arts visuals

El Museu 3.0, hipertext en paper

Luís Bagué Quílez | Fórcola

Banksy, Abramovic, Hopper, Chagall, Picasso, Vermeer, Velázquez, però també Bolaño, Machado, Baudelaire o Plató. Són una petita mostra dels moltíssim referents que aplega aquest relat que ens passeja pel suposat Museu 3.0, un espai sense murs ni divisions, on s’estableix el diàleg entre poetes i artistes de tota la història, i molt especialment del darrer segle, més enllà de les fronteres disciplinars i temporals.

La culture et ses intermédiaires. Dans les arts, le numérique et les industries créatives

Laurent Jeanpierre, Olivier Roueff | Éditions des Archives Contemporaines

Aquesta obra recull una vintena de contribucions, de diversos autors de França, Regne Unit i els Estats Units, que cobreixen sectors que van des de la música fins les arts visuals, passant pel cinema, el còmic, les plataformes de distribució de continguts, la moda i altres indústries culturals, que pretenen redefinir el paper que han de tenir els intermediaris, entre els creadors i els consumidors culturals, i a la seva legitimació en el nou paradigma digital.

Principals pràctiques, àmbits i referents hispanoparlants de la ‘nova sociologia de les arts’

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

En la societat contemporània l’art és a tot arreu: no només a les galeries d’art o als museus, sinó als fogons d’una cuina, als tallers d’arquitectura i moda o a l’espai públic intervingut pels creadors de l’art urbà. Com es pot interpretar aquesta multiplicitat de pràctiques artístiques en la dinàmica cultural postmoderna?

La ‘nova sociologia de les arts’, entesa com una aproximació teòrica madura i oberta a aquest tipus de manifestacions, no ha tingut gaire ressò en l’àmbit hispanoparlant. Però el llibre «La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global» que presentem, publicat enguany, demostra que la sociologia hispànica pot aportar una visió molt rica i diversa, a més de global, tant pel que fa a pràctiques artístiques (dansa, cuina, arts visuals i escèniques) com pel que fa a àmbits temàtics (institucions i organitzacions artístiques, pràctiques de creació, recepció i gust).

Art contemporani i acció local

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

El cinema revela el que amaguen les imatges

Les imatges, i encara més les imatges en moviment, tenen un pes important en la nostra vida. A les xarxes socials són el mitjà principal amb què rebem informació i ens comuniquem, però el seu flux continu sovint impedeix que eduquem la mirada per identificar-ne el discurs subjacent, a través de la semiòtica dels fotogrames.

«First and final frames» és un vídeo de Jacob T. Swinney que juxtaposa a la pantalla els inicis i els finals de 55 pel·lícules de cine. Aquest muntatge, a través de grans obres com «Solaris», «2001: Una odissea de l’espai», «Taxi driver» o «Her», mostra el valuós significat de les imatges en la construcció d’una història, més enllà del seu impacte visual, i ens interpel·la com a productors i receptors de la iconografia del nostre temps, alhora que reivindica el paper del cinema en la cultura contemporània.

Genealogías curatoriales: 26 comisarios/as en diálogo

Xavier Bassas (ed.) | Casimiro

Què és un comissari? Quina ha de ser la seva tasca, a mig camí entre les institucions, el mercat i el públic? Aquest llibre posa en diàleg a 26 comissàries i comissaris amb la intenció de respondre a aquestes preguntes, des de les diverses perspectives que hi plantegen, en primera persona, els experts convidats.

Conversación con Manuel Borja-Villel

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Guia de xarxes culturals de Creative Europe

Programa Europa Creativa

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea que promou els sectors cultural, audiovisual i de la creació que, a través d’un important fons  - 1,46 bilions d’euros fins l’any 2020 –, prioritza l’enfortiment de la competitivitat d’aquests sectors, guanyar nous públics i estimular un creixement en xarxa.

Aquesta guia recull presentacions de les 23 xarxes culturals escollides per Europa Creativa, que treballen en una gran varietat de sectors – música, arts escèniques, investigació i educació, patrimoni... – i que representen al voltant de 4.000 organitzacions.

L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada

Col·lectiu Sinapsis per al CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha organitzat la jornada «L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada» amb l’objectiu de presentar l’exhaustiu informe – 400 pàgines – de mapatge dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya, realitzat pel col·lectiu Sinapsis, i que aspira a ser un instrument útil per a l’articulació d’un sistema formatiu sòlid.