Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Le théâtre c'est pour...

Campanya del teatre Périscope de Quebec

See video

Informe sobre l'economia creativa 2013

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

Polítiques culturals: què mesurem quan avaluem la cultura?


  
Un llibre de l’Observatorio de Políticas Culturales de Xile reuneix investigadors i responsables culturals per reflexionar sobre els indicadors i metodologies que s’utilitzen per avaluar les polítiques culturals.
  

Mesurar i avaluar les polítiques culturals és una tasca complexa. La cultura genera efectes socials, simbòlics i territorials que sovint escapen als indicadors habituals de gestió pública.

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida


  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.

La cultura a TV3: pitjor que frivolitat!


  
Com es parla de cultura a la televisió? Aquesta és la pregunta que travessa aquest text de Joan M. Minguet, que analitza el tractament dels continguts culturals a TV3 a partir d’un debat sobre la necessitat de fer la cultura més “entretinguda” per al gran públic. 

L’autor adverteix que el dilema entre divulgació i elitisme sovint es formula de manera simplista. Fer la cultura accessible no implica convertir-la en un espectacle lleuger ni reduir-la a una estètica atractiva i ràpida pròpia del llenguatge televisiu. La cultura, recorda Minguet, també exigeix temps, esforç i capacitat d’interpretació. 

Llegir aquest article  ajuda a tornar a una tensió persistent en la mediació cultural: com ampliar els públics sense diluir la complexitat de les obres ni reduir la cultura a pur entreteniment mediàtic.
  
  

Y aquí vaaaaaa una frase vacía, una frase vacía... y una coreografía. Oh oh oh oh oh

Per què totes les cançons pop sonen igual? Víctor Lemes passa de la teoria a la pràctica i, amb humor, posa a prova tot el que hi ha de simple i corcó en les cançons més comercials: tornades que trepen el cervell, taral·les a l'estil d'oh oh oh...  "frases vacías que van subiendo de intensidad" a mesura que avança la cançó...  Víctor Lemes en condensa les claus a «Análisis estructural de una canción comercial».

See video

Llegir als transports públics: llibres als autobusos de Mont-real

Els usuaris d’autobús de Mont-real podran descarregar-se de manera gratuïta, a partir del proper mes de gener, els primers capítols d’una selecció de llibres d’autors quebequesos contemporanis. Només caldrà que escanegin amb un dispositiu mòbil els codis QR dels títols oferts que podrà trobar en tanques publicitàries a 125 autobusos i 50 parades d’autobús. Per accedir al llibre complet tindran l’opció d’agafar-ne en préstec la versió en paper o digital en  alguna de les biblioteques de la ciutat o comprar-lo al web ruedeslibraires.com. Un dels responsables de la STM afirma que fer servir els transports públics és disposar de temps per llegir, en lloc de emprar-lo per lamentar-se per les incomoditats de l’hora punta, les inclemències del temps o els embussos de circulació.

Participació cultural a Europa: menys presència, més digital


  
L'Eurobaròmetre de la Comissió Europea mostra una lleugera davallada en la participació cultural dels europeus. El consum cultural es transforma: es mantenen les desigualtats territorials i socials mentre creixen les pràctiques culturals vinculades a internet.
  

La Comissió Europea ha publicat un nou Eurobaròmetre sobre hàbits, consum i participació cultural dels ciutadans de la Unió Europea. Els resultats mostren una tendència moderada però clara: la participació cultural ha disminuït lleugerament en relació amb l’enquesta anterior de 2007.

Anuari SGAE 2013 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals. Les dades d’uns sectors en crisi

La Fundació SGAE ha publicat l’Anuari SGAE 2013  que ofereix informació detallada sobre els principals sectors de les arts escèniques, musicals i audiovisuals del mercat cultural espanyol.

Aquest anuari presenta la informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els aspectes característics al llarg de l’any 2012 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2011.

Educació i democràcia: la crisi del valor d'allò públic


  
Hi ha textos que parlen d’educació i acaben interpel·lant directament la cultura. Aquest n’és un. La lectura de Giroux situa el debat en un terreny més ampli: què passa quan les institucions públiques deixen de pensar-se com a espais de formació ciutadana i passen a operar sota lògiques de mercat. L’educació apareix aquí com a indicador d’un canvi més profund que també afecta la cultura. Rellegir-lo avui permet fer una pregunta que va més enllà del sistema educatiu: quin paper estan jugant les polítiques públiques en la construcció, o en la pèrdua, de capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)
  
  
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.