públic

Bibliografia per a la reflexió i l’anàlisi de les relacions entre públics, tecnologies digitals i institucions culturals

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La mediació digital, que es materialitza a través de dispositius tecnològics fixos o mòbils als museus i exposicions o a través d’aplicacions a internet o a les xarxes socials, son objecte d’inversions molt importants per part de les institucions culturals. Aquesta bibliografia comentada presenta uns 150 ítems, entre llibres, articles i recursos en línia, per a la reflexió i l’anàlisi de l’estat de la qüestió en l’ús de les tecnologies digitals i la seva relació amb els públics, els objectes culturals i els coneixements.

Un repàs a la literatura sobre el valor i els impactes de les experiències artístiques i culturals

John D. Carnwath, Alan S. Brown ׀ Arts Council England, WolfBrown

Informe que revisa la bibliografia existent sobre el valor i els impactes de les experiències i pràctiques artístiques culturals. L’estudi es centra en la recerca acadèmica i en documents polítics i estratègics publicats al llarg dels darrers vint anys. Proporciona una panoràmica dels coneixements, marcs teòrics i aproximacions metodològiques emprats per investigar com les experiències artístiques influeixen en les persones. També s’hi fa referència al valor i a la qualitat des de la perspectiva de les organitzacions i es pregunta com són les organitzacions que aconsegueixen que la gent tingui experiències impactants i com pot avaluar la qualitat de les organitzacions culturals.

Oportunitats i limitacions de les tecnologies digitals per augmentar les audiències de música clàssica

Garry Crawford, Victoria Gosling, Gaynor Bagnall,  Ben Light | Information, Communication & Society, Vol. 17, No. 9, (2014) p. 1072–1085


Article que reflexiona sobre els potencial i les limitacions dels mitjans digitals i les xarxes socials per incrementar el nombre i compromís dels espectadors de música clàssica. Es presenta el cas concret d’una aplicació per a telèfons mòbils desenvolupada per la UK Symphony Orchestra amb l’objectiu d’augmentar la venda d’entrades, fidelitzar l’audiència i atreure a nous segments de públics. Els autors assenyalen que encara existeix relativament poca investigació acadèmica sobre les audiències de música clàssica i encara menys sobre la influència de les noves tecnologies en el comportament d’aquestes audiències. També s’hi fa referència a comportaments contradictoris dels espectadors a les xarxes i a algunes particularitats dels espectadors de música clàssica. Els autors reconeixen la utilitat d’aquestes eines des d’un punt de vista del màrqueting, la rendibilitat, l’eficàcia i l’eficiència de les operacions, la millora de l’experiència de l’audiència, el nombre d’espectadors i el seu compromís.

Bibliografia per millorar el disseny d’exposicions i la comunicació amb els visitants

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Per dissenyar un recorregut expositiu cal dominar els continguts científics però també conèixer en profunditat el comportament dels públics. El recorregut ha de ser resultat d’un equilibri subtil entre el discurs i la representació en l’espai de les temàtiques de l’exposició. S’ha de dissenyar un escenari amb dispositius museogràfics i elements escenogràfics que ofereixin als visitants una veritable experiència de visita.

Aquesta bibliografia comentada presenta uns 200 ítems entre llibres, articles de revista, organismes i recursos en línia amb experiencies, reflexions i casos pràctics sobre el disseny, confecció i avaluació d’exposicions. Aporta també elements d’anàlisi i metodologies per a un millor coneixement del comportament dels visitants.

Audience Research Made Easy - A guide for small to medium performing arts organisations,

 Arts Victoria | The Australia Council for the Arts

'Audience Research Made Easy - A guide for small to medium performing arts organisations', is a practical guide demonstrating how performing Arts organisations can carry out cost-effective audience research.

The guide was written to provide arts organisations with guidance and advice on how to conduct effective audience research and better understand their audiences. From informal observation to focus groups and questionnaires, it explores ways to manage this essential marketing activity. The guide covers how to plan an audience research campaign from inception through to analysis and implementation.

Culture Segments

‘Culture Segments’ és una metodologia de recerca en l`àmbit del màrqueting desenvolupada per la consultora Morris Hargreaves McIntyre (MHM) en 2010 per donar suport a les institucions culturals i artístiques.

Aquest sistema permet a les organitzacions analitzar alguns dels factors que atreuen als visitants a les seves activitats culturals i artístiques. Aquests factors fan referència al valor o al grau d’entreteniment que atorguen els visitants a una atracció cultural concreta i determinen quan aquesta visita es pot considerar intrínseca i en concordança amb el seu estil de vida o bé és tracta d’un fet especial o es contempla com una activitat educativa que cal realitzar de tant en tant.

Adjust your view: Developing multicultural audiences for the arts - a toolkit

The Australia Council for the Arts

This toolkit is divided into four sections and each section can be used as a stand-alone component or be integrated to assist in attracting multicultural audiences to arts and cultural events.

This toolkit outlines clear steps and potential strategies for developing a multicultural marketing strategy. Case studies are included to illustrate specific examples and cite key challenges and lessons learned. The case studies are useful in terms of sharing strategy and in demonstrating that multicultural audience development is a long term process requiring serious commitment and a comprehensive approach.

The contextual information in the first section of the toolkit is specific to Australia, so reader awareness of the demographics and psychographics of the community and target audiences for their own organization(s) is necessary or would need to be secured from another source to provide similar context.

Audience-building and the future ‘Creative Europe’ Programme (2012)

Anne Bamford, Michael Wimmer | European Expert Network on Culture (EENC)

La Comissió Europea va encarregar a l’European Expert Network on Culture (EENC) un informe sobre la creació de nous públics (audience building) des de les institucions artístiques. Anne Bramford i Michael Wimmer -membres d’aquesta Xarxa- van elaborat aquest informe on mostren les últimes tendències europees en desenvolupament d’audiències en els diferents sectors culturals; formulen recomanacions per a la Comissió Europea, les autoritats estatals, supralocals i locals i per a les institucions culturals, i presenten 28 casos pràctics de 12 països (Eslovaquia, Latvia/ Letònia, Regen Unit, Espanya, Països Baixos, Noruega, Alemanya, Luxemburg, Austria i França). 

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes

Jaume Colomer | Els públics de la cultura

A finales del 2003 el INAEM firmó un protocolo de colaboración con la FEMP para desarrollar el programa Platea que tiene como objetivo promover la circulación de espectáculos de artes escénicas en espacios de las entidades locales. Su finalidad es reactivar y enriquecer la programación cultural para facilitar el acceso de los ciudadanos a la cultura.

En las mismas fechas el gobierno de Catalunya presentó el programa Escena 25 destinado a promover el acceso de los jóvenes de 18 a 25 años a las artes escénicas con la colaboración de más de 70 teatros y salas de concierto. Para acceder a los precios promocionales de la campaña los jóvenes deben registrarse en una base de datos y abonar 25 euros. En un primer balance de resultados se valoró muy positivamente que se hubieran inscrito 25.000 jóvenes de los cuáles un 90% era la primera vez que iban a un teatro. Como valor añadido se había conseguido tener una base de datos con mucha información sobre las preferencias de estos jóvenes que podía ser una buena base para desarrollar en el futuro estrategias de gestión de públicos.

El teatro sin espectadores. Una aproximación al público.

Enfrentarse al público es de las tareas más complicadas. En primer lugar no existen estudios en profundidad o satisfactorias sobre la conceptualización del público. Todo se suele mover entre las teorías de la recepción, la difusa y manipulada estadística o en la casi siempre fallida fórmula de creación de perfiles y categorías concretas. La crítica, en fin, no dice nada.

El arte en general pero mucho más el teatro le tiene un respeto reverencial al público, prefiere mitificarlo, evitarlo e incluso temerlo antes de enfrentarse a él. Algo así cómo mejor tenerlo de su parte que en contra. Con demasiada frecuencia, utiliza el significante de máxima servidumbre que afirma que la calidad de una obra depende exclusivamente de su éxito con el público, como si no hubiera infinidad de ejemplos que demuestren lo contrario.

Pero asumiendo la dificultad, solo pretendo aproximarme a la idea de público contemporáneo en el teatro e intentaré analizar por qué el teatro se ve incapaz de seducir al gran público en general.

En este sentido el mundo del arte entendido como mercancía que genere beneficios debe analizarse desde el punto de vista de la sociedad del espectáculo (el producto) el comportamiento de las masas (el consumidor) sin olvidar la necesidad de emancipar al espectador y vincularlo a la función del arte (tarea está más difícil de todas).