Apunts

Juan Arturo Rubio | Mercartes

En aquest article, el Dr. Juan Arturo Rubio analitza el sector de les arts escèniques a l’Estat. Aquí teniu un extracte:

«Este informe tiene por objeto servir de instrumento para el debate al conjunto del campo escénico  español. Por lo tanto, no pretende ser un informe descriptivo sin más de datos del sector, sino que trata de ofrecer un conjunto de claves y ejes discursivos que permitan analizar el pasado y el presente  con miras a un escenario futuro cada vez más complejo. Aunque hay ciertas formas académicas  en su presentación, el informe no está redactado para la comunidad académica sino para que sea entendido y debatido por el sector escénico español.

En un recent article publicat al seu blog, el jove director d'orquestra suís Baldur Brönnimann afirma que és urgent repensar el concert de música clàssica en la seva totalitat i apunta 10 coses que hauríem de començar a canviar.  Què en penses?

I encara més, aquí teniu un magnífic exemple de la Universitat de Maryland Symphony Orchestra (UMSO) on els músics són ballarins.  Aquesta experiència pot potenciar la comunicació amb el públic més jove? 

Observatorio Vasco de la Cultura

Las fábricas de creación se han convertido en uno de los principales laboratorios creativos de las ciudades, que las ponen en marcha como parte importante de su política de innovación e investigación artística, por un lado, y de producción cultural, por el otro. Así mismo, las fábricas  también son parte importante de las políticas dirigidas a los nuevos o jóvenes creadores que  encuentran en estos espacios la posibilidad de dar sus primeros pasos hacia la profesionalización.

Angelique Trachana | Arte, Individuo y Sociedad Vol 26, No 2 (2014) p. 233-254

Resumen: El concepto de “ciudad híbrida” se acuña en el nuevo contexto tecnológico para señalar una serie de fenómenos contemporáneos que se producen en la conjunción de las condiciones físicas de la ciudad y la virtualidad de soporte tecnológico. El término puede encontrase asociado a categorías tan actuales como smart cities o “ciudades inteligentes”, “ciudades de código abierto” y a los nuevos “aprendizajes” de “hacer ciudad” con el “uso cotidiano de internet”. Aquí, sin embargo pretendemos extender el alcance de su significado haciendo una síntesis de “aprendizajes” que modifican nuestra percepción del entorno. Desde el mundo de las artes como la fotografía o el cine hasta la televisión y ahora internet y las múl­tiples herramientas telemáticas de uso cotidiano, comprobamos cómo la mediación tecnológica, incide intensificando la percepción sensible de la ciudad y ampliando el imaginario de los ciudadanos.

Lauren Andres, Boris Grésillon | International journal of cultural policy, vol.19, Issue 1, 2013

Article on es desenvolupa el concepte de ‘cultural brownfield’ (descampats o zones industrials abandonades on es desenvolupen projectes culturals). Els autors reflexionen sobre la importància creixent que aquests indrets i projectes han adquirit en les estratègies i polítiques de planificació cultural i urbana al llarg dels últims deu anys. Així mateix, analitzen la transformació de tres experiències significatives en aquest sentit desenvolupades a Berlín, Marsella i Lausanne i es fixen en les seves dinàmiques internes i externes distintives i el seu rol diferencial en les polítiques culturals i urbanístiques. L’article conclou amb una sèrie de lliçons de política per a la planificació urbana i les estratègies culturals.

Agenda 21 de la Cultura

En el marco del proceso de actualización de la Agenda 21 de la cultura, en marzo de 2014 la Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) lanzó un cuestionario online de consulta. A lo largo de casi cinco meses, hasta el 31 de julio de 2014, el cuestionario recibió 255 respuestas, de las cuales 142 se pueden considerar completas. 

Gijsbert van Liemt ׀ Organització Internacional del Treball

Document de treball que analitza les condicions laborals, les relacions de treball i els ingressos dels treballadors culturals, així com el paper que juga l’Estat en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i en quina mesura el sector de l’art i la cultura marca tendència a la resta del mercat laboral. L’autor proporciona una visió general dels canvis tecnològics i del model de negoci i financer que ha experimentat el sector de la cultura en alguns països de l’OECD i de quina manera aquests canvis han afectat a les relacions de treball i a l’ocupació.

Fira Mediterrània de Manresa 

La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar, el passat  28 de maig, una jornada de reflexió amb el nom “Arts escèniques i comunitat”. Una quinzena de professionals del sector, en representació d’associacions d’artistes, institucions, empreses i col·lectius, van debatre, durant tot un matí, sobre nous conceptes que potser, en alguns casos, no ho són tan de nous. Aquí teniu un extracte:

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

Us presentem l’últim número d’«Encuentros», el suplement cultural del diari de Tarragona, una bona publicació d’informació i debat cultural amb entrevistes, articles d’opinió, crítiques d’exposicions, noticies, publicacions, blogs i informacions d’interès per al sector. El suplement inclou també la secció ‘A fondo ¿Qué es un comisario de arte?’ amb entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani on reflexionen i exploren a fons què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. En l’últim «Encuentros» podeu trobar una entrevista al comissari i crític d’art Martí Manen, un article sobre la motivació, orientació i objectius de les estratègies d’internacionalització de la cultura de David Márquez i un reportatge de Déborah Camañes sobre el futur i el prestigi de la crítica d’art contemporani.

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.

Martí Peran | Revista de Estudios Globales y Arte Contemporáneo Vol 1, No 1 (2013)

Resumen: En el archivo Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho , aún sin proceder de una investigación exhaustiva, se da cuenta de más de medio centenar de proyectos e iniciativas ideadas como instrumentos alternativos a la institución artística convencional. La cantidad es elocuente por sí misma. Parece que el museo tradicional, en efecto, padece una suerte de creciente acecho desde un enorme panel de réplicas que, mediante las actuaciones que propician, estarían acelerando la refundación  de los roles y funciones tradicionales que ejercía la vieja institución en el interior de una esfera pública homogénea. Frente al estricto horizonte de articular un gusto y una sensibilidad específicas acorde a un modelo de subjetividad burguesa, los nuevos artefactos paramuseísticos despliegan un abanico de situaciones heterogéneas.

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.

EAE Business School

Informe on s’analitza la inversió en bens culturals i d’oci a Espanya, per Comunitat Autònoma i que inclou també una panoràmica de la situació d’aquest sector a les principals economies mundials. Segons l’estudi, l’any 2013 s’hi van invertir a Espanya 27.990 milions d’euros, un 7,38% menys que l’any anterior,  un 17% menys que el 2006 i un 24% menys que el 2007, any que va començar la crisi econòmica. També baixa la despesa mitjana per persona, que se situa en 607€ anuals i representa una caiguda del 7% respecte l’any anterior.

Per comunitat autònoma, les famílies de Navarra (1.896€), Madrid (1,861€), País Basc (1.745€), Catalunya (1.711€) i Cantàbria (1.600€) són les que més inverteixen de mitjana en oci i cultura. Entre 2006 i 2013 cap comunitat experimenta un increment de la despesa familiar en oci i cultura. Pel que fa a la despesa mitjana per persona, els navarresos (755€), madrilenys (735€), bascos (724€), catalans (684€) i asturians (672€) són els que més diners hi inverteixen.

| el balcón de la espera

Intentaré realizar varios análisis sobre las actuales formas de hacer cine, no todas claro está, sino la que se sitúan en el deseo de hacer un tipo de cine posible, diferencial, nuevo o en los márgenes de la convención de la llamada “industria” (precaria)

Hace tiempo que pienso que el mundo del cortometraje necesita una reflexión profunda para poder situarlo en algún lugar dentro de, por llamarlo de alguna manera, mundo del cine.

Comissió Europea. Cultura

Informe de diagnòstic que proporciona una panoràmica àmplia, tot i que no exhaustiva, de les polítiques, legislació, programes i oportunitats de finançament en matèria de patrimoni cultural a la Unió Europea. El document s’integra dins una estratègia més àmplia de la UE per millorar la cooperació entre els estats i tots els agents involucrats en la protecció i difusió del patrimoni cultural europeu. L’informe respon al document «Conclusions on cultural heritage as a strategic resource for a sustainable Europe», adoptat pel Consell de la Unió Europea el 20 de maig de 2014 i complementa la comunicació de la Comissió Europea publicada el passat mes de juliol sota el títol «Towards an integrated approach to cultural heritage for Europe».

Francesco D. Sandulli | Cultura en Red 2014

Informe sobre les noves ofertes legals que ofereix el sector de les indústries culturals de continguts digitals a Espanya. Segons l’estudi, en els últims cinc anys la indústria de continguts digitals a Espanya ha crescut un 50% mentre que la de continguts físics ha disminuït un 20%, tot i que encara representa la major part de les vendes totals del mercat. En termes d’ingressos totals, la indústria del llibre és la que obté els millors resultats en l’àmbit digital, amb 74 milions d’euros de vendes en 2012, malgrat que aquesta quantitat representa només un 4% de la seva quota de mercat. La indústria de la música, en canvi, ha tingut més èxit en la transició al món digital on les vendes en 2013 van representar un 40% del total d’ingressos de la indústria de la música. Pel que fa al vídeo i als videojocs, el sector va guanyar 141 i 26 milions d’euros respectivament en 2012 i representen un 5% i un 6% del total de les seves vendes.

Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

Resumen: El desarrollo del análisis de la política cultural por parte de las ciencias sociales ha producido una teorización sobre los modelos de política cultural por parte de la sociología y la ciencia política. En estos análisis se plantea la influencia del modelo nacional de política cultural sobre las formas de gobernanza y gestión de los equipamientos culturales. No obstante, en este artículo defenderemos que actualmente es el modelo local de política cultural el que influye en el modelo de institución cultural. Ello se explica por la creciente importancia de la cultura en las estrategias de desarrollo local. Para demostrarlo analizaremos el caso del Modelo Barcelona de desarrollo local y política cultural, que destaca por el nivel de liderazgo del gobierno local, la gobernanza multinivel, el uso de la cultura en los procesos de planificación urbana y una tendencia a la concertación público-privado en la gestión pública. Un Modelo Barcelona que determinará la génesis y desarrollo de sus equipamientos culturales, generando un modelo singular y relativamente exitoso.

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

Manu Fernández González, Ciudades a escala humana ׀ Diputació de Barcelona

Aquest document intenta sistematitzar possibilitats d’usos i funcions de reactivació temporal de determinats espais i equipaments públics. L’objectiu és servir als governs locals com a una primera aproximació ordenada a una tipologia de projectes d’activació urbana amb les seves pròpies peculiaritats. Segons l’autor, durant els darrers anys, gairebé a contracorrent davant d’una manera de pensar el territori i la ciutat excessivament centrada en l’expansió, la creació de nous equipaments i l’edificació, s’ha conformat una base important d’experiències i tipologies de projectes amb una visió alternativa sobre el paper de la ciutadania en la construcció de la ciutat des dels seus espais més propers. En aquest document es presenten algunes d’aquestes propostes que van des d’estratègies d’apropiació col·lectiva per a la revitalització de solars abandonats o l’activació d’espais públics fins a la reutilització d’edificis industrials i altres equipaments per dotar-los d’usos alternatius.

Observatorio Vasco de la Cultura

La subida del tipo impositivo del IVA aplicado a las entradas a espectáculos y conciertos supone un doble cambio: dejan de ser productos sujetos a un IVA reducido (pasa del 8% al 10%) para ser productos a los que se aplica un IVA general (del 18% sube al 21%). Este aumento aleja la fiscalidad sobre la cultura que se aplica en España de la tendencia que siguen la mayoría de países europeos.

El documental 'Five days to dance' de la productora valenciana SUICAfilms en coproducció amb la basca REC Grabaketa Estudi, va clausurar el Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona. El film és un treball dels directors Pepe Andreu i Rafa Molés.

'Five days to dance' relata com una parella de ballarins apareix un matí a un institut. Anuncien a un grup d’adolescents que tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar. Poc temps però un gran repte: moure les persones quan el món ens paralitza. Wilfried Van Poppel i Amaya Lubeigt són els coreògrafs. Ell holandès, ella basca. La dansa és el llenguatge comú. No importa el lloc. Cinc dies, una classe d'adolescents, un microcosmos en el qual succeeix un petit big-bang.

Si el veieu programat. No us el perdeu!

Five days to dance / teaser en español from SUICAfilms on Vimeo.

 Arts Victoria | The Australia Council for the Arts

'Audience Research Made Easy - A guide for small to medium performing arts organisations', is a practical guide demonstrating how performing Arts organisations can carry out cost-effective audience research.

The guide was written to provide arts organisations with guidance and advice on how to conduct effective audience research and better understand their audiences. From informal observation to focus groups and questionnaires, it explores ways to manage this essential marketing activity. The guide covers how to plan an audience research campaign from inception through to analysis and implementation.