inclusió social

La importància de significar el temps lliure: “meaningful leisure time”

David Ekholm & Sofia Lindström Sol | International Journal of Cultural Policy
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem. I tot això, s’accentua encara més en ambients suburbials i en zones urbanes grans i segregades, que generen exclusió i limiten les oportunitats de participació dels joves. Aquest és el tipus de públic en el qual es fixa aquest estudi: els nens i joves dels suburbis.

Les arts poden marcar la diferència

Daisy Fancourt i Saoirse Finn | Organització Mundial de la Salut (OMS)
 

Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.

No cal mirar gaire enrere per recordar que, quan parlavem de salut, la gran majoria de persones ens referiem al fet de no contraure cap malaltia ni haver-nos de sotmetre a tractaments mèdics o a operacions. Ara més que mai, però, ha quedat ben palès que salut significa moltes altres coses, d'entre les quals destaquen el fet de saber-se acompanyat i de sentir-se bé no només físicament sinó també emocional. De fet, i des de la segona meitat del segle XX, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que aquest concepte no fa únicament referència a l’absència de malaltia, sinó a l’estat complet de benestar físic i social d’una persona”. De fet, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) fa temps que està treballant en el projecte COMsalut que “parteix de la base que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari” i que, entre d’altres mesures, pretén impulsar un sistema de salut comunitària que contempli la prescripció social com a alternativa o complement (en funció de la dolència o patologia de cada cas) a la prescripció de fàrmacs i a la sobresaturació dels Centres d’Atenció Primària, on es reben diàriament un gran nombre de persones sense patologies mèdiques diagnosticades però sí amb altres problemes, com la solitud i l'aïllament, que si empitjoren si que poden acabar generant malalties.

VI Jornada de Mediació Artística. La música com a eina de transformació social

Jornada promoguda pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA amb la col·laboració del Màster de Mediació Artística de la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia Catalana de la Música i l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC.

Una caixa d'eines. Les arts en el context social

1 f. [LC] [EI] Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Eines de fuster, de manyà.

2 f. [EI] Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar.

Un martell és una eina. Serveix, per exemple, per clavar un clau a la paret. Més enllà de ser útil per fer bricolatge, un martell no té més funcions, encara que potser els més agosarats potser s’atreviran a usar-lo per obrir nous, amb el perill d’esmicolar la closca i el fruit. Podem dir el mateix del ribot i de les tisores: són eines del fuster o del sastre. En el món digital tenim una altra mena d’eines, com els programaris d’edició d’imatges o les aplicacions web per canviar els formats dels arxius. Però podem posar l’art al mateix nivell? L’art pot ser una eina en contextos socials? O l’art ja és pròpiament social? Fer-se aquestes preguntes implica parlar de mediació artística. Aquest era el tema de la jornada que es va celebrar el dijous 19 de juliol a l’Arts Santa Mònica. El títol: “Les arts en el context social”.

Dansa i diversitat

Stephanie  Burridge [ed.] |  Charlotte Svendler Nielsen [ed.]

Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.

Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.

La cultura, recepta per la felicitat?

Fundació Bancària “la Caixa” | Observatori Social de “la Caixa”

L’edició de Gener de 2018 del Dossier de l’Observatori Social de “la Caixa” està focalitzada en la cultura i els seus impactes en el creixement sostenible, la innovació i l’ocupació; centrant-se en la idea de la capacitat de la cultura per afavorir la cohesió i inclusió socials.

Els museus Smithsonian: una història de compromís cultural, polític i social

Kylie Message| Routledge

Quan es parla de museus inclusius sovint es tendeix a pensar en qüestions relacionades amb l’accessibilitat física als equipaments. Però el seu paper va molt més enllà; la responsabilitat dels museus va lligada a l’apoderament de col·lectius desafavorits, al foment de la interculturalitat i a l’impuls de polítiques de transformació social per al desenvolupament de les comunitats i el benestar de totes les persones.

Els museus poden i han de fer activisme social. La cultura i la política no s’han d’entendre com a sectors aïllats. Aquest és el principal missatge de «Museums and social activism. Engaged protest», un llibre que forma part de la col·lecció ‘Museum Meanings’, destinada a fer recerca al voltant del canvi de paradigma social, cultural i polític que estan experimentant els museus en els darrers temps.

La missió dels museus del segle XXI

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

El nou rol de les biblioteques públiques segons el Parlament Europeu

Barbara Lison, Natascha Reip, Frank Huysmans i Dan Mount | Parlament Europeu

L’informe que presentem és una compilació de tres documents elaborats per a un taller del Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu (CULT Committee):  «The New Role of Public Libraries in Local Communities»; «Promoting Media and Information Literacy in Libraries»;  «E-Lending: Challenges and Opportunities», en els quals s’analitzen qüestions d’actualitat pel que fa a les biblioteques públiques: la inclusió social i la dinamització econòmica local, l’educació per a una visió crítica dels mitjans de comunicació i la informació, i la regulació del préstec digital.

Analysis of Theatre in England 2016

BOP Consulting i Graham Devlin Associates | Arts Council England

L’Arts Council England mostra l’estat de la producció i els públics del teatre a Anglaterra, en un informe de final de 2016 que inclou una anàlisi de dades provinents de diverses agències, consultes a stakeholders i una revisió bibliogràfica que cobreix els darrers deu anys. El resultat és una instantània que evidencia grans retallades de fons públics, les quals han causat forts desequilibris regionals, han fet disminuir els ingressos de les companyies mitjanes i petites i han compromès l’aposta per la innovació i la qualitat de les produccions.