xarxes

Anàlisi de dades de públics i màrqueting digital en teatres d’òpera

Kevin O’Hora | Arts Management and Technology Laboratory

Informe que presenta bones pràctiques en matèria d’anàlisi de dades de públics en el sector operístic. S’hi presenten quatre estudis de cas que il·lustren com els departaments de màrqueting d’importants companyies d’òpera dels Estats Units recopilen i analitzen les dades d’usuaris extretes de les seves pàgines web i xarxes socials.S’hi expliquen les estratègies desenvolupades per aquestes companyies s’hi fan també recomanacions de programari. L’autor considera que invertir temps i diners en plataformes digitals però ignorar les oportunitats que ofereixen per a l’anàlisi de dades és perdre informació molt valuosa.

Comunicació i cultura en l’era digital

Ramón Zallo | Gedisa

Evitant caure en el determinisme econòmic i tecnològic, el present llibre aprofundeix en l’anàlisi de la producció cultural i la seva regulació en un context de crisi política i econòmica, així com en les fortes transformacions tecnològiques de les societats contemporànies. Aquesta noció de conflicte que es genera, permet a l’autor reconèixer les contradiccions en el procés d’organització social, així com la dualitat del propi sistema comunicatiu.

Què significa habitar un món interconnectat on cada cop és més difícil ser-ne estranger?

Nestor García Canclini | Gedisa

Breu assaig que subverteix qualsevol categorització narrativa convencional, alternant diàleg fictici amb documentació empírica, l’autor realitza una radiografia de la institució acadèmica i l’impacte de l’eclosió de l’era digital en la societat contemporània.

Manual de productes i serveis digitals

Digital R&D Fund for the Arts

Guia que proporciona a les organitzacions culturals pautes, consells i recursos per millorar el desenvolupament dels seus productes digitals en l’àmbit artístic i cultural, ja sigui per crear-ne de nous o per millorar els ja existents. El document parteix de quatre preguntes bàsiques: ‘Why’ (Per què), ‘Who’ (Qui i per a qui); ‘What’ (Què) i ‘How’ (Com) desenvolupar un producte cultural i proporciona explicacions, plantilles i documents de referència per guiar els professionals en el disseny, implementació i avaluació i al llarg de tot el cicle de vida d’un producte cultural.

Museums and social media: Catalonia as a case study

Està disponible online a Latest articles a 'Museum Management and Curatorship', el meu més recent treball, "Museums and social media: Catalonia as a case study",  sobre la recerca que he realitzat des de 2009 dels museus catalans a les xarxes socials. És el treball més complet que he publicat fins ara i ha estat reconegut i valorat al ser publicat en una de les revistes internacionals més prestigioses. Confio que sigui del vostre interès i que generi la discussió i el debat necessari per generar idees i espais de reflexió que ens ajudin conjuntament a millorar els nostres serveis i projectes.

Museus i xarxes socials: bibliografia comentada

Office de Coopértation et d’Information Muséales (Ocim)

Les institucions museístiques fan servir les xarxes socials com a instrument i canal de comunicació, però el seu ús planteja moltes preguntes: per què les fan servir? Per a qui? Per a dir què? Quin és l’impacte? Quina estratègia definirà la seva estructura? Com seleccionar les plataformes i les tecnologies més adients?. Per mirar de donar resposta a aquestes i d’altres qüestions el centre de documentació de l’Ocim elabora aquesta bibliografia amb libres, articles, estudis i treballs de recerca, webs i recursos en línia, guies pràctiques, tutorials, xifres i enquestes que proporcionen tan reflexions teòriques com informacions pràctiques sobre el tema.

Los museos de Cataluña en las redes sociales: resultados de un estudio de investigación

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Informe de la comunicació a Catalunya 2013–2014

Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. L’obra ha comptat amb la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), junt amb ComScore, Inc; Infoadex i Portal de la Comunicació (IncOm-UAB) i tres subscriptors institucionals: l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i laSocietat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a aquesta edició, l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors i autores, procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professional, coordinats per un equip editor format per Carme Ferré Pavia, Joan M. Corbella Cordomí, Joan Sabaté i Salazar i Marta Civil i Serra. 

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.

Espacios: para la innovación, la creatividad y la cultura

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.