L’estudi Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos? introdueix un desplaçament clau en l’anàlisi dels públics culturals: deixa de centrar-se exclusivament en qui visita els museus per preguntar-se com són percebuts per tota la població, incloent-hi aquells que no hi van. El punt de partida és contundent: tot i l’augment sostingut de l’oferta i del nombre de visites, prop del 70% de la ciutadania no freqüenta museus, cosa que obliga a qüestionar no només les polítiques d’accés, sinó la imatge mateixa de la institució.
Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras
Publicat originalment en altres espai i recuperat a Interacció, aquest article planteja una crítica directa al paradigma de les indústries culturals com a eix de les polítiques públiques. El text assenyala que aquest enfocament tendeix a reduir la cultura a productes i sectors econòmics, desplaçant-ne la dimensió social i processual. En paraules dels autors, implica “considerar que la cultura es cosa de especialistas” i sotmetre-la “a la tiranía de los objetos culturales” . Interacció el recupera perquè aquest marc continua operant amb força: la tensió entre cultura com a indústria i cultura com a pràctica social segueix estructurant bona part de les decisions públiques (n. de l'e., 2026)
Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.
Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras
En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento.