Destacats

L’estat de la cultura i de les arts a Catalunya: dades i reptes de futur

CoNCA

El CoNCA ha presentat l’informe «Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural» que, segons Carles Duarte, «ha d’ajudar-nos a adquirir perspectiva sobre la realitat quotidiana de la cultura». Després d’anys de retrocés dels indicadors, les dades mostren que hi ha una tendència a l’estabilització i fins i tot al creixement: el sector editorial ha augmentat un 5,3% la facturació i el cinema ha registrat un 8,2% d’increment del nombre d’espectadors a les sales. Malgrat tot, l’assistència i participació als museus catalans ha davallat un 6,1% i un 12,4% respectivament, i la música en viu també ha perdut al voltant del 4% de concerts programats i assistents.

Debats, revista de cultura, poder i societat. Comunitats imaginades al segle XXI

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Debats és una revista que, partint de l’òptica de les ciències socials, recull reflexions entorn de la cultura i la seva relació amb el poder, la política, la identitat, el territori i el canvi social. Comença ara una nova etapa d’aquesta publicació – nascuda l’any 1982 – amb la direcció de Joaquim Rius-Ulldemolins, membre actiu de la comunitat Interacció, recuperant una versió totalment en català i d’accés gratuït als seus continguts.

El número 130 de la revista presenta el monogràfic «Comunitats imaginades al segle XXI. Homenatge a Benedict Anderson» que, partint de les aportacions teòriques d’aquest intel·lectual, aprofundeix en la qüestió del nacionalisme com un fenomen de la modernitat i en com funcionen les dinàmiques de construcció dels «imaginaris socials».

Tuit de la setmana

"Jamás la cultura fue tan crítica con lo que le rodea y tan poco crítica consigo misma y sus contradicciones" @ivandelanuez  @BernatRuiz

Colecciones con fecha de caducidad

Article d’Elena Vozmediano publicat a El Cultural el 11 de novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

Es una posibilidad real: las 1.100 obras de la Colección Arte Contemporáneo podrían abandonar el Museo Patio Herreriano, que se fundó para albergarlas, si la asociación de grandes empresarios a la que pertenecen no llega a un acuerdo con el Ayuntamiento de Valladolid. La historia de esta peculiar colección, en la que se entrecruzan misiones culturales, intereses políticos y agendas corporativas, no es un caso único. Son muchos los museos españoles que albergan colecciones privadas. Repasamos la situación de algunos de estos depósitos perecederos de arte.

Enquesta sobre les subvencions de l'Institut de Cultura de Barcelona

Observatori de Dades Culturals de Barcelona

L’Observatori de Dades Culturals de Barcelonaacaba de publicar l’informe de resultats de l’enquesta sobre les subvencions que atorga l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Cal destacar que entre els criteris de subvenció considerats més importants per les entitats són la qualitat artística i tècnica del projecte, que tinguin un pressupost equilibrat i un compromís amb el territori i impacte social. A l’altra cara de la moneda, entre aquells menys valorats, es trobarien aspectes relacionats amb la interdisciplinarietat del projecte o la vinculació amb xarxes internacionals i àmbits no culturals, el que explicaria que les entitats sol·licitants tindrien un perfil poc favorable a la realització de projectes transversals i el treball en xarxa.

Culture Statistics 2016. El sector cultural en xifres segons Eurostat

Eurostat | Publications Office of the European Union

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de «Culture Statistics» publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.
 

Busquem professionals amb talent que vulguin conèixer i participar en el disseny d’una producció real

CREACIÓ KM.0
Jornades de treball per a professionals de la creació i la gestió

Són quatre jornades d’orientació professional en l’àmbit de la producció-creació, comunicació-màrqueting, explotació-distribució, i legalitat (límits i oportunitats) per a emprenedors culturals.

El caràcter de les jornades serà dinàmic i molt pràctic: es treballarà en grups reduïts que desenvoluparan un projecte de nova creació. Aquests grups seran dirigits per tres professionals dels àmbits de la producció, la comunicació i la legalitat.

Penser le jeu : les industries culturelles face au jeu

Brougère, Gilles [ed.]  (2015) | Nouveau Monde

Aquest llibre recull una sèrie de reflexions que destaquen l’impacte que el desenvolupament dels videojocs té en la indústria cultural contemporània, amb l’objectiu de respondre com aquests la modifiquen a través de la digitalització, i com la indústria cultural els transforma de tornada en una relació de reciprocitat.

Observatoris? Laboratoris?

Article d’Eduard Miralles publicat a Cyberkaris 162 el novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

El debat entorn de la necessitat, i fins i tot sobre la pertinença, de dispositius que apleguin informació i la transformin en coneixement aflora de manera més o menys periòdica en l'àmbit de les polítiques públiques per a la cultura. Una qüestió que, sovint, es formula des d'una perspectiva més o menys acadèmica, tot i que des d'altres punts de vista forma part d'allò que podríem denominar la trilogia bàsica per a una nova governança en cultura, és a dir: els consells (instàncies per a la participació i la representació), les agències (plataformes per a la implementació executiva) i els observatoris (llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació).

Aproximación a la relación de la cultura y la pobreza

Observatorio Vasco de la Cultura 

La cultura és un agent transformador decisiu en la superació o la reproducció de les desigualtats socials, les quals sovint es fonamenten en determinants estructurals arrelats a un territori. L’informe elaborat per l’Observatorio Vasco de la Cultura posa de manifest aquest fet, fent una aproximació teòrica i aportant dades sobre el conjunt de l’Estat espanyol i la comunitat autònoma d’Euskadi.