Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Ciutat com escenari i condició de la vida social

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat

Universitat de València

Aquesta obra recull una cinquantena de comunicacions, relacionades amb el desenvolupament local i el patrimoni natural i cultural, presentades per experts de diverses disciplines al primer congrés de «Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat», organitzat per la Universitat de València i La Federació d’Instituts d'Estudis Comarcals del País Valencià.

El llibre presenta diverses experiències dutes a terme arreu del País Valencià en matèria de sostenibilitat local a través de l’explotació turística. Els seus continguts s’estructuren en tres blocs: el territori (arqueologia, arquitectura i paisatge), el patrimoni cultural (cultura i art), i la gestió local (administració pública i gestió).

Tuit de la setmana

¿Que función tiene la educación artística en la escuela? Aprender a mirar de manera crítica y romper la inercia del mercado y los medios: aprender a no repetir esta imagen @mariaacaso

Efervescència de la filosofia

El tercer dijous del mes de novembre va ser decretat per la UNESCO el Dia Mundial de la Filosofia; aquesta data coincideix també amb el Barcelona Pensa. La filosofia no ens és llunyana, ja que es basa en fer-nos preguntes i intentar resoldre-les, el que fem diàriament; no és més que l’anàlisi crític de la realitat i deu ser per aquesta raó que des de les instàncies de poder sovint han intentat fer-li buit.

La divulgació de la cultura científica. Resum

En aquesta crònica general de l’eix de divulgació en Interacció 17, faig una síntesi dels punts que vaig trobar en comú entre els ponents, més implícitament o oberta:

  1. En el segle XXI, la ciència impregna l’entorn.
  2. El coneixement és un, s’ha difuminat la frontera entre disciplines.
  3. El coneixement té una gran capacitat transformadora, perquè afavoreix el pensament crític.
  4. Les iniciatives poden ser proposades dalt a baix (top-down) o de baix a dalt (bottom-up).
  5. Les iniciatives cada cop són més participatives.
  6. Les iniciatives cada cop són més obertes: Open source, open data
  7. Les iniciatives cada cop són més inclusives i sostenibles.

El diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. Resum

La relació entre art i ciència representa un dels principals temes de debat en el si de la societat contemporània. Per això mateix, dins les Jornades d’Interacció17 es va dedicar una línia de debat enfocada a aquest tema: El diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. Aquest diàleg va tenir lloc en el cor de Barcelona, un indret forjat entre la dualitat de ciència i art. En aquesta ciutat es poden trobar centres pioners en investigació i, alhora, un clima artístic vibrant compost per innumerables centres culturals. No és casualitat (o potser sí) que les Jornades es desenvolupessin a un pas entre una Facultat de Matemàtiques i Computació i la zona de museus d'art contemporani.

Ciència i construcció de la ciutat. Resum

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

Sostenibilitat, ètica i coneixement. Resum

C.P. SnowAl maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

Els museus són de tots? Camins perquè ho esdevinguin.

Anabel Fernández Moreno | Trea

La trajectòria del concepte de procomú ve de segles enrere, tot i que no és fins la primera dècada del segle XXI quan aquesta comença a usar-se sistemàticament per a referir-se als béns cognitius que es troben als museus. En el seu significat original, el procomú es refereix al patrimoni compartit per una comunitat. La unió del procomú i el museu s’associen a la idea de projecte col·laboratiu, que amb la incursió de les noves tecnologies apropa el coneixement a la ciutadania i li dona visibilitat.

El rescat de la creativitat a les «ciutats creatives»

Oli Mould | Routledge

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser «Creative Cities: What they are and how not to be one» (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la «creativitat»; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura. Malgrat tot, a les ciutats encara bullen milers de focus genuïnament artístics i creatius; són els espais per a la creativitat amb ‘c’ minúscula, els espais de la subversió urbana que Mould posa en relleu a «Urban subversion and the creative city».