Apunts

  
Aquest text proposa una lectura sobre el paper de la cultura en les societats contemporànies a partir del concepte de retorn social. Parteix d’una afirmació clara: la cultura no pot ser avaluada només en termes econòmics, ja que incorpora una pluralitat de valors, d’existència, de prestigi, de cohesió, educatius i simbòlics que fonamenten la seva funció social. Aquesta mirada situa la cultura com a bé públic comú i com a dret, reconegut institucionalment des de la Declaració Universal dels Drets Humans, i obliga a repensar les polítiques culturals més enllà de la seva contribució al creixement econòmic.
  

  
  
Llegit avui, aquest text de Joan Subirats i Marc Parés conserva una sorprenent capacitat d’interpel·lació. Escrit en plena ressaca de la crisi financera de 2008 i en els primers anys d’expansió de les xarxes socials, proposa una lectura del canvi d’època que va molt més enllà de la tecnologia. (n. de l'e., 2026) Els autors sostenen que les transformacions econòmiques, socials i culturals han erosionat la capacitat dels estats per governar societats cada vegada més diverses, complexes i interdependents. Davant d’aquest escenari, les ciutats emergeixen com a espais privilegiats d’innovació política i de redefinició de la ciutadania.
  

  
  
Vivimos tiempos trepidantes. Tiempos en los que lo que eran consignas, exigencias e intuiciones, pueden transformarse en medidas políticas e instituciones. Momentos en los que el deseo puede rápidamente convertirse en norma. Los nuevos partidos hablan de pasar de una cultura entendida como un derecho o un recurso a la cultura entendida como un bien común. Importante reto. Las políticas culturales que se han implementado en el Estado español desde la llegada de la democracia, pese a estar salpicadas por visiones economicistas de la cultura, siempre han situado al Estado y sus administraciones como tutores y administradores de la cultura.

  
  
El debat sobre els drets d’autor s’ha presentat sovint com una qüestió tècnica o jurídica. Un terreny reservat a experts, indústries culturals i organismes internacionals. L’informe que Farida Shaheed presenta davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides desplaça radicalment aquest marc: la propietat intel·lectual no és només una qüestió econòmica. És també una qüestió de drets culturals, accés al coneixement i participació en la vida cultural.