Apunts

Work group: Arxiu

Nous marcs de suport fiscal al mecenatge a Espanya:...

Montserrat Casanellas Chuecos | Revista catalana de dret públic

Resum: Aquest treball analitza de forma exhaustiva la legislació estatal i les últimes legislacions autonòmiques aprovades en matèria de mecenatge. L’estudi es planteja des d’una perspectiva jurídica comparada, en la mesura en què analitza els principals aspectes jurídics que caracteritzen la regulació dels incentius fiscals al mecenatge, tenint en compte els àmbits i sectors d’aplicació, el marc competencial i els impostos afectats, els beneficiaris i donants de les actuacions incentivades i les diverses figures normatives creades per a desenvolupar el mecenatge.

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de...

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

Obrim aquesta sèrie de textos sobre projectes culturals situats a petits municipis amb un dels diversos centres d’art que es poden trobar a la Catalunya rural. El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat “El Forn de la Calç” de Calders resulta especialment rellevant per dues raons: CACIS, com molts dels centres anàlegs situats a entorns urbans,  té la seva seu a un antic edifici industrial (un forn de pedra). Aquest fet estableix des del primer moment una relació especial entre la seva activitat, la creació i la difusió artística,  i el valor històric i paisatgístic d’aquest patrimoni cultural.

Hi ha vida (cultural) als petits municipis

Com en les anteriors edicions dels debats i jornades d’Interacció, la comunitat virtual esdevé un fòrum ideal per anar-hi fent bullir l’olla en les setmanes prèvies, publicant articles, ressenyes, analitzant dades o difonent informacions que ens ajuden a contextualitzar el debat i a fomentar l’intercanvi de posicions.

En les darreres setmanes hem anat publicant alguns articles per posar les bases d’un debat enriquidor: hem difós algunes ressenyes de monografies i articles sobre cultura i polítiques culturals en entorns rurals a Europa i una breu nota sobre el marc legal de la cultura en l’àmbit local a Espanya i continuarem publicant articles d’aquest tipus fins a finals del mes d’octubre.

Els nous neorurals

Joan Nogué, Director de l'Observatori del Paisatge | Diari Ara, 31 de maig de 2015

La població es trasllada a viure d’un lloc a l’altre molt més del que a vegades ens imaginem. Els censos oficials no ho reflecteixen amb la finor i immediatesa que desitjaríem, com tampoc capten en detall les tipologies d’aquesta població que es desplaça i encara menys les seves motivacions, aspiracions i maneres de ser i de fer. A més, sovint som captius de mitges veritats, com la que diu que el camp es despobla. És cert que molts petits poblets estan perdent població i que, malauradament, en perdran encara més en el futur si no hi ha ben aviat un relleu generacional en l’agricultura, però també és cert que en molts altres s’estan donant processos de repoblament enormement variats i esperançadors,

Programa cultural per a les àrees rurals a Finlàndia

Finlàndia. Rural Policy Commitee

La política cultural a Finlàndia té dos grans impulsors al sector públic: l’administració central i els municipis, que es reparteixen la despesa pública en cultura gairebé a parts iguals, l’Administració central n’executa un 51’2 % i els municipis un 48’8 %[1] (2009).

L’Estat gestiona les institucions culturals nacionals, inclosa l’educació superior artística, i dóna suport a les indústries culturals, bàsicament el cinema. Mitjançant un sistema de subvencions, l’Estat intenta equilibrar la desigual programació d’arts escèniques (teatres i orquestres) i l’oferta de biblioteques i museus, mentre que els consells regionals de les arts exerceixen la mateixa funció de contrapès en l’àmbit de la creació artística. 

Digitalització, preservació digital i accés en línia dels...

Comissió Europea. DG Connect 

Informe que revisa i avalua l’estat i els progressos assolits en la implementació de la recomanació (2011/711/EU) de la Comissió Europea per a la digitalització, la preservació digital i l’accés en línia als continguts culturals. Aglutina les dades proporcionades per cada estat membre i informa dels projectes desenvolupats entre 2013 i 2015.

Idees per a l’arquitectura i disseny de centres culturals

Peter Lényi (ed.) | Trans Europe Halles

Aquesta publicació pot ser una bona font d’inspiració si esteu en procés de concepció d’un nou centre cultural, de renovació d’un edifici o repensant el disseny i arquitectura d’un equipament. Hi podeu trobar tant grans idees com petit trucs extrets de la visita, per part d’arquitectes, a centres culturals europeus membres de la xarxa Trans Europe Halls.

Micropobles

Ramon Folch, Socioecòleg. Director general d'ERF | El Periódico, 7 de maig de 2016

Una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 persones censades.

La població tendeix a concentrar-se en les poblacions grans o mitjanes. Quasi la meitat de la població mundial viu a les grans ciutats. Catalunya no és una excepció. Però aquest fet coexisteix amb un altre fenomen: una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 habitants. En efecte, dels 948 municipis catalans, 327 no arriben al mig miler de persones censades. I si considerem, no els municipis, sinó els nuclis de població, aquest modest estoc demogràfic encara és més baix, perquè molts d'aquests municipis tenen la població distribuïda en dos o tres nuclis o bé directament disseminada en masos o petits veïnats. La Catalunya de les ciutats, doncs, coexisteix amb la dels petits pobles amb menys de 500 habitants, o micropobles com ara se'ls anomena. 

Els instituts de cultura nacionals i la política exterior...

Yolanda Smits, Clémentine Daubeuf, Philippe Kern | KEA European Affairs

Estudi que analitza el paper que poden jugar els instituts de cultura nacionals en la nova estratègia europea per a la cultura en les relacions exteriors de la Unió Europea. L’informe descriu la missió, estructura, recursos i models de gestió dels diversos instituts de cultura dels estats membres, l’Institut Cervantes en el cas espanyol. L’objectiu dels autors és determinar la dimensió europea de les activitats que realitzen aquestes institucions nacionals i quan les seves accions poden donar suport a les relacions de la UE amb països tercers. L’estudi fa una sèrie de recomanacions polítiques i propostes de millora per una cooperació més eficaç entre els instituts de cultura nacionals i els organismes europeus per tal de potenciar la visibilitat de les accions exteriors de la UE.

Narratives sobre cultura i sostenibilitat rural

Mari Kivitalo ; Kaisu Kumpulainen;  Katriina Soini. "Exploring culture and sustainability in rural Findland". A «Cultural sustainability and regional development: theories and practices of territorialization». London. Routledge, 2016. p. 94-107


Aquest és el tercer volum d’una sèrie de quatre monografies[1] produïda en el marc del projecte europeu ‘Investigating Culture Sustainabilty, l’objectiu del qual era posar en relleu la recerca europea per tal de proporcionar als responsables polítics instruments per a la integració de la cultura com un element clau del desenvolupament sostenible.

El punt de partida és el de molts estudis d’aquest camp: canvis accelerats a les àrees rurals europees, caiguda de la població, desaparició de certs estils i modes de vida i introducció de noves maneres de viure que suposen un repte per les estructures socioeconòmiques de les àrees rurals, que en general, es caracteritzen per ser territoris amb una relació especial amb la natura.

El sector cultural associatiu a la comarca del Gironès

Carme Baqué ; Gemma Carbó ; Marc Francesch | Òmnium GironèsCàtedra UNESCO de Polítiques Culturals 

Partint d’unes premises teòriques, aquest estudi ha permès detectar unes necessitats a nivell legal, professional i en relació amb l’administració pública que impedeixen a les entitats explorar tots els camps on podrien explotar el seu potencial cultural i participatiu. Així, es posa de manifest que tant les associacions com l’Administració pública han de reconèixer el paper estratègic que juguen aquestes entitats culturals dins el món de la cultura, en comptes de contemplar-les com actors complementaris.

La cartografia cultural una eina de investigació i...

Nancy Duxbury, W.F. Garrett-Petts, David MacLennan (eds.) | Routledge

Llibre que introdueix el concepte de mapatge o cartografia cultural i presenta una sèrie de perspectives interdisciplinàries i estudis de cas a escala local, regional, nacional i internacional. L’obra concep la cartografia cultural com un instrument d’investigació i una eina metodològica per a la planificació urbana, la sostenibilitat cultural i el desenvolupament comunitari i presenta formules innovadores que promouen la intervenció artística i la participació ciutadana en aquests processos. Es tracta de fer visibles històries, pràctiques, relacions, espais memòries i rituals locals i convertir-los en significatius. Cal també saber abordar els problemes derivats d’implicar artistes, creadors i públics en les diverses fases d’investigació, recollida i interpretació de dades i presentació de resultats. I el llibre proporciona algunes idees per fer-ho.

Micropobles: canvi de paradigma

Joan Nogué, Director de l'Observatori del Paisatge | Diari Ara,  29 de març de 2016

Ara fa poc més de dos mesos, aquest diari, sempre amatent a qüestions punyents i d'interès social i cultural, va dedicar un dossier a la temàtica dels micropobles. En aquell precís moment l'Observatori del Paisatge de Catalunya, amb la col·laboració de l'Associació de Micropobles de Catalunya, estava dissenyant un seminari amb el títol Els micropobles: paisatge, urbanisme i identitat territorial, que finalment tindrà lloc el 15 d'abril a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany). Feliç coincidència i mostra palpable que el tema interessa, i des de molts punts de vista. 

Xarxes culturals per al patrimoni migratori i el diàleg...

Perla Innocenti | Ashgate

Aquest llibre presenta els resultats d’una investigació sobre xarxes culturals que donen suport a la preservació i difusió del patrimoni migratori i fomenten el diàleg intercultural a Europa. L’estudi mostra el potencial d'aquestes xarxes per definir pràctiques, polítiques i orientacions innovadores per fer front als reptes i oportunitats de la globalització i construir una Europa més inclusiva en una època de gran mobilitat migratòria. El treball explora diverses tipologies de xarxes i partenariats en matèria d’estudis, gestió i recerca en patrimoni cultural, antropologia, sociologia, biblioteques i ciències de la informació.

L'ABC de les polítiques culturals en entorns rurals

 Jean Lafond-Grellety et M Laurent Mazurier | Le Cadre territorial

Aquest manual escrit pels consultors Grellety i Mazurier, suposa la revisió del que ja van escriure l’any 2007, «Les politiques culturelles en milieu rural. Méthodologies et bonnes pratiques» i descriu el món de les polítiques culturals (institucionals o no) en l’àmbit rural a França, n’identifica els principals actors -que amb la reforma administrativa del 2010 han augmentat- i n’analitza les metodologies de treball. L’obra pretén donar resposta a algunes de les preguntes que recurrentment se’ns presenten quan estudiem aquest camp: Què són les polítiques culturals? Quina és la línia de demarcació que separa una intervenció cultural i una social en l’àmbit rural? Existeixen les polítiques culturals en entorns rurals? Si n’hi ha, quants tipus podem distingir? Què les diferencia de les urbanes? Com es poden adaptar les polítiques culturals a l’àmbit rural en un context on les comunicacions i el transport l’apropen més al fet urbà?.

Com es poden explicar els diferents graus d’implicació...

Mariette Sibertin-Blanc | Géocarrefour 

Aquest article analitza a partir d’una trentena de converses mantingudes amb tècnics de cultura i actors del sector de les polítiques culturals a petits municipis francesos. El punt de partida de l’autora és que tot i la diversitat que es troba dins de l’univers dels petits municipis francesos, (de 3.000 a 20.000 habitants) es possible reconèixer-hi la dinàmica nacional de metropolitització i les mutacions econòmiques que la caracteritzen.

Les polítiques culturals no tenen un paper protagonista dins l’acció pública dels petits municipis, tot i que s’han beneficiat d’un cert reconeixement simbòlic amb les recents reformes descentralitzadores, com la creació de les comunitats d’aglomeració[1]o dels “Pays”[2], però no han estat protagonistes d’aquestes noves formes de cooperació interadministrativa.

Els municipis petits

Consideracions prèvies sobre el que és un municipi petit en l’àmbit cultural

Què és un municipi petit? Quin és el límit entre un municipi petit i un de mitjà? La resposta a aquestes preguntes, com a tantes altres en l’àmbit de les ciències socials, és: depèn. No existeix una definició universal de municipi petit, ni un consens internacional sobre la mida que ha de tenir un municipi per ser considerat petit. Aquesta categoria s’eixampla o s’estreny en funció de dues qüestions bàsiques: el context estatal en el qual ens situem i el tema que es vulgui estudiar.

És ben sabut pels coneixedors del món local que el nombre de municipis ―i, consegüentment, el de municipis petits― als països europeus s’ha reduït considerablement en el darrer mig segle, com a conseqüència de processos de fusió que molts països han portat a terme. Estats com el Regne Unit, Suècia i Dinamarca van reformar les seves estructures administratives locals ja als anys seixanta i setanta del segle XX, agregant els municipis més petits als mitjans o agrupant-los sota una nova nomenclatura. Als països del sud d’Europa, fortament influenciats pel model administratiu d’inspiració francesa, aquest procés no només no s’ha dut a terme, sinó que en alguns casos com Portugal i Itàlia el nombre de municipis s’ha incrementat.

Teatre i municipi a Catalunya

Institut del Teatre

La setmana passada es va presentar el llibre que recull les conferències, ponències i reflexions de les Jornades de Teatre i Municipi, celebrades dins dels actes del centenari de l’Institut del Teatre el 2013. A les jornades hi van participar noms de reconeguda trajectòria per repensar què són, com han de funcionar, quins serveis han d’oferir i quina funció han de tenir els teatres municipals.

La cultura com a element central del desenvolupament urbà...

Nancy Duxbury, Jyoti Hosagrahar i Jordi Pascual, membre d'Interacció | Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG)

Amb motiu de la propera conferència Hàbitat III sobre desenvolupament urbà sostenible i l’aprovació d’una ‘Nova agenda urbana’, la xarxa UCLG presenta aquest informe orientatiu per situar la cultura en el centre dels debats. El document analitza com ha evolucionat el procés d’integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament urbà sostenible i proporciona una sèrie de recomanacions i propostes polítiques concretes il·lustrades amb exemples pràctics. Els autors reconeixen que la cultura té, cada vegada, més presència en les estratègies de desenvolupament de les ciutats. Alerten, però, que encara existeixen alguns mites i idees equivocades sobre el tema que obstaculitzen la seva plena integració.

Un model de gestió híbrid de museus i institucions culturals...

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Elaboració de documents d’acompanyament a les visites...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Recull de manuals i útils teòrics i pràctics per ajudar a l’elaboració de documents i materials d’acompanyament a les visites d’infants d’entre 4 i 12 anys als museus i espais de ciència. Els recursos inclosos en aquesta nova bibliografia del Servei d’informació i documentació de l’Ocim ens recorden que la clau per fer-ho bé és saber respondre de manera adaptada a la diversitat de públics, conèixer els centres d’interès en constant evolució d’aquesta franja de població i adaptar-se a les tipologies i necessitats de cada visita i de cada infant. També cal saber conciliar les dimensions didàctiques i lúdiques en les explicacions.

Tertúlia sobre educació i cultura organitzada per Indigestió...

El passat 9 de maig de 2016, l’equip d’Indigestió va organitzar una tertúlia sobre educació i cultura a l’Heliogàbal de Barcelona. És un tema que a Amical Wikimedia ens és proper i ens hi interessa molt, i hi vam anar per veure quins són els posicionaments al respecte dels diversos agents implicats, tant a nivell professional com associatiu. Compartim aquí amb vosaltres els nostres apunts i impressions de la jornada, en un format de llista. La intenció no és tant fer una crònica com deixar constància de les idees que van plantejar-se durant la xerrada.

Cultura i fiscalitat a Europa: propostes per a...

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

  • Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;
  • Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

Análisis de la situación de las artes escénicas en España


Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.

La cultura com a motor de canvi social, productiu i...

De les més de 11.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes d’abril.

Els 5 articles més llegits:

1. Informe sobre el estado de la cultura en España 2016. La cultura como motor del cambio

2. Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020

La Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i...

Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran

La Xarxa és fruit de l’acord entre el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i els 10 museus registrats de les terres de Lleida i Aran. Els seus objectius estratègics, a quatre anys vista, són: incrementar i diversificar els públics per una millora del retorn social i de la seva visibilitat al servei de la ciutadania; contribuir en la millora de l’eficiència en l’organització i gestió per adaptar-se a les necessitats i reptes actuals;

Manual per fomentar l’educació de la consciència i...

Comissió Europea | Agenda Europea de la Cultura

Manual que proporciona orientació estratègica, recomanacions i bones pràctiques per  implementar polítiques futures més adequades que fomentin la consciència i l’expressió cultural, una de les vuit competències clau establertes el 2006 per la Unió Europea per a l’aprenentatge al llarg de tota.  

El manual ha analitzat les iniciatives desenvolupades fins ara per la Unió Europea i els estats membres per promoure l’adquisició d’aquesta competència a través de l’educació formal (escoles), l’educació no formal (institucions culturals), altres aprenentatges (grups o famílies) i instruments específics com l’educació artística i l’educació cultural.

Festa Major de Vilafranca del Penedès. Impacte econòmic

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els estudis d’impacte econòmic estimen i quantifiquen el conjunt d’activitats econòmiques originades directament o indirecta per un esdeveniment cultural en una àrea geogràfica concreta. Així, la Festa Major de Vilafranca del Penedès genera un impacte econòmic, en termes de producció, de 878.252 euros, i un increment de la riquesa a l’Alt Penedès de més de 415.000 euros anuals, calculat a partir del valor afegit brut que es crea. Cada euro invertit en la Festa Major reverteix en 4’3 euros en producció de béns i serveis a la zona.

Davant el 3r Congrés de l’Associacionisme i el Voluntariat

Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Us deixem l'editorial de Tornaveu, Associacionisme i Cultura en la qual manifesten que l'associanisme cultural se sent exclòs del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat i del projecte de Llei d'Acció social. La sessió final del Congrés tindrà lloc divendres 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), de 9 a 18 h.

Missatge Dia Internacional de la Dansa 2016

 

KARAKIA
(Oració)

Tocar el cosmos,
la font de la divinitat
que il·lumina
la cara dels avantpassats,
perquè puguem veure els nostres fills.

Teixida de dalt a baix i de costat,
ens uneix a tots a dins,
la nostra carn i els nostres ossos,
i la memòria.

Avaluació de l’impacte cultural: revisió de la bibliografia

Adriana Partal, Kim Dunphy | Impact assessment and project appraisal

La investigadora Adriana Partal, membre d’aquesta comunitat, juntament amb Kim Dunphy revisen en aquest article la literatura internacional sobre programes d’avaluació d’impacte cultural. Les autores analitzen articles i altres recursos publicats entre 1988 i 2015 i observen, entre d’altres aspectes, com conceptualitzen i defineixen els conceptes de cultura i d’avaluació de l’impacte cultural, quines metodologies s’han emprat o quins han estat el àmbits més avaluats.

Estudi de persones no-usuàries de biblioteques

Servei de les Biblioteques de Generalitat de Catalunya | Carme Fenoll, Javier Nieto   Aquest estudi, coordinat per Carme Fenoll i Javier Nieto. es focalitza en aquesta població no-usuària, ja que identifica tant les persones que no han anat mai a una biblioteca pública com les que fa més d’un any que no hi van (suma d’ex-usuaris i persones no-usuàries). Les persones més grans són les que menys utilitzen la biblioteca pública (54% en el segment 50-64 anys i del 55% en els de 65 anys o més).

Euro Vision Museums Exhibiting Europe, un objecte moltes...

Projecte Euro Vision Museums Exhibiting Europe (EMEE)   

El projecte EMEE té per objectiu dotar d’eines els museus per reorientar el seu paper en la societat actual més intercultural i heterogènia i modernitzar-los des d’una perspectiva transregional europea. El projecte planteja un canvi de perspectiva des de tres punts de vista: una interpretació més innovadora dels objectes museístics per reflectir la diversitat i complexitat dels seus significats històrics; activar la participació dels visitants i acostar els no visitants per implicar-los en el dia a dia del museu, i fomentar la cooperació internacional a través de la mobilitat dels professionals i de l’intercanvi dels objectes museístics.

Han trobat els sectors culturals i creatius la fórmula per...

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Estudi que analitza com es genera i distribueix el valor en els sectors culturals i creatius en l’actual context digital. Segons els autors, la tecnologia digital ha irromput amb força en aquests sectors, ha transformat els seus models de negoci tradicionals i els ha fet evolucionar cap a sistemes híbrids i mixtos on conviuen diversos models que aporten diferents utilitats i rendibilitats. Els autors parlen d’entropia digital pel fet que aquestes tecnologies destrueixen i generen valor a la vegada. De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar sota quines condicions aquesta entropia digital crea valor i com es distribueix aquest valor entre els agents que conformen l’ecosistema cultural i creatiu. 

Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’estudi sobre els ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015’ amb què el Departament de Cultura ha reprès la tasca de seguiment del sector del llibre, que fins l’any 2013 van venir desenvolupant els gremis de Llibreters i d’Editors de  Catalunya s’ha presentat avui.

Entre les principals conclusions de l’estudi, elaborat per l'empresa Conecta, en destaca que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, indicador que creix progressivament des de fa cinc anys i que ja s’aproxima a la mitjana europea (que és d’un 68%). Per la seva part, un 33,7% de la població no llegeix mai o quasi mai. El percentatge s’ha reduït un punt en els darrers dos anys.

Avaluació estratègica. Filmoteca de Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El CoNCA, en virtut de les seves competències, ha portat a terme l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i les seves activitats durant els exercicis 2012, 2013 i 2014. De l’estudi i anàlisi metodològic de les dades obtingudes es poden destacar els següents aspectes d’interès:

El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del...

Arturo Rubio ArosteguiJoaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

Laboratorios ciudadanos de producción, investigación y...

 TELOS número 103 - Febrero - Mayo 2016

El Dossier central 103 de ‘Telos’aborda un terreno tan en boga -en España e internacionalmente- como escasamente investigado y en el que se acumulan más los discursos políticos y tecnológicos que las evidencias y las mejores prácticas empíricas: el de los entornos tecnológicos creativos. En una rápida evolución desde su aparición, objeto de denominaciones múltiples (como tecnopolos culturales, ciudades de la imagen, medialabs, hubs, etc.), las prácticas colaborativas en red han ampliado notablemente sus fronteras, combinando espacios físicos con otros virtuales y relacionales que a veces se articulan entre sí.

Informe diagnòstic de les arts escèniques aplicades a...

Jordi Baltà, Eva Garcia | Observatori de les Arts Escèniques Aplicades (OAEA)

L’any 2014 l’Institut del Teatre va impulsar la creació d’un Observatori de les Arts Escèniques Aplicades amb especial atenció als àmbits de la comunitat, l’educació i la salut. En aquest context, ha encarregat l’elaboració d’aquest informe de diagnòstic sobre la situació de les arts escèniques aplicades a Catalunya amb la voluntat d’ajudar a orientar les activitats futures de l’Observatori.

El desafío de exponer: procesos y retos museográficos

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.) | Universitat del País Basc

Publicació que aborda el complex procés de comunicació que implica exposar ja que intervenen una gran diversitat d’actors (polítics, patrocinadors, conservadors, comissaris, dissenyadors, tècnics, especialistes i visitats) que determinen i condicionen l’acció d’exposar. S’hi recullen set estudis de cas que expliquen aquesta complexitat i descriuen el procés de disseny i muntatge d’una sèrie d’exposicions realitzades a museus i centres patrimonials europeus i nord-americans.

Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020...

Generalitat Valenciana. Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport

Ahir es va presentar el primer Pla Estratègic Cultural Valencià, una eina de planificació batejada com "Fes cultura", dissenyada a partir d’un estudi encomanat al Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València i elaborada amb la col·laboració dels agents culturals. L'objectiu: fer més i millor cultura i convertir-la en un motor del canvi de model productiu.

La cultura no es atractiva para las empresas que actúan como...

Cultura y Alianzas (CyA) 

La cultura posee una baja valoración en comparación con el resto de ámbitos de patrocinio para las empresas mecenas, según se desprende del estudio 'Las alianzas entre empresas e instituciones culturales', realizado por la asociación Cultura y Alianzas (CyA) en colaboración con la Cámara de Comercio de Barcelona.

De este modo, la encuesta analiza el grado de importancia que la empresa otorga a cada ámbito de destino de las acciones de patrocinio, en el que las compañías encuestadas otorgan a la cultura una valoración más baja que al resto de ámbitos de patrocinio, al situarse en penúltima posición, por detrás de acciones en investigación científica e  I+D+i, y en asistencia y cooperación.

Dia Mundial del Teatre 2016. Contra la precarietat laboral...

El proper diumenge 27 de març és el Dia Mundial del Teatre i  per segon any consecutiu l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) publica el seu Manifest del Dia Mundial del Teatre en format video per tal de donar visibilitat a la realitat laboral de gran part dels professionals de les arts escèniques del nostre país. Apunten que el 55 % dels actors no arriben al salari mínim interprofessional.  També afirmen que el 73 % dels intèrprets no poden viure només amb els ingressos que perceben de la seva activitat professional, que el 65 % no aconsegueix treballar més de tres mesos l’any, o que només el 27 % de la professió reconeix haver tingut feina suficient durant els darrers 15 anys. 


La gestió de projectes artístics amb impacte social...

Managing Arts Projects with Societal Impact (MAPSI)

El projecte MAPSI neix amb l’objectiu d’augmentar el nivell de coneixement i competència dels gestors culturals en el desenvolupament de projectes artístics amb impacte social. Ara presenta aquestes dues guies per analitzar pràctiques, coneixements, habilitats i competències per a una bona gestió d’aquests projectes artístics perquè els gestors puguin adaptar aquest corpus teòric i pràctic a cada context, circumstàncies i necessitats concretes.

Conclusions del seminari Fresh Street #1

FiraTàrrega i Circostrada publiquen les conclusions del seminari Fresh Street #1, orientades a determinar quines línies han d'adoptar les polítiques europees relacionades amb el foment de les arts de carrer. El seminari Fresh Street #1 va tenir lloc a Barcelona i a Tàrrega durant la passada edició de la fira, del 9 a l'11 de setembre de 2015.

Aquesta trobada va servir per dibuixar el panorama general del sector a l'Europa d'avui i reflexionar sobre com podem imaginar les arts de carrer del demà. Durant tres dies es va discutir sobre l'estat i el paper de les arts de carrer, l'espai públic, la mobilitat, la formació i l'educació, l'estètica... a través de diversos panells i sessions obertes dirigides per reconeguts professionals europeus.

El mercado del videojuego 2015

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2016-2019.

los principales resultados del estudio son los siguientes:

Bibliografia sobre els serveis de mediació als museus i...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

El Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta una nova bibliografia comentada sobre la mediació, una de les missions fonamentals de les institucions culturals i museístiques, encarregada de construir les relacions entre la institució i els visitants, ja siguin reals o virtuals, a dins i fora de les parets de les institucions.  La bibliografia inclou llibres, articles i recursos en línia que expliquen com s’estructura un servei de mediació, com definir les competències dels mediadors, com articular l’oferta de mediació o com precisar els objectius i traduir-los en accions.

Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses...

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Col·lecionisme i mecenatge artístic

Francisco Calvo Serraller (ed.), Victoria Camps | Fundación Arte y Mecenazgo

Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del món del col·leccionisme art, i de la seva divulgació com a font de mecenatge de la cultura, en aquest estudi s’analitzen les motivacions i limitacions ètica-filosòfiques del mecenatge artístic.

Des d’una òptica multidisciplinària, els quatre assaigs que el composen busquen posar en valor i aprofundir en aquells aspectes que propicien el mecenatge, el consoliden i, l’impacte que pot aportar a la societat actual.