de cultura del diari Ara;

Anàlisi impacte econòmic Festival Acústica

El Festival Acústica de Figueres de l'any 2012 va generar uns 2,2 mil·lions d’euros en el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya, dels quals més d'1,4 mil·lions d’euros es van quedar a la ciutat,  que suposa el 0,25% del PIB de Figueres.

També va contribuir al manteniment de 276 llocs de treball directes i indirectes durant cinc dies, dels quals 196 estan directament relacionats amb l'esdeveniment i els restants, ho estan de forma indirecta. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen del primer estudi sobre l'impacte econòmic d'aquest festival.

El primer informe PISA d'adults suspèn Espanya en matemàtiques i comprensió lectora

Per mirar, per pensa, per riure i per somriure

La figura de l’espectador segons Christian Ruby

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.