Destacats

Musées et développement durable

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.

Culture et développement durable: il est temps d’organiser la palabre...

Jean-Michel Lucas és doctor en Ciències Econòmiques, professor a l’Université Rennes i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’administració francesa, entre d’altres, director general d’afers culturals i conseller del gabinet del ministeri de Jack Lang, entre d’altres. Dedica una part important del seu àmbit de treball a defensar els drets culturals de les persones. Sota el pseudònim de Doc Kasimir Bisou critica les polítiques públiques actuals que, segons ell, han convertit la cultura en un instrument al servei del desenvolupament econòmic.

Lucas analitza a 'Culture et développement durable' el paper que juga la cultura en el desenvolupament humà sostenible i reclama una nova ètica per a la intervenció pública en matèria de cultura.

La despesa en cultura dels ajuntaments. Comentaris

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.

Apunts #9

A más crisis más local para entender lo global. Alfons Martinell. Confluencia

Investir la culture. Actes du Forum d’Avignon Culture, économie, médias 2011

El Forum d’Avignon és un laboratori d’idees que té per objectiu analitzar la relació entre la cultura i l’economia i proporcionar canals per a la reflexió dins l’àmbit internacional, europeu i local. Es va crear el  2006 amb el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació francès i cada any organitza un fòrum internacional amb personalitats i professionals de la cultura, la política, les indústries creatives, l’economia i els mitjans de comunicació.

El llibre que aquí us presentem recull els debats i les conclusions del Forum d’Avignon 2011 titulat “Investir la culture”.  Al llarg de l’any el Lab del Forum d’Avignon prepara i encarrega estudis, entrevistes i enquestes amb les quals es treballen els temes que es discutiran en el fòrum. En l’edició del 2011 els eixos temàtiques que es van debatre van ser els següents:

Making sense of audience engagement

Aquest informe examina les estratègies i iniciatives desenvolupades per les companyies de dansa, teatre i música clàssica per augmentar el compromís del seu públic i fidelitzar-lo. Proposa també un nou model per a entendre millor el comportament del públic abans, durant i després de l’experiència artística.

L’informe encarregat per la San Francisco Foundation, una xarxa que actua com a viver d’organitzacions i iniciatives sense ànim de lucre i treballa per al desenvolupament comunitari de la badia de San Francisco, ha estat elaborat per Alan Brown i Rebecca Ratzkin  de la consultora WolfBrown

Revista de revistes #6

Arte, individuo y sociedad. Vol. 25, n. 1 (2013)

La cultura como agente de cambio social en el desarrollo comunitario
MORENO GONZÁLEZ, Ascensión (p. 95-110)

Ascensión Moreno, des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, estudia els antecedents, l’evolució i la realitat actual del desenvolupament cultural comunitari (DCC). Analitza com s’integren els conceptes de ciutadania, participació i creativitat en els processos de treball comunitari, així como el paper que hi juguen els creadors. Explica també el marc metodològic i les fases de desenvolupament dels projectes DCC.

La despesa en cultura dels ajuntaments

No és cap novetat dir que, avui, les polítiques públiques de cultura s’enfronten a una reducció dràstica dels recursos, però també a un canvi de paradigma que posa en qüestió moltes de les dinàmiques del període anterior.

En aquest context, el CERC es proposa fer petites píndoles d’informació que aprofundeixin en aspectes concrets d’una problemàtica que ha portat als ajuntaments a una situació en la que han de prioritzar entre serveis que considerem bàsics per als ciutadans i que, en molts casos, estan propiciant una gran reducció dels pressupostos de cultura i, per tant, d’aquests serveis.

1

Public and private cultural exchange-based diplomacy: new models for the 21st Century

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió