És viable una gestió híbrida de recursos entre models públics i models oberts?

Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa. Per l’altre, que en assolir-ho a canvi generin recursos col·lectius (coneixement, continguts, codi, materials, etc) pel benefici general de la societat. Aquest enfocament, per nosaltres clau, creiem que no només hauria de ser un estàndar per qualsevol altre eina o plataforma de crowdfunding, sinó per extensió per a d’altres vies de finançament o assignació de recursos públics. Pagat entre tothom, gaudit entre tothom (i també avaluat entre tots, un cop compartit).

Malauradament, tot i que hem pogut validar fins la data el model amb centenars de projectes co-finançats, i amb milions d’euros mobilitzats, encara hi ha molt a fer en aquest sentit: sovint veiem com fins i tot iniciatives habitualment coherents amb aquest principis trien altres plataformes, per novetat o qüestions pràctiques, on ni el compromís amb el resultat final ni amb el seu impacte són oberts (o tan sols existents). On mana la urgència, el desconeixement o l’excepcionalitat a l’hora d’obtenir recursos, i es queden pel camí principis bàsics per garantir com es compartirà després el projecte amb la gent.

Durant aquest procés, però, també hem confirmat que hi ha interès i terreny per explorar fórmules pilot que integrin el crowdfunding obert en la gestió municipal de recursos, amb models potencialment efectius per a l’assignació participada de diners (també de recursos no monetaris), i amb derivades com les dades obertes, o la formació en funció de necessitats detectades. Fòrmules on, com a novetat, la societat civil confirmi amb les seves aportacions que hi ha valor i interès en tal o qual iniciativa, i contribueixi així a canalitzar-ne recursos. Aquí, un model ja testejat per nosaltres implica que es puguin fer crides i seleccions de projectes que es co-financïin després, multiplicant per dos les aportacions ciutadanes gràcies una borsa de “capital llavor” de fons públic i/o privat. Un funcionament que igual que al micromecenatge impliqui “tot o res”, mobilitzar comunitats de proximitat, visibilitzar el valor, fomentar la transparència i establir garanties que, només si es confirma aquest interès de la societat civil, es mouen finalment els recursos.

Fins aquí, donats els complicats moments socio-econòmics que vivim, confirmem l’interès de moltes administracions i agents en aquest funcionament i filosofia, on un estàndar obert s’inscrigui en polítiques de compromís per a totes les parts implicades: co-finançadors, creadors, institucions, etc. Però a l’hora de recolzar d’aquesta manera híbrida l’empreneduria, les TIC, les industries creatives o altres sectors a nivell local, la pregunta és la mateixa que amb els projectes que s’hi poden acollir:

Es pot complir sempre amb el rigor de ser obert (és a dir, beneficis col·lectius) a l’hora d’obtenir recursos amb un model procomú (és a dir, finançament col·lectiu)? Cal educar més amb bones pràctiques i exemples, a gestors i creadors? Estan preparades les administracions per jugar un rol actiu no només en gestionar models híbrids, sinó també valors procomuns?

Enric Senabre. Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya, on és professor col·laborador dels estudis de Multimèdia. Forma part del col·lectiu Platoniq i l’equip fundador de Goteo.org, plataforma de finançament col·lectiu per a projectes oberts. És subdirector de l’Observatori per a la CiberSocietat i membre del capítol local de l’Open Knowledge Foundation.

Aquest article s'inscriu en el Debat d'Interacció 2014 sobre els reptes de les polítiques culturals locals. Podeu trobar i comentar el fil de debat sobre La gestió públic-comuna aquí.

1 comentari

Ferragut Carreño, Maria Antònia

Em pareix molt interessant la proposta que planteja Enric de  "crowdfunding obert en la gestió municipal de recursos, amb models potencialment efectius per a l’assignació participada de diners (també de recursos no monetaris)". I el meu interés va més enllà de l'aportació econòmica per engegar projectes que tal vegada no es poden assuimir amb els pressupostos actuals des de l'administració, si no més bé per la garantia que aporta a l'administració de que la iniciativa interessa al ciutadà i per que pot ser una manera de fer coparticipar al ciutadà en la programació que es desenvolupa.

Existeixen exemples reals? Coneixeu ajuntaments que ho hagin posat en pràctica?

salutacions

MAF