ciència i cultura

  
Les fires de la ciència han deixat de ser simples activitats escolars complementàries per convertir-se en dispositius educatius, comunitaris i comunicatius cada vegada més complexos. Aquest Libro verde ferias de la ciencia, impulsat per la FECYT, no és només una guia pràctica d’organització. També és un intent de sistematitzar una manera concreta d’entendre la relació entre educació, divulgació científica i espai públic.
  

  
  
La desaparició de Stephen Hawking ha generat una onada de reconeixement internacional a una figura que va transformar la manera d’explicar la ciència al gran públic. Més enllà de les seves aportacions a la cosmologia, el seu llegat planteja una pregunta que connecta directament amb Interacció18: què passa quan el coneixement deixa de ser patrimoni dels especialistes i es converteix en una experiència compartida d’aprenentatge?
  

  
Portar la ciència a escena és una transformació del lloc des d’on es produeix i es comparteix el coneixement. La pregunta no és com explicar millor la ciència, sinó què passa quan esdevé experiència cultural.
  

  
La presència de dones en la ciència no garanteix, per si sola, la igualtat. Les dificultats per accedir als espais de responsabilitat, dirigir projectes o obtenir reconeixement mostren que la desigualtat també es construeix en les estructures que decideixen qui pot progressar i qui acaba quedant fora.

  
Article que sintetitza un eix de debat de la jornada i el converteix en marc de lectura: la ciutat com a espai on els grans reptes contemporanis es materialitzen amb intensitat, exigint una articulació més estreta entre coneixement científic i decisió pública, amb una interpel·lació clara al paper de les administracions locals.(n. de l'e., 2026)
  

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

La ciència acostuma a presentar-se com un espai de neutralitat, estabilitat i autoritat tècnica. Bruno Latour va dedicar bona part de la seva obra a qüestionar aquesta imatge, no per desacreditar la ciència, sinó precisament per entendre com es construeix, quins actors hi intervenen i quines relacions de poder, mediació i negociació fan possible que un fet científic sigui reconegut socialment.

  
  
Camille Bosqué, Ophelia Noor i Laurent Ricard, amb l’editorial Eyrolles, presenten Fablabs, etc., un llibre que aprofundeix en la revolució dels makers, un moviment que està redefinint la producció i la creació des d’una perspectiva col·laborativa. Aquest fenomen es fonamenta en els FabLabs: laboratoris oberts que ofereixen maquinària digital per fabricar objectes i que es regeixen pels valors de cooperació, intercanvi i innovació.
  

  
Enmig d’un ecosistema tecnològic cada vegada més accelerat, extractiu i orientat a la productivitat permanent, el pensament de Josep Maria Esquirol proposa una operació aparentment discreta. Tanmateix, és profundament política: tornar a situar la fragilitat, la cura i la proximitat al centre de l’experiència humana.

Recuperem aquesta línia de pensament en un moment especialment marcat per l’expansió de la digitalització i per una confiança encara molt forta en la tecnologia com a promesa de solució global. Aquesta reflexió s’inscriu com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.

    

  
Lectura prèvia proposada per a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió

La relació entre ciència i societat ja no es pot entendre com un procés unidireccional de transmissió de coneixement. La irrupció de les tecnologies digitals, l’aparició de nous espais de participació ciutadana i la creixent complexitat dels reptes contemporanis han posat en qüestió els models tradicionals de divulgació científica.

  
La relació entre cultura, ciència i tecnologia ha deixat de ser un àmbit especialitzat per convertir-se en un espai creixent d’innovació cultural. Aquest article, publicat en el context d’Interacció 2017, observa com diversos festivals internacionals incorporen activitats científiques, experiències tecnològiques i formats híbrids que amplien les formes de participació cultural. Més enllà de la programació musical, aquests esdeveniments apunten a noves maneres de connectar coneixement, creativitat i experiència pública.