art

Aquest Nadal no regalis fum, fum, fum!

D’aquí menys d’una setmana arriben les festes de Nadal i, un any més, estem patint perquè no tenim ni un regal a punt. La consciència no perdona, ens sentim culpables i comencem a fer una llista mental de camí a la feina, resant perquè no se’ns oblidi cap de les brillants idees que ens han vingut al cap. Quan ja portem una estona treballant i, per fi, el cafè de primera hora ha començat a fer efecte, tots els regals que havíem estat pensant ens semblen, per dir-ho suaument, els més típics i avorrits del món. 
 

Des d’Interacció no volem que ningú entri en pànic, així que hem fet un petit llistat de regals d’última hora, però no per això menys originals i creatius. Molts d’ells són jocs de taula pensats per fomentar la lectura, la literatura, l’art i la història

Cultura conscient per a un món inconscient

Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

L’impacte 0 probablement no existeix. Però si prenem consciència de l'impacte negatiu que dia a dia generem podem ser capaços de revertir la situació i minvar la nostra petjada de carboni. Conscienciar d’aquestes accions que afecten al nostre planeta no és només tasca de l’educació, que també, sinó que implica tot un entorn cultural i de referències, com pot ser el món de les arts i la creativitat.

Recórrer la història per entendre la contemporaneïtat

Juan Albarrán | Producciones de Arte y Pensamiento

Seguint una lògica historiogràfica, el llibre «Disputas sobre lo contemporáneo» de Juan Albarrán reuneix diverses opinions, discursos, creacions i idees que permeten entendre d’on sorgeix el que entenem per contemporaneïtat actualment. Tot i seguir uns moments històrics concrets posicionats en una linealitat temporal per tal d’acotar l’art espanyol entre l’antifranquisme i la postmodernitat, alerta que en cap cas aquests moments pretenen marcar un inici i un final del relat, sino obrir noves mirades que permetin tensionar discursos i contraposar-los.

Doble o descafeïnat?

Alberto Santamaría | Siglo XXI

Poques vegades veurem una persona aficionada al cafè demanant-ne un de descafeïnat. Però malgrat la seva recent història (100 anys no són res si es comparen amb els més de set segles de l’ús del gra de cafè) s’ha fet un lloc dins del consum total, assolint el 10%. És aquesta una manera de diversificar (i augmentar) el tipus de consumidors? Alguns pensadors i crítics d’art consideren que ha passat quelcom semblant en el cas de l’art. Ara bé, quin és el preu a pagar perquè l’art i la cultura aconsegueixin més presència i popularitat a la nostra societat?

Per amor a la intersecció

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Avui més que mai es parla de la necessària intersecció entre les diferents disciplines i polítiques públiques que tenen com a destí de la seva actuació el treball en proximitat amb les persones. L’expressió artística no es pot separar de l’educació, i l’acció social és, o hauria de ser, inherent a tot projecte cultural. Al mateix temps, les tasques de mediació entre qualsevol manifestació artística i la ciutadania, que cada cop es resisteix més a ser contemplada únicament com a públic passiu, guanyen terreny, com a mínim en el discurs teòric dels que s’ocupen de la cultura.

El pas del turisme cultural

Del ‘jamón’ o el big fun, hi ha espais que s’aixopluguen sota la designació de museu quan en canvi ocupen un espai d'atracció turística en racons que gaudeixen d’aquest públic potencial. De vegades funcionen, d’altres no tant, però malgrat el terme museu solen evidenciar clarament el seu objectiu. Hi ha polítiques, projectes i operacions urbanístique però, que malgrat la seva finalitat d’atracció turística i econòmica es vesteixen de cultura per assolir una millor acceptació entre els locals. Veiem-ne un cas.

L'art de mentir. Una història del fake.

Jorge Luis Marzo | Cátedra

Veritat o mentida? La veritat és que la mentida forma part de la nostra quotidianitat. Cada dia més, sigui a través de les ‘fake news’ o ‘deep fake’ que es troben a l’ordre del dia, generant realitats paral·leles o bé sigui amb milers d’artificis que ens transporten a realitats inventades. En plena era de la postveritat, mitges veritats i ficcions ens dificulten la possibilitat de seguir el relat d’una suposada realitat comuna.

Les arts contemporànies des d’un perspectiva radical

Maaike Lauwaert - Francien van Westrenen | Valiz

El que expliquen les manifestacions artístiques contemporànies en l’art que es produeix avui, ens explica quins són els codis que solem utilitzem i quins són els temes que ens preocupen en l’actualitat.

El misteri de la comissària

Serge Chaumier, Isabelle Roussel-Gillet [dir.] | Complicités

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari? A partir de quins criteris? Què vol dir en el fons comissariar? Per intentar respondre totes aquestes preguntes i resoldre el misteri de la comissària Serge Chaumier i Isabelle Rousell-Gillet han dirigit el llibre “Pratiques de comissariat d’exposition: Récits d’expériences pour une réflexion incarnée”.

'Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida'

La gent no s'adona del poder que té. Ni la gent, ni la mateixa poesia, ni probablement la cultura.

Un 19 de gener de 1919, demà farà un segle, naixia a Barcelona l'autor de la frase que titula aquest post, Joan Brossa i Cuervo, autor d'aquestes cites i de tants altres rastres que podem trobar i que ens son familiars. Aquest 2019 celebrem l'Any Brossa, per commemorar el centenari del naixement d'aquest artista que treballava la poesia de manera transversal, en totes les seves formes, per fer-la universal i no deixar ningú indiferent. Us sonen?