Destacats

Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El document presenta 17 propostes que afecten diferents àmbits: Impost sobre Societats, Comptabilitat i comptes anuals, Mecenatge, IVA, IBI, taxes i finançament. Així mateix, l’informe conté un apartat final, “Possibles línies de treball i reflexió”, on s’esbocen algunes línies de discussió a aprofundir en el futur i, entre d’altres, apunta la necessitat de debatre d'elements que permetin distingir una fiscalitat aplicable al sector no lucratiu distinta de la fiscalitat aplicable al sector comercial.

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.

Espacios: para la innovación, la creatividad y la cultura

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.

L’educació audiovisual a les escoles europees

Comissió Europea (DG Connect) ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB)  

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.

Quines oportunitats d’aprenentatge ofereixen els museus als joves?

NEMO (Network of European Museum Organisations) - LEM (Learning Museum Network) Working Group

Estudi que analitza les oportunitats d’aprenentatge formal i no formal que ofereixen els museus als adolescents i joves de 14 a 25 anys. Els autors  destaquen els beneficis que el compromís cultural de la gent jove genera en termes de benestar personal, ciutadania activa, desenvolupament de capacitats socials i oportunitats d’ocupació. Així com el potencial dels museus de cara a atendre les necessitats dels joves actuals.

Anàlisi dels principals debats actuals sobre política cultural

David Bell, Kate Oakley ׀ Routledge

Llibre que fa una anàlisi crítica i reflexiva dels principals debats actuals en matèria de recerca sobre política cultural. Els autors adopten un enfocament espacial o geogràfic per explorar la investigació en política cultural des d’una perspectiva urbana, nacional i internacional. I contextualitzen aquests debats amb una reflexió sobre el significat dels termes ‘cultura’ i ‘política’ quan s’uneixen per formar l’expressió ‘política cultural’. Bell i Oalkey es basen en exemples i recerca contemporània, així com en la seva experiència acadèmica i en l’àmbit de la consultoria, per plantejar una anàlisi crítica sobre la política cultural i el seu paper a escala global.

Decàleg per al Foment del Mecenatge i el Patrocini Cultural

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha publicat  el 'Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural', que proposa una sèrie d’estratègies de política governamental alhora que informa a agents culturals i entitats donants sobre recursos en aquest àmbit. El document s’ha elaborat amb l’objectiu d’establir unes bases per reorientar la transformació de les polítiques culturals, econòmiques i fiscals fins ara vigents.

#Joconfesso: Reflexions disperses d'una gestora (cultural) qualsevol

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.

El cercle virtuós: per què la creativitat i l’educació cultural compta

John Sorrell, Paul Roberts, Darren Henley | Elliott&Thompson

Llibre que fa una aproximació renovada a l’educació cultural i creativa al Regne Unit. Segons els autors vivim en l’era de la creativitat ja que és part integral de tot el que fem i inspiradora d’innovació i de millora del nostre entorn, els nostres productes, les nostres empreses i la qualitat de les nostres vides. I en aquest context, consideren que tothom ha de tenir dret a una educació cultural de la màxima qualitat pel beneficis i avantatges que aporta tant als individus com a la col·lectivitat, i afirmen que les activitats culturals i una actitud creativa hauria de formar part del dia a dia dels joves pels seus beneficis acadèmics, físics, socials i emocionals.

Llibre blanc per a ciutats creatives

Tierras de Imaginario | POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra)

Llibre que exposa les reflexions i accions derivades del projecte ‘Tierras de imaginario’ desenvolupat per les ciutats de Tournefeuille i Barakaldo desde gener de 2012 fins al desembre de 2014. El projecte ha permès experimentar com ciutats petites o mitjanes poden arribar a ser creatives a partir de l’impuls de dinàmiques de desenvolupament sostenible a través de l’art i la cultura. Aquestes dues ciutats volen donar continuïtat al projecte i proposen ampliar la seva experiència, multiplicar-ne els beneficis i crear amb altres municipis (Irun, Lleida i Foix) i la Fundació Kreanta una Xarxa de ciutats creatives. El llibre és una guia pràctica per a la creació d’aquesta Xarxa que vol ser un projecte artístic i cultural però també de desenvolupament dels territoris.