Destacats

Els drets culturals com a gramàtica del desenvolupament


  
Al llarg dels anys, el desenvolupament s’ha explicat des d’una lògica de necessitats. Alimentació, habitatge, salut, creixement econòmic. La cultura apareixia després, gairebé com un complement que arribava un cop resoltes les qüestions “essencials”. L’article de Patrice Meyer-Bisch, publicat  a la revista Kult-ur, qüestiona frontalment aquesta jerarquia i proposa un desplaçament conceptual de gran abast: els drets culturals no són un afegit del desenvolupament, sinó la seva gramàtica profunda.
  

Un programa que construeix públics des de l’escola


  
L’informe anual del programa Anem al teatre del curs 2012-2013 permet llegir amb una certa precisió una política cultural que sovint queda situada en un segon pla: la construcció de públics des del sistema educatiu. No es tracta només d’una oferta d’espectacles per a escolars, sinó d’un dispositiu sostingut en el temps que articula cultura, educació i territori a escala provincial.
  

Fidelitzar públics: canvis estructurals i màrqueting per a les arts



Discurs molt alineat amb l’agenda europea d’audiències. Encara recognoscible, però conceptualment superat. Reflecteix una orientació cap a la captació i diversificació d’audiències que ha marcat moltes polítiques culturals. Avui, aquest enfocament conviu amb mirades més crítiques que posen l’accent en la relació, la corresponsabilitat i els drets culturals. El text ajuda a entendre aquest punt de partida.(n. de l'e., 2026)
  

Infància i cultura: drets, pràctiques i canvi de mirada


  
Aquest text aborda la relació entre infància i pràctiques culturals, un àmbit estructural de les polítiques culturals locals. Tot i que el tema es manté vigent, el marc ha incorporat amb més força la perspectiva de drets culturals i educació al llarg de la vida. Rellegir-lo avui permet revisar com s’ha pensat aquesta relació i què queda encara per desplegar. (n. de l'e., 2026)
  

Com tocar amb una orquestra simfònica des del museu


  
Aquest article presenta una experiència que connecta institucions culturals i pràctiques educatives. S’inscriu en una etapa d’experimentació en mediació cultural i obertura dels equipaments. Avui, aquestes pràctiques s’han estès, però també s’han institucionalitzat. El text permet revisar els inicis d’aquestes hibridacions i preguntar-se fins a quin punt han transformat realment les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Big Data cultural: poder econòmic, risc democràtic


  
Un informe internacional examina com les dades personals de consum cultural redefineixen el mercat digital i plantegen nous dilemes polítics.
  

L’estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon analitza l’emergència d’un nou ecosistema econòmic basat en les dades personals vinculades als comportaments culturals.

Museus en transformació: cap a una nova ciutadania europea


  
Aquest document ofereix una panoràmica del debat museístic europeu a inicis de la dècada passada. Des d’aleshores, els museus han incorporat noves tensions vinculades a la sostenibilitat, la digitalització i la revisió crítica dels seus relats. Llegir-lo avui permet situar aquestes transformacions en perspectiva i entendre com han evolucionat les funcions dels museus. (n. de l'e., 2026)
  

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida


  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.

La cultura a TV3: pitjor que frivolitat!


  
Com es parla de cultura a la televisió? Aquesta és la pregunta que travessa aquest text de Joan M. Minguet, que analitza el tractament dels continguts culturals a TV3 a partir d’un debat sobre la necessitat de fer la cultura més “entretinguda” per al gran públic. 

L’autor adverteix que el dilema entre divulgació i elitisme sovint es formula de manera simplista. Fer la cultura accessible no implica convertir-la en un espectacle lleuger ni reduir-la a una estètica atractiva i ràpida pròpia del llenguatge televisiu. La cultura, recorda Minguet, també exigeix temps, esforç i capacitat d’interpretació. 

Llegir aquest article  ajuda a tornar a una tensió persistent en la mediació cultural: com ampliar els públics sense diluir la complexitat de les obres ni reduir la cultura a pur entreteniment mediàtic.
  
  

Participació cultural a Europa: menys presència, més digital


  
L'Eurobaròmetre de la Comissió Europea mostra una lleugera davallada en la participació cultural dels europeus. El consum cultural es transforma: es mantenen les desigualtats territorials i socials mentre creixen les pràctiques culturals vinculades a internet.
  

La Comissió Europea ha publicat un nou Eurobaròmetre sobre hàbits, consum i participació cultural dels ciutadans de la Unió Europea. Els resultats mostren una tendència moderada però clara: la participació cultural ha disminuït lleugerament en relació amb l’enquesta anterior de 2007.