Planificació, gestió i governança

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.

Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

L’estudi 'Cultura, pantalles, pandèmia' és el resultat d’un procés de treball promogut des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) amb l’objectiu de copsar com s’estan incorporant els llenguatges digitals a l’acció cultural dels municipis. El treball s’emmarca en la voluntat de la Diputació de Barcelona d’incentivar la reflexió en clau local per tal de conèixer, analitzar i donar un marc conceptual a la realitat del territori.

Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.