Destacats

Cuando hablan de cultura

Ignacio Molano, advocat i gestor cultural, analitza en aquest llibre les conseqüències d’una manera determinada d’entendre les polítiques culturals que ha mitificat la cultura i l’ha sotmès al mercat. Aquest especialista en Responsabilitat Social associada a la cultura, docent del Máster en Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid i soci fundador d’Impacta Cultura, parteix de la premissa que la cultura es basa en la creació i en el diàleg. Creu que els processos creatius no són terreny exclusiu dels artistes sinó que també hi han de participar de manera activa gestors, investigadors i ciutadans. I que s’ha de fomentar el diàleg i el debat crític i obert entre tots ells. Segons l’autor, una de les funcions de les polítiques culturals hauria de ser oferir i propiciar aquests espais de diàleg i mediació.

Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en cultura

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

Valoración de intangibles en operaciones financieras con agentes culturales

Aproximación para la elaboración de la guía dirigida a entidades financieras.

Observatorio Vasco de la Cultura

Cada vez es más común escuchar de los especialistas en economía que la apuesta por las industrias creativas, entre las que se cuentan las culturales, es una garantía de futuro para la competitividad de los territorios. El cuerpo teórico de la economía creativa sitúa en un papel central a los elementos intangibles ofreciendo un importante cambio de paradigma en la valoración de la riqueza y de las potencialidades de crecimiento de los territorios y las industrias.

El Retorn social de les polítiques culturals

Aquest estudi va ser elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), amb la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Xavier Fina, professor i director d’ICC consultors culturals; i l’equip d’investigadors Nicolás Barbieri,  Eva Merino i Adriana Partal  a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En l’estudi s’identifiquen elements que permeten avançar en una adequada valoració dels nivells de retorn social de les polítiques culturals: el valor públic que afegeixen, les seves repercussions en diferents esferes de la realitat social i la manera més adient per mesurar aquests resultats. Per això s’analitza de quina manera les polítiques culturals tenen un impacte significatiu en la realitat social, més enllà de la reconeguda capacitat i legitimitat per contribuir a la professionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com la seva aportació al desenvolupament econòmic productiu.

Art and sustainability : connecting patterns for a culture of Complexity

Sacha Kagan, investigador associat de la Leuphana University i cofundador de Cultura21, Network for Cultures of Sustainability, presenta en 'Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity' els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La tesi que defensa l’autor és que aquesta dimensió no només implica la inclusió de la cultura en el desenvolupament local sostenible de les comunitats, sinó que també suposa la transmissió d’un conjunt de normes, valors i convencions per facilitar la transició cap a un món més sostenible.

Musées et développement durable

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.

Culture et développement durable: il est temps d’organiser la palabre...

Jean-Michel Lucas és doctor en Ciències Econòmiques, professor a l’Université Rennes i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’administració francesa, entre d’altres, director general d’afers culturals i conseller del gabinet del ministeri de Jack Lang, entre d’altres. Dedica una part important del seu àmbit de treball a defensar els drets culturals de les persones. Sota el pseudònim de Doc Kasimir Bisou critica les polítiques públiques actuals que, segons ell, han convertit la cultura en un instrument al servei del desenvolupament econòmic.

Lucas analitza a 'Culture et développement durable' el paper que juga la cultura en el desenvolupament humà sostenible i reclama una nova ètica per a la intervenció pública en matèria de cultura.

Apunts #9

A más crisis más local para entender lo global. Alfons Martinell. Confluencia

Colloque International Culture et Développement Durable: transcripcions i vídeos

Ja podeu consultar les transcripcions i els vídeos de les ponències del Col·loqui Internacional sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible celebrat a Paris el 22 i 23 de novembre de 2012, organitzat pels ministeris de cultura de França i del Québec. Hi van participar més de 300 artistes, investigadors, experts, professionals i responsables polítics, així com representants d’organitzacions internacionals amb l’objectiu de presentar pràctiques i experiències innovadores, crear noves fórmules de col·laboració i dissenyar estratègies per millorar els vincles entre la cultura i el desenvolupament sostenible.

Les Polítiques Culturals al món occidental

Recomanem aquestes dues obres que us oferiran una panoràmica actual de la realitat de les polítiques culturals al món occidental.

La primera, 'Tendances et défis des polítiques culturelles: cas nationaux en prespective', presenta l’estat actual de les polítiques culturals a França, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Quebec i País de Gal·les i Escòcia. Cada informe inclou un resum de les principals dades sociodemogràfiques, politicoeconòmiques i culturals del país, enumera les intervencions més destacades en matèria de cultura, i exposa els problemes, dèficits i reptes a superar. Elaboren els informes reconeguts especialistes europeus com Vincent Dubois (França) o Sara Selwood  (Anglaterra). L’encarregat de l’informe espanyol és Emmanuel Négrier, que assenyala com a reptes principals per a l’Estat: la gestió de la descentralització i la diversitat cultural, d’una banda, i garantir la democratització cultural dins el context polític i econòmic actual, de l’altra. S’hi inclou també un apartat dedicat a analitzar les accions i polítiques culturals desenvolupades per institucions internacionals com Unesco, el Consell d’Europa, la Unió Europea i l’Organització Internacional de la Francofonia.