desenvolupament sostenible

Gestión de la cultura y gestión de la vida: valoración y propuestas de empleo ecorresponsable desde la ecología profunda

Lina Gavira Álvarez (dir.) | Cinca

Partint del paradigma de l’ecologia profunda, aquest llibre reuneix reflexions teòriques i pràctiques sobre gestió cultural vinculant la cultura amb la gestió de diversos aspectes de la vida i plantejant una reformulació del sistema actual que posi les persones i l’entorn al centre de les polítiques i els projectes culturals.

L’obra planteja una transformació estructural a través d’estratègies i experiències aplicades a la vida quotidiana i a les organitzacions, que permeti “fer cultura amb consciència”, com a resposta a la crisi d’un sistema capitalista “gasós i especulador”, con afirmen els seus autors. El llibre recull els principals debats conceptuals sobre la gestió cultural i el seus vincles amb el desenvolupament, la situació dels sectors culturals en un context de globalització neoliberal i les estratègies i eines innovadores que s’estan implementat i que obren una finestra a un canvi de paradigma.

La cultura determinarà el futur de les ciutats, segons un informe de la UNESCO

La cultura és decisiva en l’atractiu, la creativitat i la sostenibilitat de les ciutats, segons l’informe «Culture: Urban Future» de la UNESCO que es va presentar a l’octubre a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’. L’informe reconeix la cultura com a clau per al present i futur del desenvolupament urbà, i demostra que, a través de la protecció del patrimoni i la promoció de la diversitat, és una eina poderosa per a la sostenibilitat del planeta.

Interculturalidad y política cultural

Ricardo Zapata Barrero i Gema Rubio Carbonero (ed.)| Edicions Bellaterra

Vincular les polítiques culturals i la gestió de la diversitat a les ciutats, avui dia, és una necessitat. Però les estratègies interculturals per a la construcció de ciutadania encara no formen part essencial de l’agenda de les polítiques públiques; no s’han explorat a fons les possibilitats de la cultura com a factor de cohesió social i de superació de les desigualtats en un entorn divers.

Aquest llibre presenta algunes reflexions que volen visibilitzar la dimensió social de la cultura en relació amb els reptes i oportunitats que implica la diversitat, i que van sorgir en el cicle ‘Interculturalisme i política cultural’, organitzat pel GRITIM-UPF amb la col·laboració de l’Espai Avinyó i l’Ajuntament de Barcelona, a final de 2014.

Polítiques culturals rurals al Regne Unit

Al Regne Unit, fa més d’una dècada que es debat sobre el paper de la cultura i l’art[1] en el desenvolupament de les àrees rurals. La reconversió industrial de les ciutats durant les dècades dels anys vuitanta i noranta havia fet veure la importància que podia tenir l’economia creativa en la regeneració urbana, però la situació a les petites ciutats i els pobles era ben diferent. Acabava de començar el segle XXI i el camp anglès patia, a més a més de la progressiva despoblació i els efectes de la cada cop més forta terciarització de l’economia, les conseqüències de dues plagues ―la coneguda com la de les vaques boges i la de la febre aftosa― i l’impacte de la política agrària comuna (PAC). El Govern, conscient de la gravetat de la situació, va obrir un debat entorn del futur de l’àmbit rural. Calia repensar l’estratègia de desenvolupament econòmic rural i no se’n podia deixar fora cap àmbit. En aquest marc, el 2002 l’Arts Council va encarregar a Littoral un informe sobre el rol de la cultura i les arts a les àrees rurals.

mOntanyanes. Estratègies creatives per a la dinamització local

mOntanyanes

La concepció clàssica de les polítiques culturals li atorga a aquestes dos grans tipus d’objectius: els primers, són intrínsecament culturals: donar suport a la creació i l’excel·lència artística, preservar, posar en valor i difondre el patrimoni cultural i formar a la ciutadania en uns valors i coneixements. El segon grup d’objectius pretenia afavorir el be comú i l’interès general, construint i enfortint les identitats locals, regionals i nacionals, millorant el prestigi o la imatge dels territoris o les ciutats o contribuint a la convivència i la cohesió social (Bonet, 2016)

Tuit de la setmana

"No s'han de construïr nous museus sinó fer més préstecs als petits" Agnes Gund @MontseCampsP

Estratègies i polítiques culturals rurals a Noruega

Hans Kjetil Lysgård | Journal of Rural Studies

En els darrers anys s’ha començat a produir, tant al context europeu com l’anglosaxó (Estats Units, Canadà i Austràlia), força literatura científica sobre les estratègies de desenvolupament rural basades en la cultura, tal i com es va fer durant els anys 80 i especialment els 90 amb les ciutats.

Als estudis i assajos sobre el paper de la cultura en el desenvolupament del entorns urbans es debatia sobre el paper que podia tenir la cultura, i els sectors econòmics que hi estan relacionats, en la transformació de les ciutats industrials en noves urbs postindustrials. Per la seva banda, la recent literatura sobre els entorns rurals s’ha centrat en l’evolució d’una economia basada en l’agricultura i la manufactura cap a un model que gira entorn del sector serveis, i en el canvi d’una cultura fins llavors orientada en la producció per una cultura de consum.

Programa cultural per a les àrees rurals a Finlàndia

Finlàndia. Rural Policy Commitee

La política cultural a Finlàndia té dos grans impulsors al sector públic: l’administració central i els municipis, que es reparteixen la despesa pública en cultura gairebé a parts iguals, l’Administració central n’executa un 51’2 % i els municipis un 48’8 %[1] (2009).

L’Estat gestiona les institucions culturals nacionals, inclosa l’educació superior artística, i dóna suport a les indústries culturals, bàsicament el cinema. Mitjançant un sistema de subvencions, l’Estat intenta equilibrar la desigual programació d’arts escèniques (teatres i orquestres) i l’oferta de biblioteques i museus, mentre que els consells regionals de les arts exerceixen la mateixa funció de contrapès en l’àmbit de la creació artística. 

Narratives sobre cultura i sostenibilitat rural

Mari Kivitalo ; Kaisu Kumpulainen;  Katriina Soini. "Exploring culture and sustainability in rural Findland". A «Cultural sustainability and regional development: theories and practices of territorialization». London. Routledge, 2016. p. 94-107


Aquest és el tercer volum d’una sèrie de quatre monografies[1] produïda en el marc del projecte europeu ‘Investigating Culture Sustainabilty, l’objectiu del qual era posar en relleu la recerca europea per tal de proporcionar als responsables polítics instruments per a la integració de la cultura com un element clau del desenvolupament sostenible.

El punt de partida és el de molts estudis d’aquest camp: canvis accelerats a les àrees rurals europees, caiguda de la població, desaparició de certs estils i modes de vida i introducció de noves maneres de viure que suposen un repte per les estructures socioeconòmiques de les àrees rurals, que en general, es caracteritzen per ser territoris amb una relació especial amb la natura.

La cultura com a element central del desenvolupament urbà sostenible

Nancy Duxbury, Jyoti Hosagrahar i Jordi Pascual, membre d'Interacció | Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG)

Amb motiu de la propera conferència Hàbitat III sobre desenvolupament urbà sostenible i l’aprovació d’una ‘Nova agenda urbana’, la xarxa UCLG presenta aquest informe orientatiu per situar la cultura en el centre dels debats. El document analitza com ha evolucionat el procés d’integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament urbà sostenible i proporciona una sèrie de recomanacions i propostes polítiques concretes il·lustrades amb exemples pràctics. Els autors reconeixen que la cultura té, cada vegada, més presència en les estratègies de desenvolupament de les ciutats. Alerten, però, que encara existeixen alguns mites i idees equivocades sobre el tema que obstaculitzen la seva plena integració.