Destacats

La imatge del museu com a barrera invisible


  
L’estudi Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos? introdueix un desplaçament clau en l’anàlisi dels públics culturals: deixa de centrar-se exclusivament en qui visita els museus per preguntar-se com són percebuts per tota la població, incloent-hi aquells que no hi van. El punt de partida és contundent: tot i l’augment sostingut de l’oferta i del nombre de visites, prop del 70% de la ciutadania no freqüenta museus, cosa que obliga a qüestionar no només les polítiques d’accés, sinó la imatge mateixa de la institució.  

Art i ciència: més enllà de la fascinació per la tecnologia


  
El diàleg entre art i ciència acostuma a presentar-se com un espai de trobada entre disciplines que comparteixen creativitat, experimentació i voluntat de coneixement. El llibre Art et science, dirigit per Jean-Paul Fourmentraux, evita les visions simplificadores i proposa una aproximació més fragmentària. A partir d’una selecció d’articles publicats a la revista Hermès, l’obra no ofereix una teoria unificada de les relacions entre art i ciència, sinó una sèrie de perspectives que il·luminen aspectes concrets d’aquest territori compartit. 
  

Els museus fan feliços?


  
Un estudi que connecta participació cultural i benestar, i obre preguntes sobre el valor públic dels museus

Els museus fa temps que han deixat de definir-se només per la conservació i l’exhibició. El debat actual els situa també en relació amb el benestar de les persones.

Una obra política no neix, esdevé

 
   
El text de Jean-Pierre Esquenazi és una lectura especialment útil per qüestionar una idea molt estesa: que el caràcter polític d'una obra depèn principalment de les seves intencions, del seu contingut o de la seva forma. L'autor proposa una hipòtesi diferent: una obra és política no perquè contingui política, sinó perquè un públic la converteix en una eina d'interpretació del seu món.

El museu com a plataforma de participació


  

Publicat el 2010, The Participatory Museum va contribuir decisivament a traslladar al camp museístic una pregunta que la cultura digital havia fet difícil d’ignorar: què passa si els visitants deixen de ser concebuts només com a receptors i poden contribuir, crear, compartir i relacionar-se dins la institució?

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras


Publicat originalment en altres espai i recuperat a Interacció, aquest article planteja una crítica directa al paradigma de les indústries culturals com a eix de les polítiques públiques. El text assenyala que aquest enfocament tendeix a reduir la cultura a productes i sectors econòmics, desplaçant-ne la dimensió social i processual. En paraules dels autors, implica “considerar que la cultura es cosa de especialistas” i sotmetre-la “a la tiranía de los objetos culturales” . Interacció el recupera perquè aquest marc continua operant amb força: la tensió entre cultura com a indústria i cultura com a pràctica social segueix estructurant bona part de les decisions públiques (n. de l'e., 2026)
  

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.


Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras
  

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento.

La galeria com a espai comunitari


  
Les galeries d’art s’han entès tradicionalment com espais de presentació i circulació d’obra. Tanmateix, en els darrers anys s’ha anat consolidant una altra mirada que les situa com a dispositius culturals amb capacitat educativa, comunitària i fins i tot política.
  

Ciutats creatives sota sospita: cultura, sostenibilitat i límits d’un model urbà


  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

Accés cultural escolar i política pública: l’escala real d’un programa sostingut


  
L’informe anual del programa «Anem al teatre» del curs 2011-2012 permet observar amb precisió un tipus d’intervenció cultural sovint poc problematitzada: les polítiques d’accés cultural adreçades a l’escola. Lluny de ser una iniciativa puntual, el document mostra la consolidació d’un dispositiu estable que articula ajuntaments, Diputació i sector cultural amb un objectiu clar: garantir l’accés dels alumnes a experiències escèniques en condicions d’equitat territorial.
  

La llengua de signes també construeix lectors


  
La relació entre llengua, lectura i inclusió educativa ha estat objecte de debat durant dècades. Un estudi recent mostra que l’ús de la llengua de signes no només facilita la comunicació de les persones sordes, sinó que també contribueix a reforçar l’hàbit lector entre adolescents. La recerca apunta que el domini d’aquesta llengua millora les habilitats d’expressió i afavoreix la inclusió educativa i social
  

La relació entre llengua i lectura és central en qualsevol procés educatiu.