Activitats Interacció

  
Hi ha un minut que et condiciona i et canvia la vida. I aquell minut per Carlos Marquerie va ser el moment d'observar els quadres escoltant Pink Floyd gràcies a aquell professor, als anys 70, que li va fer trobar la potencialitat. El click. El minut que tot es deconstrueix per construir-se.

L’ Aprendre a aprendre.

 

  
Una reflexió que posa l’equitat com a principi fonamental per entendre com la cultura i l’educació poden contribuir realment a la justícia social i al benestar col·lectiu.
  

  
El món de les parelles, ja se sap, és divers i complex. Més enllà del mite romàntic de la mitja taronja, hi ha parelles que tot i semblar d’allò més lògiques, resulten complicades i no acaben de quallar. Penseu que educació i cultura podria ser una d’aquestes parelles? De les que aparentment casa molt bé, però que massa sovint necessita de la mediació de tercers per resoldre la seva relació? Potser els seus problemes tenen origen en els seus objectius diferenciats, entenent per objectius que l’educació qüestiona i la cultura, en canvi, ofereix respostes.

  
  'Perform' (Participatory Engagement with Scientific and Technological Research through Performance) és un projecte d’investigació que va néixer el novembre de 2015 amb l’objectiu de fer créixer l’interès dels joves per la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i les enginyeries a través de les arts escèniques. Aquesta aproximació a les ciències des d’una perspectiva humanística busca trencar estereotips de gènere i fer més fàcil l’accés dels joves de col·lectius desafavorits a les carreres científiques.

  
Una reflexió que reivindica l’equitat com a criteri fonamental per vincular aprenentatge, ciència i cultura de manera integral i transformadora.
  

L’equitat continua sent un gran repte per a l’ensenyament de la ciència. Els debats actuals sobre aquest àmbit contemplen aspectes com les barreres a l’accés i proposen aproximar les persones a la cultura científica, però aquest tipus de postura té connotacions assimilacionistes que no promouen una vertadera forma de justícia social

Jenée Iyer | Carnegie Mellon University

Les dades ho demostren: a les smart cities les competències pròpies de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, com el pensament creatiu i les habilitats comunicatives, són cada cop més importants. A més, s’estima quela saturació informativa generada amb el big data suposa pèrdues de 900 bilions de dòlars per any, i es necessita l’art públic més que mai per assegurar l’habitabilitat urbana, i també per contrarestar l’impacte negatiu que té en el valor de marca d’una ciutat l’estandardització que comporta la tecnologia.

No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues de les formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana, i sempre han estat una parella de fet, malgrat que des de fa temps conviuen clandestinament. El desenvolupament de les TIC ha fet que la seva relació sigui més visible, però una altra cosa es que visquin sota el mateix sostre.

‘Art i ciència’, un dels capítols del ‘Deuwatts’ ―programa setmanal de ciència, salut i medi ambient de Betevé―, entrevista investigadors artistes i científics per aprofundir en les actuals formes d’interacció entre aquestes dues disciplines, art i ciència, i per donar a conèixer projectes que fan possible espais d’encontre i col·laboració mútua.

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

  
«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.