Articles i anàlisi

Sèrie - Llegir l'Informe del CoNCA 2025

  
  

L’Informe anual de l'Estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA ofereix un diagnòstic ampli sobre l’evolució del sistema cultural català. Aquesta sèrie no pretén resumir-lo ni comentar-ne tots els continguts. Parteix d’algunes de les seves dades i preguntes per explorar tres qüestions que travessen avui les polítiques culturals: què sosté realment un sistema cultural, què fa efectius els drets culturals i com es construeix la capacitat d’acció dels territoris.

Més que oferir respostes, els tres articles proposen una altra manera de llegir algunes de les tensions que planteja l’informe. 
  

La cultura catalana és cada vegada més local. El relat encara no.

 
   
   
L’Informe anual Estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA dibuixa un panorama aparentment positiu. La despesa pública en cultura assoleix el màxim de tota la sèrie disponible, els públics es recuperen, diversos sectors consoliden la seva activitat i la cultura recupera pes dins les prioritats institucionals.

La possibilitat d’una educació cultural crítica a través de les arts a l’escola pública a Catalunya

Gabriela Espinosa Hormazabal 

El concepte d'Educació Cultural Crítica sorgeix com una alternativa a la traducció literal d'Alfabetització o Literacitat Cultural Crítica que aborda el projecte europeu “EXPECT_Art: EXPloring and Educating Cultural Literacy Through Art” (Explorant i Educant l'Educació Cultural Crítica a través de l'Art), a sis territoris de la Unió Europea.

El que sabem i el que encara no podem fer


  
Un municipi impulsa un nou pla cultural. Durant el procés reapareixen qüestions conegudes: dificultats de cooperació, fragilitat dels equips tècnics, dependència de persones concretes, problemes de continuïtat, desigualtats territorials. El diagnòstic és sòlid. Les conclusions són compartides. I, tanmateix, una sensació persisteix. Moltes d'aquelles qüestions ja havien estat identificades en processos anteriors.

Un museu amb potes. Cultura popular, patrimoni viu i comunitat

Les entitats de cultura popular acostumen a aparèixer vinculades a la festa, la tradició, el calendari popular o el folklore. Quan ens hi acostem des de la gestió cultural, hi trobem moltes altres capes. Hi ha transmissió entre generacions, vincle amb el territori, vida associativa, treball voluntari, memòria compartida i construcció de comunitat.

La festa major no és un esdeveniment. És una infraestructura relacional de ciutat


  
Hi ha estudis d’impacte cultural que intenten demostrar que la cultura genera activitat econòmica, cohesió social o participació. I després n’hi ha d’altres que, gairebé sense proposar-s’ho, acaben mostrant alguna cosa més profunda: com funciona realment una ciutat quan una pràctica cultural esdevé central.

L’estudi sobre la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers pertany a aquesta segona categoria.

Arxius municipals: quan la memòria esdevé infraestructura de futur


  
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, recuperem una entrevista a Joan Boadas (desembre de 2025) per pensar, amb perspectiva municipal, fins a quin punt el govern de la memòria institucional condiciona la qualitat, la continuïtat i l'autonomia de les polítiques culturals locals.
  

El territori que sostenia la cultura ja no és estable


El clima ja no només afecta la cultura: la reescriu. I obliga els municipis a fer una feina per a la qual ningú els havia preparat: sostenir allò que trontolla i assumir allò que es perd.


  

La capa aguanta. El suport, no tant. 
  

La mediació com a infraestructura invisible


  
L’article recent de Jaume Colomer sobre els gestors culturals com a mediadors en les polítiques de foment obre una qüestió especialment rellevant per a les polítiques culturals locals contemporànies: el desplaçament progressiu de la feina tècnica cap a funcions de mediació, interpretació i negociació institucional. El text situa els tècnics de cultura en un espai cada vegada més complex, travessat per la relació entre ecosistemes culturals fràgils, exigències administratives i capacitat institucional dels municipis. Més enllà del debat sobre subvencions o burocràcia, la qüestió que apareix és una altra: què ens diu aquesta centralitat creixent de la mediació sobre la transformació de les institucions culturals públiques i sobre les formes actuals de governança cultural local?
  

Els equipaments sostenen allò que la política cultural no està resolent


  
  
Els equipaments de proximitat han estat la resposta més visible de les polítiques culturals locals durant anys. Han crescut, s’han diversificat, s’han desplegat sobre el territori amb la promesa d’acostar la cultura, activar la vida comunitària i garantir drets. Aquesta expansió ha consolidat un relat potent: el de l’equipament com a infraestructura bàsica del sistema cultural.

Aquest relat fa temps que no aguanta sense fissures.