accessibilitat

Què significa habitar un món interconnectat on cada cop és més difícil ser-ne estranger?

Nestor García Canclini | Gedisa

Breu assaig que subverteix qualsevol categorització narrativa convencional, alternant diàleg fictici amb documentació empírica, l’autor realitza una radiografia de la institució acadèmica i l’impacte de l’eclosió de l’era digital en la societat contemporània.

Tuit de la setmana

Xavier Cervantes

Quines oportunitats d’aprenentatge ofereixen els museus als joves?

NEMO (Network of European Museum Organisations) - LEM (Learning Museum Network) Working Group

Estudi que analitza les oportunitats d’aprenentatge formal i no formal que ofereixen els museus als adolescents i joves de 14 a 25 anys. Els autors  destaquen els beneficis que el compromís cultural de la gent jove genera en termes de benestar personal, ciutadania activa, desenvolupament de capacitats socials i oportunitats d’ocupació. Així com el potencial dels museus de cara a atendre les necessitats dels joves actuals.

Equipaments Culturals, Ciutadania i Inclusió Social

Aquí podeu descarregar-vos la presentació de la conferència a càrrec de Lucina Jiménez, organitzada per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona.

Noves Tendències en els Museus del segle XXI

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

Public perceptions of – and attitudes to – the purposes of museums in society

BritainThinks was commissioned by the Museums Association to conduct a programme of deliberative research into public attitudes to museums and, in particular, their potential purposes and role in society.

The research took the form of six day-long workshops with members of the public, each hosted by a different institution. (Among the hosts were the Museum of London, The Beaney in Canterbury, the Riverside in Glasgow and the Museum of East Anglian Life.) The workshops used some inventive methods, including an ‘obituary exercise’ – participants were asked to imagine a world without museums – and a budget allocation exercise.

The research is intended to inform and enrich the sector’s thinking about the future of museums and contribute to the development of the Museum Association’s Museums 2020 Strategy

Tots som Hamlet

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Museus gratis: lliçons de l'experiència britànica

Avui us recomanem aquest article que replanteja el debat sobre la gratuïtat en els museus públics i el situa en el context actual. Analitza en profunditat el model de tradicional britànic implementat el 1998 pel govern laborista i n’extreu algunes conclusions. Planteja també una sèrie d’arguments a favor i en contra d’aquesta mesura que, en aquell moment, es va plantejar com una estratègia de màrqueting i, a la vegada, de democratització cultural. L’autora defensa que la gratuïtat no és suficient i que calen altres accions i estratègies per lluitar contra les barreres – no només econòmiques sinó també psicològiques i cognitives – que dificulten als segments de població més desafavorits accedir als museus i col·leccions públiques.

Culture and class

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.