transformació digital

Aquest mes d'abril hem publicat els següents posts al blog del CCCB LAB que creiem que poden ser del vostre interès:

• El nou ecosistema productiu: fabricació personal, distribuïda i oberta: Tomás Díez explica l'evolució que porta al sorgiment d'espais com els FAB LABS.
• La revolució del comú : Rubén Martínez fa una crònica del cicle "En comú" que es va fer al CCCB.
• Analitzant el públic virtual: L'equip del CCCB Lab compartim com concevem i tractem el públic virtual.
• Ciutat, espai, treball i gent que fa coses:  César Reyes Nájera | dpr-barcelona, parla dels nous "makers": ciutadans que fan coses.

A més a més, el passat mes de març vàrem celebrar al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis, Festa de la Literatura Amplificada. Si no hi vas ser o si et ve de gust reviure el festival, K13 continua a la xarxa: des del web de Kosmopolis pots accedir als vídeos de les diferents xerrades, conferències, debats, lectures i recitals, així com a entrevistes als participants i clips temàtics. També pots llegir les cròniques que Albert Forns, Lucia Calvo, Breixo Hardinguey i Marta Palomo han escrit sobre les activitats que van formar part del Bookcamp, l’Homenatge a Roberto Bolaño o els especials sobre Novel·la gràfica al Regne Unit i Tercera Cultura. + INFO

INNOCULTURA és un projecte pilot i experimental del Centre Tecnològic LEITAT, membre de Tecnio,  que té com a objectiu apropar la cultura de la Innovació al sector de les entitats i indústries culturals i creatives de la ciutat de Terrassa.

L’objectiu principal d’aquest llibre és fer un balanç d’aquesta última dècada en què les indústries creatives i l’economia creativa s’han situat en el centre de les polítiques culturals i econòmiques tant de les grans institucions internacionals com dels governs nacionals, locals i autonòmics de tot el món.

L’anàlisi es fa des d’una perspectiva francòfona ja què segons el director de l’obra, Philippe Bouquillion, professor la Universitat Paris 13 i investigador del Laboratori de ciències de la informació i de la comunicació MSH Paris Nord, Omic, existeix molta literatura anglòfona sobre aquesta matèria però la francesa, en canvi, encara és escassa.

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.

El periodista Robert Levine replanteja en aquest llibre el debat sobre propietat intel·lectual i alerta que les grans empreses digitals que promouen la supressió dels drets d’autor i la gratuïtat a internet estan destruint el negoci de la cultura en favor dels seus propis interessos.

Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques.. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris. Denuncia que grans corporacions com Apple, Amazon i empreses de capital risc de Silicon Valley basen el seu model de negoci en oferir uns continguts pels qual no paguen o venen molt per sota del seu preu de cost. Les acusa de paràsites i d’enfonsar el negoci de les empreses productores de continguts i dels seus autors.

Recull d’assaigs que analitzen des d’un punt de vista crític la creativitat i les indústries creatives contemporànies. Els autors reflexionen sobre les modalitats actuals de precarietat i subjectivació des de perspectives teòriques molt variades. Sota l’edició de Gerald Raunig, filòsof i cofundador del European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp) i dels teòrics de la cultura Gene Ray i Ulf Wuggenig, molts dels textos sorgeixen de les conferències Critique of Creative Industries i Creating Effects celebrades a Helsinki el 2006 i organitzades per l’eipcp i per la Leuphana University Lüneburg.

Número especial de la revista «International journal of arts management» on s’hi analitza l’impacte de la revolució digital en les organitzacions culturals. Inclou cinc articles que aborden aspectes com la resistència al canvi, la complexitat dels processos d’innovació i els nous models de negoci basats en la tecnologia digital.

Així, Régis Dumoulin i Claire Cauzente analitzen en “The solid body guitar in the digital era: how persistent myths influence musicians’ evaluation criteria” com en els fòrums de músics a internet encara es prenen com a referència el so de les mítiques guitarres elèctriques creades a la dècada dels 50 per valorar el mercat d’instruments actuals. L’article de François Moreau “The disruptive nature of digitization: the case of the recorded music industry” descriu una altre exemple de resistència al canvi. Es recolza en la teoria de les tecnologies disruptives per explicar el retard de la indústria discogràfica a l’hora d’adaptar el seu model de negoci als arxius de música digital; també es pregunta per què va rebre aquesta nova tecnologia més com una amenaça que com una oportunitat.

Aquest llibre és un recull d’alguns articles d’opinió publicats al Bauen_blog (un blog de referència a la xarxa, dedicat a les biblioteques i l’arquitectura) per Daniel Gil Solés, bibliotecari i documentalista, sobre els reptes futurs de les biblioteques i dels seus edificis.

Per tal resumir-vos el contingut d’aquest llibre, el millor és recórrer a les paraules de Ferran Moreno, prologuista de l’obra, que tan bé sintetitza el conjunt d’idees i pensaments que ens exposa el text:

«La biblioteca angular» és, precisament, una reflexió sobre els espais de les biblioteques i el seu futur, estructurada en tres apartats. Al primer, «La biblioteca ciutadana», ens és presentada l’evolució dels edificis i els espais de les biblioteques fins a esdevenir l’anomenada biblioteca ubiqua, una biblioteca omnipresent i adaptable a les noves realitats; una biblioteca que ha estat un instrument d’enginyeria social i que ha evolucionat cap a la virtualitat, amb tots els canvis que això provoca.

Museums should engage tourists with content rather than brand, says Sejul Malde, for the sake of themselves – and the sector

Museums with strong brands or those that inhabit iconic buildings are increasingly used as cultural motifs in the destination-marketing strategies of public tourist bodies. Recent examples include the use of the British Museum in Visit Britain's Culture is Great campaign, or the Turner Contemporary as a symbol of Margate's brand enhancement.

The latest figures from the Association of Leading Visitor Attractions (ALVA) once again underlined the importance of museums to the visitor economy. Meanwhile, the new Arts Council England and Visit England partnership, which aims to help destinations develop their cultural tourism, provides an opportunity for museums to take a strategic lead in this area. But could it also result in greater reliance on marketing-orientated approaches that might not benefit the entire museum sector?

ICONO Serveis Culturals presenta una gimcana multimèdia per Ipad/Iphone al Museu-Monestir i el municipi de Sant Cugat del Vallès. Aquest projecte es basa en la nostra experiència en la creació d’un producte similar en l’àmbit del turisme d’incentius, i en veure les possibilitats d’aplicació en l’àmbit cultural local.

La gimcana està dissenya en format d’aplicació multimèdia que es pot descarregar pel públic en el seu propi Ipad/ Iphone.El sistema consisteix a localitzar els punts geogràfics o els codis QR distribuïts per les instal·lacions del Museu-Monestir i el casc antic de Sant Cugat del Vallès, on l’aplicació es connecta amb la prova a realitzar, que pot consistir en preguntes -test,  fer fotografies, evitar personatges malignes, etc.