Publicacions acadèmiques

  
L'estudi de Sergio Ramos Cebrián sobre l'Ateneu de les Arts de Viladecans obre un debat poc habitual: com canvia la política cultural local quan no només fa pràctica, sinó que esdevé objecte d’estudi i de pensament acadèmic?
  
  

És poc freqüent que un investigador especialitzat dediqui una recerca extensa a un equipament municipal. Les universitats solen mirar cap a grans institucions, programes estatals i autonòmics o polítiques internacionals; el món local, en canvi, queda relegat a la categoria de cas anecdòtic o "pràctica inspiradora". 

El diàleg del 27 de setembre de 2025 entre Patrice Meyer-Bisch i Laurence Cuny a l’Àgora cívica ens ofereix l’oportunitat de tornar a mirar la Declaració de Friburg i d’actualitzar-ne la vigència. Després de més de quinze anys, el debat ja no se centra només en els drets culturals com a categoria autònoma, sinó en la dimensió cultural que travessa tots els drets humans. Aquesta és la clau de la nova etapa que es desplega i que convida també el món local a pensar-s’hi dins.
  
  

Un sol parlant enmig de l’amfiteatre: imatge del dret a expressar-se i a ser escoltat en l’espai comú 

En el seu article Rethinking the foundations: Global cultural policy at the crossroads (2025), Justin O’Connor analitza per què la cultura ha quedat al marge de les grans agendes de desenvolupament i proposa una nova manera d’entendre-la: no com a sector econòmic ni com a definició antropològica difusa, sinó com a sistema simbòlic d’«arts i cultura» i com a bé públic essencial. Aquest text presenta la seva argumentació i ens convida a reflexionar sobre què pot aportar a la mirada municipal, en el marc de la seva participació a l’Àgora Cívica del 26 de setembre de 2025, on conversarà amb Pau Rausell a Reimaginar la cultura: de la producció al valor social.
  

La cultura com a dret i eina de canvi social pren forma en Poliédrica Magazín, la primera revista de l’Estat dedicada exclusivament a l’art, la cultura i la participació.

Aquesta publicació, amb una periodicitat semestral i disponible en format digital i en paper, neix amb la voluntat d’informar, divulgar i reflexionar sobre projectes, iniciatives, tendències i debats, que aborden i posen en pràctica el dret a la cultura a través de la participació de la ciutadania en processos artístics i culturals.

  
Fabrice Raffin proposa una lectura original dels tercers llocs culturals que desplaça el debat dels drets culturals cap a les formes d'experiència estètica. Més que definir aquests espais pels seus objectius socials o polítics, defensa que cal entendre la cultura específica que hi circula. L'article és suggeridor perquè recupera la genealogia de les friches culturelles i intenta explicar què n'ha perviscut en els tercers llocs actuals.

Les polítiques patrimonials acostumen a presentar les festes populars com a espais de cohesió, identitat compartida i continuïtat cultural. L’article de Xavier Roigé Ventura, Mireia Guil Egea i Lluís Bellas Melgosa qüestiona aquesta lectura simplificada i defensa una idea molt més conflictiva del patrimoni immaterial: les festes són també espais de tensió, disputa i confrontació política.
  

Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

  
L'aprovació de l'Agenda 2030 va anar acompanyada d'un esforç notable per situar la cultura com el quart pilar del desenvolupament sostenible. Organismes com la Unesco o CGLU han defensat que les polítiques culturals contribueixen de manera transversal als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.