blog de Interacció

Segons l’Asociación Española de Fundaciones, “el sector fundacional espanyol s’ha convertit en un agent de desenvolupament social i econòmic important. La seva creixent rellevància es reflecteix en el nombre d’organitzacions que el componen, la diversitat de demandes socials, el nombre de beneficiaris als quals atenen, l’ocupació directa i indirecta que generen, els recursos humans no remunerats que mobilitzen, i la despesa que destinen a finalitats d’interés general”.

Número monogràfic de la revista RIPS coordinat pels professors Arturo Rodriguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins de la Universitat de Barcelona. La publicació presenta una sèrie de materials elaborats en el marc d'una àmplia investigació sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, que ha estat portada a terme durant els últims sis anys per part d'un equip d'investigadors de diverses universitats del país. La major part dels articles aquí inclosos van ser presentats, en una primera versió en el marc de la VII International Conference on Cultural Policy Research (Barcelona, juliol de 2012).

Vivim governats per un sistema mundial dinàmic i canviant conformat per un mercat de valors llunàtic i irracional. La invenció imaginària del valor és actualment un factor clau del mercat financer, més enllà de la llei de l’oferta i la demanda. Què podria passar, doncs, si les multituds urbanes i en xarxa entressin de cop en aquest joc de valorització i recuperessin el seu poder per intervenir en la fràgil cadena de producció de valor? Aquesta és una de les qüestions que Matteo Pasquinelli, investigador a la Queen Mary University of London, planteja en «Animal spirits : a bestiary of the commons». L’autor explora com els esperits animals - aquells impulsos humans impredictibles que influeixen en el mercat de valors i impulsen els cicles econòmics – incideixen directament en la conformació del procomú.

The goal of this paper is to analyze the behavior of digital music consumers on the Internet. Using clickstream data on a panel of more than 16,000 European consumers, we estimate the effects of illegal downloading and legal streaming on the legal purchases of digital music. Our results suggest that Internet users do not view illegal downloading as a substitute to legal digital music. Although positive and signi_cant, our estimated elasticities are essentially zero: a 10% increase in clicks on illegal downloading websites leads to a 0.2% increase in clicks on legal purchases websites. Online music streaming services are found to have a somewhat larger (but still small) effect on the purchases of digital sound recordings, suggesting complementarities between these two modes of music consumption. According to our results, a 10% increase in clicks on legal streaming websites lead to up to a 0.7% increase in clicks on legal digital purchases websites. We find important cross country difference in these effects.

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals en els seus respectius processos de regeneració urbana i en les seves dinàmiques socials i artístiques. L’estudi pren com a punt de partida la implementació dels seus programes com a capitals europees de la cultura Liverpool 2008 i Marsella 2013. L’autora és Claire Bullen, investigadora del Research Institute for Cosmopolitan Cultures de la Universitat de Manchester, i amb aquest treball va guanyar el Cultural Policy Research Award 2010, una iniciativa de l’European Cultural Foundation (ECF) i el Riksbankens Jubileumsfond, i des del 2008 en col.laboració amb ENCATC, la xarxa europea de centres de formació en gestió cultural,  que distingeix els millors treballs de recerca aplicada comparativa i intercultural de joves investigadors.

Es tracta d’una iniciativa promoguda de forma conjunta per la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l'aprenentatge permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) organitzacions que comparteixen objectius en els àmbits de l’educació i la cultura, com ara l'ampliació de l'accés a la cultura i l'educació, fomentar la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

La Comissió Europea ha presentat la Comunicació 669 "Un nou concepte d’educació: invertir en competències  aconseguir millors resultats socioeconòmics"que estableix directrius de l’estratègia educativa als estats de la UE amb l’horitzó 2020. Amb aquesta Comunicació es presenta una oportunitat per aprofundir la relació entre educació i cultura,  destacant el paper fonamental de la cultura en l'ampliació de l'accés a l'educació permanent, i en particular per als grups més desfavorits.

15 març 2013 | Per Yaxi Deng

Recently, a major focus in urban economic development has been attracting creative industries and creative workers to cities as engines to drive economic growth. Since the second half of twentieth century, however, American metropolitan areas have seen accelerated trends of employment decentralization. As metropolitan workforces continue to suburbanize, should urban policy makers worry about retaining creative industries? How do location patterns and growth trends in creative industries compare to other industries?

In a paper titled “Are Central Cities More Creative? The Intrametropolitan Geography of Creative Industries,” researchers Ric Kolenda and Cathy Yang Liu explored the intra-metropolitan (center cities vs. suburbs) distribution of creative industries and the resulting economic effects.

«Urban crisis : culture and the sustainability of cities» és un influent llibre sobre la importància central de la cultura en els processos d’urbanització i desenvolupament sostenible de les ciutats. Els autors -investigadors dels àmbits de la planificació urbana i el desenvolupament econòmic regional- analitzen el tema des de la perspectiva marcada per l’agenda global de desenvolupament sostenible articulada per les Nacions Unides i n’adopten una visió complexa de la ciutat sostenible que va més enllà del punt de vista econòmic i mediambiental que ha marcat tradicionalment el discurs i també la pràctica del desenvolupament sostenible.

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.