Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Cultura local i construcció de ciutadania, una crònica inexacta

 
  

Aquest text recull un debat central en les polítiques culturals locals: la relació entre cultura i ciutadania. La seva aportació principal consisteix a desplaçar la mirada des dels consumidors culturals cap als ciutadans que participen en la definició de la vida col·lectiva.

Més que parlar d'activitats o equipaments, el text planteja la cultura com un espai de construcció democràtica. Una idea que ha anat guanyant pes durant la darrera dècada amb l'expansió dels drets culturals com a marc de referència per a moltes polítiques públiques. (n. de l'e., 2026)

Mesurar la cultura: què sabem realment quan ho sabem tot


  
L’Anuario de Estadísticas Culturales 2015 no és només una compilació de dades. És, sobretot, una operació de definició: delimita què compta com a cultura, com es pot mesurar i des de quines categories es fa llegible. En aquest sentit, el valor del document no és tant el volum d’informació que aporta com el marc que construeix per interpretar-la.
  

Conclusions del Debat d'Interacció 2014


  
Autors: Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez  | 10 desembre 2015

1. PROCÉS PREVI. DEBAT INTERACCIÓ’14.

Es va rebre l’encàrrec des del CERC de realitzar una tasca d’anàlisi conjunta sobre els nous reptes de les polítiques culturals locals, a partir de la interrelació entre els agents tradicionals generadors de cultura i els nous agents emergents, entre l’administració pública i les seves dinàmiques i els col.lectius organitzats també generadors d’acció cultural en el territori. Un equip de quatre coordinadors format per Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez vam rebre unes pautes inicials que posteriorment vam desenvolupar en:

Accés a la cultura: entre dret democràtic i instrument de política pública


  
L’informe Access to Culture – Policy Analysis parteix d’una constatació que travessa tota la història de les polítiques culturals europees: l’accés a la cultura no és una qüestió tècnica, sinó una expressió directa de les relacions de poder i de les formes d’inclusió o exclusió que defineixen cada societat. Des dels orígens de les institucions culturals modernes, vinculades a les elits i a la construcció de la identitat nacional, fins a les polítiques de democratització cultural del segle XX, l’accés ha funcionat com un indicador de qui forma part de la comunitat política i en quines condicions.
  

Subvencions i inversions nominatives en cultura. Evolució de l’aportació de l’Estat a Catalunya, 2011-2016

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament:

Cooperar per sostenir la diversitat cultural


  

La transformació de les pràctiques culturals obliga, segons Philippe Henry, a revisar un model de política cultural construït durant el segle XX al voltant de la producció professional, l’oferta artística i la seva difusió.

La construcció estadística de la cultura


  
La producció d’estadístiques culturals sembla una tasca purament tècnica. Aquest document mostra que, abans de comptar la cultura, cal definir-la. I aquesta definició no és neutra: determina què es farà visible, què quedarà fora de l’anàlisi i quina imatge del sector acabaran oferint les dades.

Com s’ha construït la política cultural a Catalunya: el relat d’Eduard Delgado


  
Us recomanem aquest article d’ Eduard Delgado, organitzador de la primera edició d’Interacció 1984 i director fundador del Centre d’Estudis i recursos Culturals (CERC). El text aporta memòria institucional i una lectura històrica dels marcs que han configurat l'acció cultural pública. Connecta directament amb l'eix Panorama d'Interacció15 dedicat a revisar el recorregut de les polítiques culturals des de la recuperació democràtica.  

Apunts sobre la virtualitat de la cultura


  
“El públic s’ha d’entendre com a matèria primera”, afirmava recentment Carles Guerra, nou director de la Fundació Tàpies. I afegia: “La producció d’idees és col·lectiva i (la institució) s’ha d’entendre com un plató, com una oportunitat de produir quelcom amb el públic”. En termes semblants s’expressava Ferran Barenblit, nou responsable del MACBA: “Pensar en la institució cultural com a generadora de productes per a consumidors és donar-nos per perduts (...). El ciutadà vindrà si se sent emocionalment lligat amb la institució. (Cal) crear microcomunitats. Si parles a tothom, no parles a ningú. Has de parlar a cada persona que entra i crear relacions afectives”.

La música com a infraestructura de ciutat


  
The Mastering of a Music City parteix d’una idea força: una ciutat musical no és només una ciutat amb concerts, sinó un sistema capaç de convertir la música en activitat econòmica, identitat urbana, desenvolupament cultural, atracció turística i qualitat de vida. L’informe, impulsat per IFPI i Music Canada, es presenta com un full de ruta aplicable a ciutats de mides diferents i defensa que una política musical sòlida necessita artistes, escenes actives, espais diversos, públics compromesos, empreses del sector i suport públic multinivell.