instrumentalització de la cultura

La presència de la cultura a l'Agenda 2030

L’impacte del canvi climàtic en el patrimoni cultural és una qüestió urgent dels drets humans; el patrimoni cultural representa un poderós recurs per prevenir i abordar els reptes causats pel canvi climàtic d’una manera respectuosa amb els drets humans.
 

Amb aquestes paraules relacionava Karima Bennoune, relatora de les Nacions Unides sobre els Drets Culturals, cultura i sostenibilitat medi ambiental.
 

L’informe Culture in the implementation of the 2030 agenda: a report by the culture 2030 goal campaign pretén posar en relleu el paper que la cultura està jugant (i hauria de jugar) en la implementació dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (SDG) de l’Agenda 2030 , malgrat que cap d’ells fa al·lusió a la cultura de manera exclusiva, com ja expressàvem en un altre article d’Interacció.

Les polítiques culturals com a base per a un desenvolupament sostenible

Anita Kangas, Nancy Duxbury, Christiaan De Beukelaer | Routledge

Un dels reptes que es plantegen per les polítiques culturals és la de incloure-hi una perspectiva més sostenible, és a dir, entendre la sostenibilitat com a un aspecte transversal de totes les polítiques, també de les culturals. El llibre ‘Cultural policies for sustainable development’ mostra diverses aproximacions per tal de repensar les polítiques cultural i el desenvolupament sostenible. Ens planteja doncs revitalitzar els rols pels actors culturals (arts, llegat, activitats socioculturals…) a tots els nivells per tal de transformar les polítiques culturals. L’aspecte transversal i els objectius de desenvolupament sostenible es tracten a l’Agenda 21 de la Cultura, com ja vam poder llegir a Interacció en l'article: 'La cultura transversal en el desenvolupament sostenible'.

Explicar-ho a l’àvia: museus i desenvolupament local

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula “Culture and Local Development: Maximising the impact”.

#Interacció15 i els manters

Si m’erro ja em corregireu, però afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura (o cultures) de l’ICUB. I és que just l’endemà de la presentació de Berta Sureda, el mitjà “comtal” per excel·lència ens va regalar tot una “segona” del seu director ridiculitzant una vegada més les posicions de BCN en Comú. Ves per on, tan parlar a Intearcció de la instrumentalització de les polítiques culturals i se’ns despengen a La Vanguàrdia amb una instrumentalització amb tota regla d’Interacció. I és que per rajar de la Colau, tant se val una de manters o de solsticis com una de debats sobre cultura...

Monogràfic Arxius de Ciències Socials sobre "Elefants Blancs". Call for Papers

Amb aquest missatge volem convidar-vos a participar o fer difusió de la crida a la contribució al monogràfic que porta el títol “Polítiques culturals, polítiques urbanes i elefants blancs: gènesi, conceptualització, conseqüències i resistències a la ciutat creativa”. Un monogràfic que es publicarà al número 33 de la revista Arxius de Ciències Socials, editada per la Universitat de València i que pretén aglutinar la recerca desenvolupada sobre els Elefants blancs, és a dir, aquells grans projectes i esdeveniments que han proliferat a nivell estatal i internacional com a eina de desenvolupament econòmic i urbà. Busquem articular un debat crític sobre l’anomenat paradigma de la ciutat creativa i els seus efectes, que ha motivat una instrumentalització creixent de la cultura i el coneixement, així com propostes per superar o bé plantejar un paradigma alternatiu des de contribucions plurals de les ciències socials en general (sociologia, ciència política, geografia, estudis urbans o estudis culturals).

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

Museo en llamas

Ens despedim d'aquesta setmana amb la cançó «Museo en llamas» com a resum al debat al voltant de la instrumentalització dels museus obert a la xarxa a partir de l’article «Barcelona y los museos como marionetas» de Santos M. Mateos.

LA BANDA MUNICIPAL DEL POLO NORTE from jotha on Vimeo.

Els projectes culturals emblemàtics en les estratègies metropolitanes i de regeneració urbana

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.

Polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques

Abigail Gilmore | Centre for Labour and Social Studies

Article que reflexiona sobre el potencial de la cultura per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i sobre la necessitat d’establir mecanismes de finançament públic per activar polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques. L’autora examina la història recent de la política cultural al Regne Unit i fa referència a les reduccions pressupostàries en matèria de cultura dels últims anys en favor de les donacions i els patrocinis privats. Critica també unes polítiques culturals massa instrumentalitzades i que han incidit en assegurar uns retorns quantificables de les inversions. Segons Gilmore, aquestes polítiques han afectat de manera molt severa a les autoritats locals en totes les seves àrees de servei no obligatoris i on la cultura s’ha convertit en una prioritat menor.

Modelo Barcelona y política cultural: usos y abusos de la cultura por parte de un modelo emprendedor de desarrollo local

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.