Destacats

  
L’article analitza la relació entre els models de política cultural i les formes que adopten els equipaments culturals, proposant un desplaçament clau en la seva interpretació: si durant bona part del segle XX els equipaments responien als models nacionals de política cultural, en el context contemporani són els models locals els que en determinen la configuració. Aquesta hipòtesi no és menor. Implica assumir que els equipaments ja no són només infraestructures culturals, sinó dispositius inscrits en estratègies urbanes, econòmiques i de governança que operen a escala local.
  

  
El document parteix d’una operació clara: situar les aliances creatives no com a pràctiques perifèriques, sinó com a instruments estratègics de política cultural. En el marc del Pla de Treball per a la Cultura 2011–2014 de la Unió Europea, el grup OMC defineix aquestes aliances com a cooperacions entre institucions culturals i altres sectors com educació, empresa, salut o recerca, orientades a transferir capacitats creatives i generar noves formes de treball.
  

  
El document presenta el creixement del MACBA no com una ampliació puntual, sinó com una reconfiguració del seu paper dins la ciutat. Des de la seva fundació el 1995 en el context de la transformació del Raval, el museu s’ha pensat com una institució vinculada al seu entorn social, intel·lectual i urbà. El pla d’usos que es desplega el 2014 parteix d’aquesta trajectòria i la projecta cap a una nova escala, amb la incorporació de nous espais i la redefinició de les seves relacions amb els públics i el territori.
  

  
L’article de Raymond Weber (2010) parteix d’una constatació que ha anat guanyant centralitat des dels anys noranta: el concepte de governança s’ha imposat com a marc per pensar l’acció pública en contextos complexos, també en el camp cultural. Aquesta emergència no és neutra. Respon a una crisi de governabilitat dels sistemes polítics tradicionals, incapaços de respondre a demandes socials creixents, a la fragmentació dels espais de decisió i a l’aparició d’actors que desborden l’Estat com a únic centre de poder.