Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.
«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.
Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica). Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat.
La primera és la '
Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo sostenible
Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.