Sèries editorials

  
Relectura crítica d’una imatge que ja no es deixa contenir pel seu context
  

L’article, De l'Skrik a la screen : com circulen les imatges,  publicat a Interacció el 2018 partia d’una intuïció clara: la potència d’una imatge com El crit no es pot separar del seu context, de les capes simbòliques i històriques que li donen densitat, ni dels dispositius museístics, educatius i crítics que en legitimen i orienten la lectura.

  Segona quinzena d'abril
  
  

La segona quinzena d’abril no parla d’activitat cultural. Parla de condicions. Biblioteques que no arriben, auditoris que encara no existeixen, projectes que entren als pressupostos, equipaments que s’adapten per complir criteris o que depenen de finançament extern. El que es veu és una seqüència de moviments previs: partides aprovades, sòl reservat, concursos activats, models de gestió discutits. La cultura apareix aquí com a infraestructura en construcció, travessada per límits materials, administratius i polítics. 
  

Volem dedicar els consells del mes de maig a indagar sobre la comunicació com a eina per connectar, interpretar i donar sentit a allò que fem.

Per a fer-ho, comptem amb la veu de la Clàudia Rius, periodista cultural, que ens proposa anar més enllà de la simple transmissió d’informació per construir relats que siguin accessibles i alhora rigorosos. Al mateix temps, posa l’accent en la importància d’humanitzar el contingut, situant les persones i les seves històries al centre, tot connectant la cultura i les idees amb la vida quotidiana. 
 

  
Por qué prohibir el acceso a redes a menores es criticable y posibles alternativas

Autor/a: Joan Barata
Data: 24 de març de 2026
Font:  Barata, J. (2026, 24 de març). Por qué prohibir el acceso a redes a menores es criticable y posibles alternativas. Agenda Pública.  

Context

L’article entra en un debat que tendeix a formular-se en termes de protecció dels menors i en desplaça el marc. Joan Barata qüestiona les respostes basades en la prohibició perquè situen el problema en els usuaris i no en les condicions que organitzen l’entorn digital. El que posa en joc és una altra escala de lectura: la governança de plataformes, els criteris de classificació i visibilitat, i la definició dels drets digitals.

  Primera quinzena d'abril
  
  

En aquesta quinzena, els municipis intervenen sobre les condicions que fan possible l’activitat cultural. Es redacten reglaments d’ús abans de l’obertura d’equipaments, s’inicien procediments de protecció patrimonial que determinen usos futurs i es despleguen pràctiques col·lectives que ocupen l’espai públic amb continuïtat. Alhora, es posen en relació ecosistemes locals amb xarxes internacionals. Sales escèniques, naus industrials, museus i carrers operen com a infraestructures on es decideixen formes d’accés, criteris de reconeixement i relacions amb altres escales.
  
  
  

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local
  

El banc de bones pràctiques de l'Àrea de Cultura recull iniciatives del territori i, cada mes, el CERC en destaca una. Aquesta sèrie proposa una lectura d’aquests casos que no se centra en descriure’ls ni en validar-los, sinó en entendre què posen en joc a l’hora de construir política cultural des de l’àmbit local.

  
En els darrers anys, el llenguatge de la cultura s’ha omplert de paraules que apel·len a la justícia, la cura o les bones pràctiques. No apareixen per casualitat. Sovint guanyen centralitat justament allà on les condicions materials no asseguren allò que aquestes mateixes paraules enuncien. Aquesta setmana, diversos textos permeten llegir un mateix desplaçament: quan el sistema cultural no garanteix sostenibilitat ni equitat, el discurs tendeix a ocupar aquest buit.

La qüestió no és si aquests valors són necessaris. Ho són. La pregunta és una altra: què passa quan la política cultural delega en els valors allò que hauria de garantir amb estructures, recursos i decisions sostingudes?

Martí Sales (Barcelona, 1979) és un escriptor, poeta, traductor, músic i crític cultural català, conegut per la seva obra irreverent, experimental i molt vinculada a la cultura underground.

Ha escrit articles, bildungromans en vers, texticles, manifestos, llibrets d'òhpera, cançons esgaripades amb els Sirles, nits octosil·làbiques i diccionaris. Ha traduït una pila de llibres: de Ray Bradbury a Patti Smith, passant per Kae Tempest, John Berger, Kurt Vonnegut o John Fante. Ha fet d'actor i de tècnic de llums, de mestre i de cambrer, de negre literari i de repartidor de paneres de Nadal.

  

Hi ha una manera d’entendre la política cultural que posa el focus en allò que es fa: programar, produir, ampliar l’accés. Els textos d’aquesta setmana apunten en una altra direcció. Sense formular-ho obertament, desplacen la mirada cap a les condicions que fan possible l’experiència cultural: com es produeix, com es rep, com circula i sota quins marcs adquireix valor.

Aquest desplaçament no és menor. Sovint, la política cultural se sent més segura quan actua sobre entorns, recursos o dispositius que quan entra en terrenys més disputats com el criteri, el relat o la definició del valor cultural. La frontera no és tan neta com de vegades es pressuposa. Intervenir en les condicions també és orientar, encara que no es declari, quines formes culturals es consoliden, quines circulen millor i quines lectures acaben ocupant el centre.

  
Segona quinzena de març
  
  

La cultura municipal s’ha mogut aquesta quinzena sobretot a través d’operacions de consolidació, adaptació i posada en ús. Més que grans anuncis, el que observem és una activitat sostinguda sobre allò que ja existeix: patrimoni que es restaura o es redefineix, equipaments que es regulen o es projecten, espais que es reactiven i pràctiques culturals que es mantenen actives des de l’educació, la memòria o la vida associativa. El conjunt dibuixa una política cultural local que sovint avança menys per expansió que per la revisió del que ja té en marxa.