blog de molinaan

INTERACCIÓ18 | Història de la cultura, història humana. Josep Ramoneda / Educació, vida eterna de la cultura. Marina Garcés

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT
 


 

La història de la cultura és la història humana

amb Josep Ramoneda


 

Eulàlia Bosch presenta a Josep Ramoneda des de l'oxímoron de dues identitats que poden ser contradictòries però no excloents: Ramoneda és filòsof i és periodista.

Dues professions, dues maneres d'entendre el món que van del pensament reposat de la filosofia al fet frenètic del periodisme, lligat a la velocitat i la immediatesa.

INTERACCIÓ18 | Territori i aprenentatge. Itziar González / Repercussió ciència creació. Josep Perelló

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT


 

El territori com a font d’aprenentatge cultural

amb Itziar González
 

"Actuar en el territori implica mostrar allò amagat"

Itziar González és arquitecta, però no per construir grans edificis que es mengen la costa de les ciutats, ni per enderrocar arbres i partir les muntanyes. Per González, la idea de l'arquitectura està lligada al dibuix, i el dibuix a l'origen mateix que ens fa humans.

INTERACCIÓ18 | L'aïllament contemporani: Xavier Castañer. Compartir imatges, identitat: Jonás Trueba

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT


 

L’aïllament contemporani al que ens han portat les tecnologies

amb Xavier Castañer


 

Un dels eixos del fet de ser humans és la capacitat de comunicar-nos amb la paraula, amb l'art, amb els textos, amb la música... Interacció ha estat un espai de comunicació directa, offline. Ara bé, com canvien els paradigmes comunicatius les noves tecnologies? Pot el nostre cervell fragmentar-se per atendre múltiples converses simultàniament? Com construïm el relat generacional en un món hiperconnectat? I com aconseguim no aïllar-nos del món "real", el de la comunicació directa i humana? Correm el risc de passar del plural al singular?

INTERACCIÓ18 | Del plural al singular

<<ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT>>

Lliçó d’obertura amb Sunetra Gupta



 

Sunetra Gupta és una novel·lista i professora d'epidemiologia teòrica a la Universitat d'Oxford, interessada sobretot en malalties infeccioses responsables de la malària, HIV, grip i la meningitis bacteriana.

Actualment és professora d'epidemiologia teòrica al departament de zoologia de la Universitat d'Oxford. Forma part del comitè europeu assessor del Princeton University Press.

Va ser premiada amb la Medalla Científica per la Zoological Society of London i el premi Rosalind Franklin de la Royal Society per la seva recerca científica.

INTERACCIÓ18 | Llengua materna / llengües d’adopció

<<Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Mary Ann Newman i Pilar Vázquez

 

“La comunicació humana equival a la capacitat de traduir”

La traducció és un dels fets cabdals de comunicació entre pobles. Tal com deia Judit Carrera a la ponència inaugural "quan parlem una llengua que no és la nostra sacrifiquem el matís per l'entesa i la proximitat amb l'altre parlant".

Pilar Vázquez i Mary Ann Newman són les protagonistes d'un diàleg on la màgia de la traducció esdevé la clau de l'enigma. Si posar nom era un acte màgic, traduir també.

INTERACCIÓ 18 | Paraules i imatges

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Emili Manzano i Jordi Balló



 

Pels periodistes Emili Manzano i Jordi Balló, el que defineix el fet de ser humans són les relacions entre les comunitats i les persones, el que ambdós anomenen com "el valor cultural de l'amistat".

INTERACCIÓ18 | Les ciències i les arts: històries compartides

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Marina Vegué i Cesc Gelabert


 

Gelabert gesticula com un cavall. El ballarí recorda a en Bonito, l'equí de Baró d'Evel i protagonista indiscutible de Bèsties que va morir l'estiu passat. La memòria per Gelabert és al cos i a la consciència, les idees es tradueixen amb el cos en un intent de compartir d'acostar-nos a una cultura comuna.

La relació entre les ciències i les arts no ha estat mai fàcil de definir: tot i tenir històries compartides i arrels culturals comunes -només cal pensar en el Renaixement on la ciència determinà la mida i envergadura de la cúpula de Brunelleschi i l'art va ser qui va atorgar-li la capacitat de meravellar amb la seva imponent bellesa- les dues disciplines han estat separades amb un mur, que a vegades compartimentava sense deixar-se veure. Fent una tria entre l'una o l'altra.

INTERACCIÓ18 | La memòria inscrita en el moviement

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Camille Decourtye i Joan Baixas


 

Si Albertí treballa amb les paraules Camille Decourtye, membre de la companyia Baró d'Evel, artista, domadora i cantant, treballa amb el moviment i amb el so sense dotar a les seves creacions d’una història lineal. No hi ha introducció, nus i desenllaç, si no parracs deconstruits que cobren sentit quan l’espectacle conclou.

INTERACCIÓ18 | Històries que creen coneixement i memòria: L’oralitat

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>
 

Per seguir el viatge cal saber quin és l'origen. D'on venim? D'on neixen les històries? Qui va posar nom i paraules a la memòria primigènia? Nancy Huston, una de les grans figures del panorama intel·lectual francès, publicava l'any passat a Espanya L'espècie fabuladora (Galàxia Gutemberg), un dels seus textos més emblemàtics, la tesi del qual destaca la importància de la ficció en la vida de l'ésser humà. Per Huston els éssers humans no poden viure fora la ficció. Així, per l'escriptora els humans són aquesta espècie fabuladora que nomena a les coses en un acte màgic.

INTERACCIÓ 18 | Paraules en record d'Eduard Miralles

Hi ha un minut que et condiciona i et canvia la vida. I aquell minut per Carlos Marquerie va ser el moment d'observar els quadres escoltant Pink Floyd gràcies a aquell professor, als anys 70, que li va fer trobar la potencialitat. El click. El minut que tot es deconstrueix per construir-se.

L’ Aprendre a aprendre.

 

Aquell va ser el moment on la cultura i l'aprenentatge es tocaren per esdevenir aquell lloc d'aixopluc on sembla que tot està per fer i tot és possible.

Així ho explica l'artista en un vídeo que dóna pas a la realitat. De la pantalla a la carn. De la virtualitat a l'offline "Cada cop parlem menys mirant-nos"