Destacats

El videojoc com a política cultural: entre motor econòmic i assignatura institucional


  
El Llibre blanc del videojoc situa el sector com un dels principals vectors de creixement cultural i tecnològic. La qüestió no és tant si cal apostar-hi, sinó com es construeix una política pública capaç d’acompanyar un ecosistema que creix ràpid però amb fragilitats estructurals.
  

"La música és una eina social de primeríssim ordre" Entrevista a Nando Cruz



  
Amb motiu del curs ‘Les músiques urbanes i la seva repercussió social i cultural’, celebrat els dies 26 i 28 d’abril de 2022, hem entrevistat el crític musical Nando Cruz. Aquestes són les seves reflexions.
 

Llibre Blanc de la Indústria Catalana del Videojoc 2020


 Institut Català de les Empreses Culturals
 

Catalunya és avui el principal motor del desenvolupament de videojocs estatal, acollint al 27,3% de les empreses, facturant el 51% del total de la indústria i representant la concentració més gran d’ocupació amb el 46% dels treballadors de tot l’Estat, segons indica DEV – Desarrollo Español de Videojuegos (2021) al "Libro Blanco del Desarrollo Español del Videojuego" (vegeu).

El valor cultural com a camp de disputa: poder, representació i indústries creatives


  
L’article de Eleonora Belfiore s’inscriu en un moment en què el concepte de “valor cultural” ha esdevingut central en el debat sobre polítiques culturals i indústries creatives. El text parteix d’una constatació: durant més d’una dècada, aquest debat ha estat dominat per una lectura econòmica del valor, sovint reduïda a l’impacte en el creixement o a la contribució al PIB. Aquesta hegemonia no és només analítica, sinó també política: orienta decisions públiques, legitima determinades pràctiques i invisibilitza d’altres.
  

Videojocs a Espanya: una indústria en creixement amb bases fràgils


  
El Libro Blanco del Desarrollo Español de Videojuegos 2019 dibuixa un sector dinàmic, altament internacionalitzat i amb potencial econòmic. Al mateix temps, revela una estructura empresarial atomitzada que interpel·la directament les polítiques públiques de suport.
  

La fi del game over


  
Game over. Unes lletres blanques sobre fons negre apareixen a la pantalla. L’aventura s’ha acabat. La funció ha baixat el teló. This is the end, my only friend. Game over? Agafes el comandament i tornes a començar el joc. Aquesta és la dinàmica videolúdica. És el “play it again, Sam” dels jocs. Tornar-hi. Insistir. Repetir l’error fins a dominar-lo. Obstinació, orgull o una forma peculiar d’aprenentatge.

La Televisió (encara no) ha mort!


  

Tot i la incursió d’Internet i el món multipantalles que ens envolta, el mitjà es manté viu i malgrat els petits canvis d’hàbits i programació, segueix regnant a les nostres llars. Si hi ha un fenomen global que mantingui la gent enganxada davant la pantalla del televisor avui dia ja no és precisament el reality show. Les sèries de ficció han anat guanyant terreny als programes de telerealitat que fa uns anys omplien grans quotes de pantalla. A través de les ficcions (la gran majoria, produccions estatunidenques), la televisió s’ha anat personalitzant amb canals i plataformes a la carta que fidelitzen els seus espectadors com no pot fer el cinema. Així també mantenen l’atenció davant els canals i les productores de ficció, a diferència dels programes clàssics de graella televisiva com els late night, que no tenen la continuïtat ni el ganxo de les sèries.

Indústries creatives: quan l’economia ja no explica el que passa


  
Llegit avui, el manual manté interès perquè desplaça el debat. Les indústries creatives no són només un sector. Són un camp que obliga a repensar com entenem el valor, la producció i la mateixa idea d’economia.
  

El discurs sobre indústries creatives sovint es construeix amb categories econòmiques tradicionals. Aquest manual fa un pas més radical: planteja que aquestes categories ja no serveixen per entendre el valor cultural.
  

Cómo funciona la música


  
Com es produeix, circula i s’escolta la música en cada moment històric? Aquesta és la pregunta que travessa el llibre Cómo funciona la música de David Byrne, fundador dels Talking Heads. El volum combina memòria personal, anàlisi cultural i reflexió sobre la indústria musical per explicar com els contextos socials i tecnològics modelen la manera de fer música. 

Entre les idees que recull l’article de Víctor Lenore destaca la consideració de la música com una pràctica col·lectiva i situada. Byrne defensa que la música no és només una obra o un producte, sinó una experiència social que depèn dels espais, de les tecnologies i de les comunitats que la fan possible. 

La lectura és suggeridora perquè mostra fins a quin punt els formats, els canals de distribució i les formes de col·laboració artística condicionen el sistema musical. El text permet pensar la música no només com a creació artística, sinó també com ecosistema cultural en transformació constant.
  
  

Qui té el poder en la cultura digital?


  
Un informe del Forum d’Avignon analitza com la digitalització transforma la cadena de valor de les indústries culturals. Les noves tecnologies obren oportunitats per a creadors i consumidors, però també concentren poder en els grans distribuïdors digitals.