Flandes

Who participates and how much? Explaining non-attendance and the frequency of attending arts and heritage activities

Mart Willekens, John Lievens| Poetics. Journal of Empirical Research on Culture, the Media and the Arts, volume 56, June 2016

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos Poetics, una revista de recerca teòrica i empírica sobre cultura, comunicació i arts, que recull articles realitzats des de les òptiques sociològica, psicològica i econòmica, i recordar-vos que podeu consultar les novetats del catàleg de revistes al nostre compte de Pinterest i, si sou membres d'Interacció, contactar-nos a cidoc@diba.cat si voleu disposar d’algun dels articles.

El número 56 d’aquesta publicació presenta l’article «Explicant la no assistència i la freqüència d’assistència a activitats artístiques i patrimonials», un estudi empíric desenvolupat a Flandes que ofereix coneixement sobre els mecanismes que influencien la participació en activitats culturals, analitzant dimensions com el capital cultural, les possibles barreres d’accés existents o com aspectes relacionats amb el gènere podrien determinar la participació. Es parteix d’una diferenciació específica entre el no-públic i aquelles persones que mostren cert interès per participar-hi i s’hi analitza com aquelles persones que no compten amb el suficient capital cultural i social troben dificultats per esdevenir públic actiu.

Culture: the substructure for a Europan Common

Flanders Arts Institute

Què es el retorn de la inversió pública en cultura? Es tracta d’una qüestió que genera amplis debats. Amb l’objectiu de dotar-los de més consistència i  fonamentar-ne les discussions, una quinzena d’organitzacions intermèdies que operen en els sectors de la cultura a Flandes encarreguen aquest informe que és un resum d’una recerca més àmplia titulada ‘De waarde van cultuur’ (‘El valor de la cultura) on un equip de sociòlegs, filòsofs i acadèmics exposen els resultats d’una recerca sobre el valor, el significat i l’impacte de les arts i la cultura en les persones i en la societat.

Territoris,cultures, polítiques (V i últim)

Remarques sobre alguns àmbits i sectors

Per concloure aquesta sèrie us proposem un recull necessàriament incomplert de bones pràctiques, d’experiències i metodologies interessants en aquests territoris que sens dubte mereixen una exploració més detallada. Es tracta d’experiències com la promoció de les arts (i els artistes) visuals a Àustria, dels centres de producció i creació del Quebec, i de les arts escèniques –teatre, cançó, circ- en aquest país. Dels centres socioculturals a Flandes, de la conceptualització i promoció de l’arquitectura dins el sector cultural a Dinamarca i sobretot a Àustria, de l’organització i gestió dels grans equipaments nacionals en un “holding empresarial” en aquest mateix país i també de la gestió de les grans companyies i equipaments nacionals a Escòcia. De l’organització i de la governança de les institucions del patrimoni a Dinamarca (Agència de Castells i Bens Culturals) i a Escòcia, i de la polítiques educatives i de públics sobre patrimoni a Àustria. De la intersecció de institucions culturals i educatives en projectes compartits en aquest país i també a Escòcia on s’ha aconseguit que tots els alumnes d’educació reglada participin en alguna activitat artística...

Territoris, cultures, polítiques (II)

Us heu preguntat mai: que en sé jo de la cultura danesa? O encara més,  i de la política cultural de Dinamarca? I com ho tenim amb Finlàndia, amb Àustria, i amb Flandes? Feu ara l'exercici al revés: que en saben de la cultura catalana?