Destacats

Tuit de la setmana

La cultura mateixa és crisi, és la possibilitat de poder posar en crisi les formes de vida establertes @cccbdebats

Més enllà de la gentrificació: Narratives sobre la relació espai i cultura

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.

Polítiques culturals i foment de la lectura (Entrevista amb Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat Cat)

LlavorCultural

Carme Fenoll: “Les biblioteques han d’estar al dia en l’oferiment de formació i tecnologia per fer front a la bretxa digital”

Carme Fenoll (Palafolls, 1977)ha estat reconeguda amb el II Premi Ressenya que l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya atorga a una personalitat que hagi treballat per a la difusió de la cultura. El guardó reconeix el treball per acostar les biblioteques i els llibres als diferents segments de públics i la tasca de difondre el valor de les biblioteques a través d’inciatives creatives i renovades. Conversem amb la Cap de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales y Creativas 2016

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

Los objetivos específicos del Plan de Fomento de las ICC para 2016 se inspiran en las estrategias que a nivel global se están planteando para ayudar al progreso de las ICC. Estas están basadas en el fomento de la innovación y el emprendimiento, el desarrollo tecnológico y digital, el desarrollo del mercado y la internacionalización, la necesidad de una formación multidisciplinar y empresarial de los profesionales de las ICC, la provisión de fondos y la ayuda a la captación de inversión y la creación de un marco de que favorezca la apreciación de la propiedad intelectual. Son los siguientes:

Eixos del Departament de Cultura (XI Legislatura)

La cultura com a instrument de cohesió social, equilibri territorial i generadora d’oportunitats per a formar nous públics. Aquest és l’eix principal del full de ruta que ha presentat el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la seva compareixença a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, Vila  s’ha marcat com a objectiu aconseguir que el pressupost del Departament arribi a llarg termini a representar el 2% dels comptes globals de la Generalitat. Actualment, només suposa el 0,74%.

La indústria audiovisual de Catalunya. Radiografia econòmica

Associació Clúster Audiovisual Catalunya | Departament de Cultura

Informe acurat i detallat on es presenten les dades del sector audiovisual a Catalunya i el seu valor en xifres durant el període 2008-2013, tot fent una actualització de les dades econòmiques presentades anteriorment. Per tal de corregir la dispersió d’estadístiques sobre el sector, s’agrupen també algunes de les més rellevants presentades en publicacions com l’Estadística de l’audiovisual de Catalunya i Estadístiques culturals de Catalunya.

Tot prenent com a referència els indicadors de valor afegit brut (VAB) del sector, ocupació i el total d’empreses, a continuació es presenten les dades més rellevants atenen al seu valor comparativament en el còmput general de Catalunya, respecte el global estatal espanyol, així com el pes que representa el sector audiovisual català en el sí europeu.

La pregunta en l’acte de mediació : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Quant es gasta el vostre municipi en festes?

Com d'importants són les festes majors en un pressupsot municipal? Aquesta és la pregunta que es fa el web Gobierto, que analitza els pressupostos municipals de tots els municipis de l'Estat. Des del web, s'ha elaborat un mapa interactiu que permet consultar la despesa de cada municipi, també "per càpita". En una gamma que va del groc al vermell més intens, podreu veure la quantitat de despesa de cada poble en les seves festes.

Els lectors de revistes culturals o quan els estudis tenen mancances metodològiques

Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE)

A través dels resultats d’una enquesta efectuada a un total de 943 persones, aquest estudi busca realitzar una fotografia del perfil de lector de revistes culturals i de com aquesta ha anat evolucionant en l’entorn digital i els nous hàbits de lectura detectats i quines són les oportunitats i reptes que se’ls presenta a les revistes culturals davant d’aquests resultats palpats.

Segons l’informe, el perfil de lector de revistes culturals detectat és el d’un home (75%), adult (40% té entre 46 i 60 anys i 28% té entre 31 i 45 anys), amb estudis superiors (88%) i està en actiu (74,1% treballa).

Pel que fa als hàbits de lectura, les dades mostren un marcat perfil de grans lectors (7 de cada 10 llegeixen més d’1 hora al dia) i 9 de cada 10 han llegit un llibre en el darrer mes.

Els reptes de la literatura digital. Com llegirem en el futur? (Article publicat al setmanari digital LlavorCultural.cat)

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.