Interacció

  
El Pla d’acció cultural de Masquefa parteix d’una afirmació forta: la cultura ha de ser un dels eixos principals de la política municipal. La lectura política no està en aquesta declaració, sinó en el que passa quan es contrasta amb la resta de l’arquitectura estratègica del municipi.
  

El Pla d’acció cultural de Masquefa s’inicia amb una voluntat clara: situar la cultura com a vector de convivència, participació i cohesió social. Aquesta formulació no és menor. No parla només de programació ni d’equipaments, sinó de funció política de la cultura dins el municipi. S’alinea amb els marcs contemporanis de drets culturals i amb la idea de la cultura com a quart pilar del benestar.

Fins aquí, el pla se situa en una posició reconeixible i coherent. El problema no és conceptual. El problema apareix quan aquesta centralitat declarada es confronta amb la resta de dispositius de planificació del municipi.

La diagnosi territorial és precisa i aporta una clau de lectura important. Masquefa és un municipi amb creixement intens, poblament dispers i una identitat en construcció marcada per la tensió entre “gent de tota la vida” i població nouvinguda. Aquesta fractura no és anecdòtica. Defineix el terreny sobre el qual qualsevol política cultural ha d’operar.

En aquest context, la cohesió social apareix com a objectiu recurrent. També com a risc. El mateix document adverteix de la possibilitat que el municipi esdevingui una “ciutat dormitori” si no es construeixen vincles culturals i comunitaris. Aquí la cultura no és un complement. És una infraestructura de relació.

Ara bé, el punt més revelador del pla no està en el diagnòstic cultural, sinó en la seva relació amb l’Agenda Urbana Local. Aquest és el nucli polític del document.

Masquefa ha desplegat una arquitectura estratègica complexa al voltant de l’Agenda 2030, amb múltiples plans sectorials i una clara voluntat de transversalitat. Tanmateix, en aquest marc, la cultura no apareix com a element clau transformador .

Aquesta absència és estructural. No és un descuit. El mateix pla ho reconeix: la cultura no està integrada en el nucli de les visions, línies estratègiques i accions de l’agenda urbana. I és precisament això el que justifica l’existència del PAC.

Aquí apareix una tensió que travessa moltes polítiques culturals locals: la cultura és invocada com a eix transversal, però queda fora dels espais on realment es decideixen les prioritats.

El pla intenta resoldre aquesta escletxa. Ho fa proposant la cultura com a element vertebrador de polítiques municipals i com a eina de cohesió. També incorpora una metodologia participativa àmplia i una mirada sistèmica sobre el territori i els agents.

Però hi ha elements que el mateix document deixa oberts.

Un és la capacitat institucional. El DAFO de l’agenda urbana identifica mancances clares: falta de finançament, de personal, de coordinació interdepartamental i una visió poc compartida de la transversalitat . Aquestes no són qüestions tècniques. Són condicions materials que determinen si el pla es pot implementar.

Un altre és la relació amb la demanda cultural. El diagnòstic mostra, per exemple, que una part important del jovent busca fora del municipi les seves pràctiques d’oci i cultura, i que percep l’oferta local com a insuficient. Això interroga directament la capacitat del sistema cultural local per retenir i generar vinculació.

També és rellevant la posició de la cultura popular. Tot i tenir un teixit associatiu potent, una part molt reduïda de la població la reconeix com a element central de la identitat local. Això obre una pregunta incòmoda per al sistema cultural: què està sostenint realment la identitat del municipi.

Llegit en conjunt, el Pla de Masquefa no és només un instrument de planificació cultural. És un intent de situar la cultura dins d’una arquitectura de govern més àmplia on, fins ara, no tenia un lloc estructural.

La qüestió no és si el pla és sòlid. La qüestió és si el municipi serà capaç d’incorporar la cultura en els espais on es decideix el futur del territori.
  

Plans d'acció cultural

Masquefa, 2025