Apunts

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

Formada com a mestra i especialitzada en gestió cultural amb el Postgrau de Polítiques Culturals (Interarts / Càtedra UNESCO – Universitat de Girona ), la Teresa Llobet ha dedicat tota una vida a l’educació i a la cultura.

Des dels anys 90, el seu compromís amb l’Associació Cultural de Granollers ha estat constant. Primer, com a professional i a dia d’avui, ja jubilada, com a membre activa de la Junta de Govern i voluntària al Cinema Edison.

Va coordinar l’equipament de Roca Umbert (2008-2015), contribuint a fer-ne un espai de referència cultural per a la ciutat.

Formada com a mestra i especialitzada en gestió cultural amb el Postgrau de Polítiques Culturals (Interarts / Càtedra UNESCO – Universitat de Girona ), la Teresa Llobet ha dedicat tota una vida a l’educació i a la cultura.

Des dels anys 90, el seu compromís amb l’Associació Cultural de Granollers ha estat constant. Primer, com a professional i a dia d’avui, ja jubilada, com a membre activa de la Junta de Govern i voluntària al Cinema Edison.

Va coordinar l’equipament de Roca Umbert (2008-2015), contribuint a fer-ne un espai de referència cultural per a la ciutat.

Al vostre dia a dia com a tècnics i responsables municipals de cultura, el patrimoni històric local és una presència constant. El veieu en els espais emblemàtics, però també en aquells detalls que, sense fer soroll, expliquen qui som: una façana que guarda la petjada d’un altre segle, una font que ha estat punt de trobada durant generacions, un element escultòric que ja forma part de la memòria col·lectiva.

El dimarts, 21 d’octubre a les 18h, des del Cercle de Cultura us convidem a l’acte “El paper de la cultura en la consolidació de la democràcia a Espanya”, una trobada per reflexionar sobre la relació entre cultura i democràcia. 

  
El recent cas del Bureau of Labor Statistics (BLS) als Estats Units, on el cap de l’agència va ser apartat per lliurar dades que no encaixaven amb la narrativa política, recorda una veritat elemental: la informació no sempre confirma el que volem escoltar. Al sector cultural municipal català, també cal reflexionar sobre com recollim, interpretem i utilitzem les dades, i com això afecta la confiança, la presa de decisions i la capacitat de millora.
  
  

  
El recent cas del Bureau of Labor Statistics (BLS) als Estats Units, on el cap de l’agència va ser apartat per lliurar dades que no encaixaven amb la narrativa política, recorda una veritat elemental: la informació no sempre confirma el que volem escoltar. Al sector cultural municipal català, també cal reflexionar sobre com recollim, interpretem i utilitzem les dades, i com això afecta la confiança, la presa de decisions i la capacitat de millora.
  
  

La conferència Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona, reafirma la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible i bé públic mundial. Però, més enllà de la retòrica, el document final deixa obertes moltes incògnites sobre el pas dels compromisos diplomàtics a les transformacions reals.
  
  
Del 29 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona ha acollit la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible (Mondiacult 2025). Els ministres i ministres de Cultura de més de 150 països han signat un document final ambiciosament titulat Compromiso de los Ministros y Ministras de Cultura.

La conferència Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona, reafirma la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible i bé públic mundial. Però, més enllà de la retòrica, el document final deixa obertes moltes incògnites sobre el pas dels compromisos diplomàtics a les transformacions reals.
  
  
Del 29 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona ha acollit la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible (Mondiacult 2025). Els ministres i ministres de Cultura de més de 150 països han signat un document final ambiciosament titulat Compromiso de los Ministros y Ministras de Cultura.

La conferència Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona, reafirma la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible i bé públic mundial. Però, més enllà de la retòrica, el document final deixa obertes moltes incògnites sobre el pas dels compromisos diplomàtics a les transformacions reals.
  
  
Del 29 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona ha acollit la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible (Mondiacult 2025). Els ministres i ministres de Cultura de més de 150 països han signat un document final ambiciosament titulat Compromiso de los Ministros y Ministras de Cultura.

Barcelona ha estat aquests dies l’epicentre mundial de la reflexió cultural. La celebració de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica ha posat sobre la taula idees, propostes i reptes que van molt més enllà de les institucions: drets culturals, diversitat lingüística, nous rols dels museus, el paper dels joves, la igualtat de gènere o l’impacte de la intel·ligència artificial. Tot un mosaic de debats que ens interpel·len directament com a societat i que conviden també a repensar la cultura des de la proximitat, als municipis.
  
  

Drets culturals: de la teoria a l’acció

Drets culturals: l’hora de passar a l’acció

Judit Calveras Casanovas, 3 d'octubre de 2025

Barcelona ha estat l’escenari de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica, dos espais que han posat els drets culturals al centre del debat global i local. Des de la seva formulació a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a Mondiacult 2022, el camí ha anat consolidant la cultura com a dret ciutadà i bé públic global.

Barcelona ha estat aquests dies l’epicentre mundial de la reflexió cultural. La celebració de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica ha posat sobre la taula idees, propostes i reptes que van molt més enllà de les institucions: drets culturals, diversitat lingüística, nous rols dels museus, el paper dels joves, la igualtat de gènere o l’impacte de la intel·ligència artificial. Tot un mosaic de debats que ens interpel·len directament com a societat i que conviden també a repensar la cultura des de la proximitat, als municipis.
  
  

Drets culturals: de la teoria a l’acció

Drets culturals: l’hora de passar a l’acció

Judit Calveras Casanovas, 3 d'octubre de 2025

Barcelona ha estat l’escenari de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica, dos espais que han posat els drets culturals al centre del debat global i local. Des de la seva formulació a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a Mondiacult 2022, el camí ha anat consolidant la cultura com a dret ciutadà i bé públic global.

La segona quinzena de setembre ens deixa una agenda plena de moviments que connecten cultura, territori i comunitat. Des de plans locals de lectura fins a festivals que reimaginen espais industrials o naturals, passant per iniciatives que posen al centre la llengua, la identitat i el patrimoni, els municipis esdevenen laboratoris on la cultura es projecta com a motor de cohesió i transformació social.

  
El text definitiu, que s'ha presentat avui, 30 de setembre de 2025, consolida la cultura com a dret fonamental i inspira les polítiques públiques locals i globals.
  
  

La Declaració de Barcelona pels drets culturals, presentada avui, 30 de setembre de 2025, culmina un procés de debat i construcció compartida iniciat arran de la trobada internacional Culturopolis, impulsada per la Diputació de Barcelona i desenvolupada pel Grup Cultiu a través del codi font. Després de mesos de treball i contrast, el resultat és un text definitiu que vol situar els drets culturals al centre de les polítiques públiques i que es presenta com un marc de referència per a institucions, comunitats i agents culturals.

  
El text definitiu, que s'ha presentat avui, 30 de setembre de 2025, consolida la cultura com a dret fonamental i inspira les polítiques públiques locals i globals.
  
  

La Declaració de Barcelona pels drets culturals, presentada avui, 30 de setembre de 2025, culmina un procés de debat i construcció compartida iniciat arran de la trobada internacional Culturopolis, impulsada per la Diputació de Barcelona i desenvolupada pel Grup Cultiu a través del codi font. Després de mesos de treball i contrast, el resultat és un text definitiu que vol situar els drets culturals al centre de les polítiques públiques i que es presenta com un marc de referència per a institucions, comunitats i agents culturals.

Setmana intensa i plena de miralls per pensar la cultura. Des de Barcelona fins al Brasil, passant per Irlanda i Europa, les reflexions posen de manifest que la cultura no és un afegit ornamental, sinó un camp de disputa, benestar i democràcia. Parlem de drets culturals reconeguts per llei, de festes populars que es transformen, de reptes digitals que condicionen la visibilitat de les obres i de models de participació que enforteixen institucions. Alhora, veiem com l’ocupació creix amb força, però també com la cultura s’utilitza per blanquejar interessos.
  
  

La cultura, clau per a la democràcia

Márcio Tavares: “La cultura té un rol important en l’enfortiment de la democràcia”

Jordi Bordes, 25 de setembre de 2025

Márcio Tavares, secretari executiu del Ministeri de Cultura del Brasil, defensa a Barcelona que la cultura ha d’ocupar un lloc central a l’Agenda 2030 i a les polítiques públiques globals. Considera que és clau per enfortir democràcies, generar consciència crítica i combatre l’odi, enfront del discurs simplificador de l’extrema dreta.

Setmana intensa i plena de miralls per pensar la cultura. Des de Barcelona fins al Brasil, passant per Irlanda i Europa, les reflexions posen de manifest que la cultura no és un afegit ornamental, sinó un camp de disputa, benestar i democràcia. Parlem de drets culturals reconeguts per llei, de festes populars que es transformen, de reptes digitals que condicionen la visibilitat de les obres i de models de participació que enforteixen institucions. Alhora, veiem com l’ocupació creix amb força, però també com la cultura s’utilitza per blanquejar interessos.
  
  

La cultura, clau per a la democràcia

Márcio Tavares: “La cultura té un rol important en l’enfortiment de la democràcia”

Jordi Bordes, 25 de setembre de 2025

Márcio Tavares, secretari executiu del Ministeri de Cultura del Brasil, defensa a Barcelona que la cultura ha d’ocupar un lloc central a l’Agenda 2030 i a les polítiques públiques globals. Considera que és clau per enfortir democràcies, generar consciència crítica i combatre l’odi, enfront del discurs simplificador de l’extrema dreta.

Setmana intensa i plena de miralls per pensar la cultura. Des de Barcelona fins al Brasil, passant per Irlanda i Europa, les reflexions posen de manifest que la cultura no és un afegit ornamental, sinó un camp de disputa, benestar i democràcia. Parlem de drets culturals reconeguts per llei, de festes populars que es transformen, de reptes digitals que condicionen la visibilitat de les obres i de models de participació que enforteixen institucions. Alhora, veiem com l’ocupació creix amb força, però també com la cultura s’utilitza per blanquejar interessos.
  
  

La cultura, clau per a la democràcia

Márcio Tavares: “La cultura té un rol important en l’enfortiment de la democràcia”

Jordi Bordes, 25 de setembre de 2025

Márcio Tavares, secretari executiu del Ministeri de Cultura del Brasil, defensa a Barcelona que la cultura ha d’ocupar un lloc central a l’Agenda 2030 i a les polítiques públiques globals. Considera que és clau per enfortir democràcies, generar consciència crítica i combatre l’odi, enfront del discurs simplificador de l’extrema dreta.

El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.