polítiques públiques

Des del Centre d'Estudis i Recursos Culturals amb la col·laboració de l’Oficina de les Dones i LGTBI hem proporcionat un espai d’encontre per tal de parlar, aprendre i reflexionar al voltant de les polítiques culturals i el gènere. Enfocat a tècnics i tècniques municipals de les àrees de cultura i igualtat, les Jornades s’han repartit en tres dies amb continguts molt diversos. Les ponents encarregades de conduir les jornades han estat Joana Masó, professora de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra Unesco 'Dones, desenvolupament i cultures' i Carla Alsina coordinadora de l’Ateneu Popular de Nou Barris i consultora en l’àmbit de la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere interseccional. 

Juan Arturo Rubio Arostegui i Anna Villarroya Planas | Fundación Alternativas

Mecenatge i cultura son dos conceptes que han anat lligats des d’antic. De fet, l’origen etimològic de la paraula 'mecenatge' prové de 'mecenes', nom que li deu l’origen a una de les famílies més poderoses i influents de la Florència renaixentista, els Mèdici. Sembla ser doncs que el context de la Florència del segle XV té certs paral·lelismes amb el context actual on cultura, interessos privats i poder tenen fortes connexions. A més, a l’actualitat cal afegir-hi la crisi del finançament públic per a les polítiques culturals, fet que ha propiciat que les empreses privades trobessin noves vies de mecenatge per tal d’ampliar el seu radi d’influència. La realitat és que les polítiques culturals han de rebre la figura del mecenatge per tal de poder dur a terme certs projectes culturals. 

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

Leonardo Díaz Echenique, Eva Gómez Collell, Sergi Ricart Giraldo | Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i  Federació de Municipis de Catalunya

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després? Tots sabem que el període d’avaluació és tant o més important que el projecte en sí, perquè ens ajuda a reflexionar sobre els seus punts forts i febles, a proposar millores i, en definitiva, a no cometre els mateixos errors de cara a una futura edició. Sovint, però, la falta de temps i de recursos acaba guanyant el pols a aquesta etapa final de conclusió i valoració i, en un obrir i tancar d’ulls, ha passat tot el curs i cal centrar els esforços en preparar la nova programació. Aquest és el dia a dia de molts equipaments culturals.
 

Si moltes vegades hem de fer mans i mànigues per dedicar una estona a l’avaluació dels nostres propis projectes, el fet de comparar-nos amb d’altres iniciatives per seguir creixent i aprenent es converteix en una tasca, si bé enriquidora i constructiva, pràcticament inabastable.

El  Pla  d’Acció  Cultural  de  Sant  Celoni  s’ha  d’entendre  com  l’instrument  que guiarà  la  vida  cultural  del  municipi  durant  els  propers  anys.  Es  tracta  d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, com per les empreses i professionals del sector privat, les entitats i associacions culturals i el conjunt de la ciutadania. 

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

"Ladrón de huevos en asiento bussines

El pájaro se lanza sobre su presa

Aeropuerto del Prat

Aeropuerto del Prat de Llobregat"
 

Si heu agafat gaires avions, sereu conscients que els vols que s'enlairen i aterren a Barcelona, en realitat ho fan a El Prat de Llobregat. Una ciutat amb més creativitat que quilòmetres de pista d'aterratge. La música, per exemple, s'encomana al ritme de cada u.

Al meu ritme és un projecte de La Capsa i l'Escola d'Arts en Viu del Prat que enguany compta amb la coordinació, dinamització i producció de Los Ganglios i la direcció i edició del vídeo de ToniFilmmaker. Així com el 2018, van comptar amb la col·laboració del grup Sidonie.

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

Pierre Le Quéau, Olivier Zerbib | Ministère de la Culture

Dilluns, l’hora del conte. Dimarts, grup de lectura. Dimecres, taller d’escriptura digital. Dijous, grup de conversa en francès. Divendres, taller de making i concert acústic al pati. Dissabte, ruta literària. I diumenge, potser que descansem.

Com bé sabem, les biblioteques, ja són molt més que còmodes i acollidors espais on poder llegir i endur-se lectures, films o música a casa. Quin és però, tot l’impacte d’una biblioteca en un municipi, en relació als veïns, la resta de municipis de l’entorn o el seu territori més immediat?

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.