Sèries editorials

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

Una activitat pot tornar durant anys sense que sapiguem què n’ha fet possible la continuïtat. Glop d’Art permet desplaçar la mirada des de les edicions visibles cap a les relacions, els coneixements i les capacitats que han de romandre actius perquè una política cultural no comenci de nou cada vegada.
  

Hem après a observar molt bé allò que passa dins dels equipaments. Potser encara ens costa observar allò que aquests equipaments fan possible.

Quan pensem en els espais de la cultura, el primer que acostuma a aparèixer són els equipaments. Però els espais culturals no s'esgoten en la seva arquitectura ni en els serveis que ofereixen. També es defineixen per les relacions, les pràctiques i les possibilitats que fan emergir.

  
  
  
Juliol i agost de 2026

Decidir què hi pot passar
  
  

Un espai no esdevé cultural simplement perquè aculli una activitat. Ho fa a través de decisions que en defineixen els accessos, els usos, les relacions i les capacitats d’intervenció.

  
  
Fa temps que allò que les polítiques i les institucions culturals produeixen, programen o conserven ja no sembla suficient per justificar-les. Els demanem que garanteixin drets, construeixin relacions, eixamplin la participació, sostinguin la creació i ajudin a interpretar un present cada vegada més difícil de llegir. Les entrevistes que hem anat recollint aquest estiu permeten fer una pregunta menys habitual: si esperem tot això de la cultura, què estem disposats a sostenir perquè sigui possible?

Aquest mes, Els meus millors consells ens apropen a la mirada d’Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971), periodista, docent i consultor en comunicació especialitzat en cultura, medi ambient i entorns digitals. Professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, combina la reflexió crítica sobre les transformacions culturals contemporànies amb una defensa persistent de la cultura de proximitat, les xarxes comunitàries i el valor dels espais que fan possible la vida cultural quotidiana.

  
Les polítiques culturals han parlat durant anys d’accés, participació, innovació o digitalització. Però què passa amb la cultura quan les condicions mateixes de percepció, atenció i memòria es transformen sota sistemes governats per algoritmes, protocols i captura permanent de l’experiència? Els textos d’Íngrid Guardiola s’han convertit en un dels espais més incisus per pensar aquesta mutació. No perquè ofereixin models de gestió cultural, sinó perquè obliguen a preguntar-se quin marge de maniobra real conserven avui les institucions culturals dins societats cada vegada més accelerades i protocol·litzades.  

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

La innovació en les polítiques culturals acostuma a associar-se a allò que es veu: un nou equipament, una nova convocatòria, un festival o un programa que amplia l’oferta existent. El canvi sembla produir-se quan apareix una iniciativa capaç de transformar el paisatge cultural. Hi ha una altra manera d’entendre la innovació pública.

  
Abans de començar...

Aquest és l'últim #Som311 abans de la pausa d'estiu. Durant unes setmanes deixarem de publicar tant el #Som311 com el #Compartim per descansar, llegir amb calma i deixar que les idees sedimentin.

Continuarem, això sí, pendents de tot allò que ajudi a entendre millor les polítiques culturals locals. Al setembre hi tornarem amb una edició especial que recollirà el més rellevant de l'estiu. I, si resulta que no ha passat res que realment mereixi ser destacat, també ho explicarem. Perquè, de vegades, allò que no passa també diu alguna cosa.
  

  
Segona quinzena de juny

Les estructures que fan possible la cultura
  
 

  
Durant els darrers mesos han aparegut, des d'àmbits molt diferents, articles, informes i manifestos que comparteixen una inquietud sorprenent. No formen part d'un mateix debat ni citen les mateixes fonts. Durant anys hem discutit què seria capaç de fer la intel·ligència artificial. Potser el debat que ara emergeix és un altre: què està passant amb les condicions que fan possible llegir, interpretar, deliberar i construir criteri? Aquest #Compartim proposa llegir conjuntament aquestes veus perquè, posades en relació, permeten formular una pregunta que cap d'elles desenvolupa per si sola.