Una reflexió sobre per què la cultura no ha de ser un recurs gestionat només des de l’Estat o el mercat sinó un bé comú que emergeix i es gestiona des de les pròpies comunitats.
Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.
Tocar fons no és una política cultural
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2015 descriuen un sector en caiguda sostinguda després de la crisi. El debat no és si s’està tocant fons, sinó què revelen aquestes dades sobre les decisions públiques que han conduït el sistema fins aquí.