Notícies

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors culturals i creatius


  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de paradigma en les arts


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

Combatre la crisi climàtica des de les arts escèniques i la música /NOU


  
La sostenibilitat obliga a repensar no només què fem, sinó també com ho produïm i ho fem circular
  

La crisi climàtica ja no interpel·la només els discursos culturals, sinó també les seves condicions materials. Com es produeix una obra, com es mou, amb quins recursos tècnics circula i quines infraestructures necessita són qüestions que formen part, cada cop més, del debat sobre sostenibilitat.

Els equips com a condició del museu públic


  

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

Catalunya 2022: la cultura, clau per reactivar el país


Generalitat de Catalunya
 

La crisi sanitària ha evidenciat i agreujat una sèrie de problemes estructurals arreu del món i Catalunya no ha sigut una excepció. El Grup de Treball Catalunya 2022, creat a petició del Govern de la Generalitat i format per una trentena d’experts en diversos àmbits, ha treballat al llarg d’un any per elaborar una norantena de propostes adreçades a transformar el país.

Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és redissenyar-los sencers


  
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
  

L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.