Giner de San Julián, Salvador

Salvador Giner de San Julián (Barcelona, 1934) 

Es llicencià i doctorà en Sociologia per la Universitat de Chicago (EUA), llicenciat en  Dret per la Universitat de Barcelona i doctorat en Dret (sociologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1989 obtén la Càtedra de Sociologia de la Universitat de Barcelona d’on actualment és catedràtic emèrit.

Fou un dels fundadors de l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, des del 1979, i en fou president en dues ocasions. Des de l'any 2005 presideix l'Institut d'Estudis Catalans, la màxima institució acadèmica del país.

Entre els seus interessos científics hi ha la història de la filosofia social, les teories generals sobre les societats modernes, la relació entre la filosofia moral i la ciència social, i l'anàlisi macrosociològica de les societats mediterrànies - Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya, Catalunya-  en els quals ha dirigit i publicat diversos estudis empírics.

Fundà i presidí la Federació Espanyola de Sociologia i ha estat membre del Comitè Executiu de l'Associació Internacional de Sociologia, així com cofundador de l'European Sociological Association. Fou director i fundador de l'Institut d'Estudis Socials Avançats del CSIC (Barcelona, Madrid, Còrdova) i director del Departament de Sociologia a la Brunel West London i a la Universitat de Barcelona. Editor de la Revista Internacional de Sociología (1991-2004); director asociado de International Sociology (1987-1990) i membre del Consell de Redacció de Sociology (1982-1986) i de l’European Journal of Social Theory des de 1996.

Ha realitzat estudis de postgrau a la Universitat de Colònia (Alemanya) i ha estat professor a diverses universitats europees i americanes: Cambridge, Lancaster, Londres, Roma, Pavia, París, Chicago i Mèxic, entre d'altres.

És, a més, redactor  i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Algunes de les principals distincions que ha rebut són el Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política del Centro de Investigaciones Sociológicas (2006) i el Premio Nacional de Ciencias Sociales (Madrid, 2008). És Doctor Honoris Causa per la Universitat de Valencia (Veneçuela) i membre permanent del Comitè Científic del Premio Europeo Amalfi per la Sociologia e le Scienze Sociali (concedit a Itàlia) i del seminari internacional que l'acompanya. En 1995 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. 

Entre les seves publicacions cal destacar: 

- La societat de masses (1961), publicat en català i traduït més tard a l'anglès (Nova York i Londres) i al castellà (Barcelona).

- Història del pensament social  (1967)

- Sociología (1968)

- El progreso de la conciencia sociológica (1971).

- L'estructura social de la llibertat (1971), posteriorment desenvolupada i publicada de nou en altres llengües.

- Europa contemporánea: estructuras sociales y pautas culturales (1978).

- Comunió, domini i innovació: per una teoria de la Cultura  (1985)

- El destino de la libertad  (Premi Espasa d’Assaig , 1987)

- Ensayos civiles (1987)

- La governabilitat i l'esdevenidor de les societats modernes (1990). (coautor)

- La cultura catalana: el sagrat i el profà (1996) del qual fou director i coautor

- Carta sobre la democràcia (1996)

- Manual de civisme (1998) del qual fou coautor, escrit tot en català i traduït després a diversos idiomes.

- La societat catalana (Premi del Col·legi d'Economistes l'any 2000) 

- Las encrucijadas de la diversidad cultural (2005)

- Cultura popular avui (2007)

Va participar per primera vegada en Interacció a l’edició de 1996 on dins l’àmbit de les Polítiques culturals i cohesió social presentà la seva ponència L'estat de l'Estat del benestar   com a director de l'Institut d'Estudis Socials Avançats del CSIC. Interacció’10 comptà de nou amb la seva presència on exposà la conferència La cultura popular en el món global: reptes i replantejaments al voltant del debat sobre La Cultura popular i l’Associacionisme cultural.