Apunts

Work group: Arxiu

Las Políticas culturales de proximidad en el Paradigma de la...

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

Contra el ciberutopismo...

Joaquim Rius-Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 153-178.

Resumen: La cultura ha dejado de ser la esfera social que iluminaba la modernidad. A pesar de su mayor centralidad social y económica propia de la sociedad postfordista, las transformaciones económicas y tecnológicas de los últimos años están cuestionando su propia existencia como esfera autónoma. En este contexto, el discurso ciberutopismo hace una lectura totalmente positiva de estas transformaciones como un empoderamiento del consumidor o del surgimientos de nuevas cadenas de cooperación creativa.

Bienes comunes, nuevos cercamientos y economía política...

Bru Laín Escandell |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 99-124.

Resumen: Este artículo discute la creciente importancia que están adoptando los llamados “bienes comunes” en el ámbito de la creación cultural. Para ello se discuten críticamente dos importantes analogías que han emergido en los últimos años: la primera, entre los “bienes comunes naturales” y los “digitales” y la segunda, entre los “viejos” y los “nuevos cercamientos digitales”.

Cultura y políticas públicas después del diluvio. Las...

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1 p. 27-52.

Resumen:  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. Inicialmente, las ciencias sociales adoptaron un punto de vista crítico sobre los objetivos y los instrumentos de las actuaciones públicas en la esfera cultural. Una actitud que fueron perdiendo para acabar legitimando de forma acrítica los proyectos de desarrollo económico y urbano basados en la cultura. Este paradigma esta actualmente agotado a causa de, por una parte, los excesos de una visión instrumentalizadora de la cultura y, por otra parte, por un colapso general del sistema cultural debido a la crisis económica, la falta de planificación y evaluación y, la transición al paradigma digital.

La hegemonía cultural del "glolugar": entre la...

Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Francisco Torres Pérez | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 53-73.

Resumen: El artículo que presentamos tiene por objeto abordar cómo la hegemonía del glolugar, en tanto que figura paradigmática de los procesos urbanos neoliberales, ha implicado un determinado modelo de política cultural que hemos podido singularizar en el caso de la ciudad de Valencia y la Ciudad de las Artes y de las Ciencias. La hegemonía cultural del glolugar no se puede entender sin enmarcarla en una tendencia global como es la extensión del urbanismo neoliberal, la ciudad es concebida como una entidad competitiva inmersa en un espacio global que promueve el mercado y la mentalidad emprendedora a través de nuevas prácticas de la gestión pública.

La esfera pública digital y el activismo político

Juan Pecourt Gracia | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 75-98.

Resumen: El desarrollo de las tecnologías digitales ha impulsado transformaciones fundamentales en la esfera pública, que se manifiestan en la tipología de los medios, las formas de organización, la orientación de las acciones y su escala cada vez más globalizada. Estos cambios, a su vez, han abierto nuevas posibilidades para el activismo político, que aprovechan las oportunidades ofrecidas por la digitalización. Las nuevas formas de activismo incluyen el activismo digital ampliado, el activismo digital innovador y el activismo digital recursivo.

Culture: the substructure for a Europan Common

Flanders Arts Institute

Què es el retorn de la inversió pública en cultura? Es tracta d’una qüestió que genera amplis debats. Amb l’objectiu de dotar-los de més consistència i  fonamentar-ne les discussions, una quinzena d’organitzacions intermèdies que operen en els sectors de la cultura a Flandes encarreguen aquest informe que és un resum d’una recerca més àmplia titulada ‘De waarde van cultuur’ (‘El valor de la cultura) on un equip de sociòlegs, filòsofs i acadèmics exposen els resultats d’una recerca sobre el valor, el significat i l’impacte de les arts i la cultura en les persones i en la societat.

Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e...

Observatorio Vasco de la Cultura

Esta es la primera encuesta de Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales realizada por el Observatorio Vasco de la Cultura (KEB-OVC). El objetivo principal es conocer, semestralmente, las percepciones que las empresas de las Artes e Industrias Culturales tienen entorno a la situación actual del negocio y sobre las expectativas a corto plazo.

L’ecologia de la cultura

John Holden |  Arts and Humanities Research Council’s Cultural Value Project

Informe que examina el concepte d’ecologia de la cultura i les complexes interdependències que configuren la demanda i la producció de béns i serveis culturals. L’autor proposa analitzar la cultura des del punt de vista de l’ecologia i no de l’economia ja que proporciona una comprensió més rica i completa de la realitat i té en compte un ampli ventall de valors no monetaris. Segons Holden, l’aproximació ecològica es fixa en les relacions i patrons d’un sistema global que observa les trajectòries dels artistes i professionals, els intercanvis d’idees i coneixements, els fluxos de diners i la circulació de productes i continguts culturals entre els diferents sectors culturals i àmbits públic, privat i amateur.

Defensa de la institución

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 18 abril 2015

Estos días puede verse en los cines National Gallery un fascinante documental de Frederick Wiseman sobre el clásico museo de Londres. El filme narra el día a día de esta institución del siglo XIX a través de las reuniones estratégicas de su equipo directivo, el trabajo minucioso de sus restauradores, la vocación de su servicio educativo y el vínculo del museo con sus visitantes. Lo que podría ser una mera pieza para los amantes de la gestión cultural se acaba convirtiendo en una experiencia estética y política inolvidable, que demuestra la vida y el potencial utópico de esta institución centenaria.

Pressupost públic en cultura a Catalunya

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El treball Pressupost públic en cultura a Catalunya calcula el total de la despesa pública que es destina a l’àmbit de la cultura a Catalunya. Pel càlcul d’aquesta despesa que fa referència als pressupostos de les administracions públiques, s’identifiquen els diversos nivells de govern, es comptabilitza la part dels recursos que assignen a la cultura i s’eliminen les duplicitats que suposen les transferències entre administracions diferents.

La contribució dels agents culturals i creatius a...

Eclectis (European citizens' laboratory for empowerment: cities shared) | Idensitat

Informe que presenta els resultats del projecte Eclectis de laboratoris d’apoderament de la ciutadania europea i que treballa en el foment de la participació de la ciutadania en el desenvolupament urbà i en la realització de projectes creatius inspirats en enfocaments artístics i inclusius. Hi han participat onze socis europeus entre els quals hi figura el projecte artístic ‘Idensitat’, ubicat a diverses ciutats catalanes i que experimenta mitjançant processos creatius diverses formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social.

Estratègies de desenvolupament local basades en la cultura i...

Viktoriya Dozhdeva ׀ Blekinge Institute of Technology (Radboud University Nijmegen, Suècia)

Interessant tesi doctoral que analitza com les ciutats petites fan servir la cultura i la creativitat (C&C) com a instrument de desenvolupament local. L’estudi vol omplir un buit en la recerca sobre aquest tema poc estudiat, segons l’autora, en aquesta tipologia de ciutats. El seu objectiu principal és sistematitzar les diverses teories i els diferents discursos sobre el paper de la C&C en el desenvolupament econòmic local de les ciutats petites i elaborar un model analític que reculli les múltiples aproximacions al tema. A la primera part de la tesi, l’autora fa una anàlisi teòrica i conceptual basada en l’anàlisi de 30 casos concrets (entre els quals hi figuren les ciutats catalanes d’Olot, la Bisbal d'Empordà, Tàrrega i Sitges)

Un teatro que haga menos teatro (de si mismo)

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

Del contrato social a la privatización de los bienes...

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social

Industrias Culturales y Creativas. Cartografías de la...

Alfonso Unceta, Javier Castro Spila | XL Reunión de Estudios Regionales, Zaragoza, 20 y 21 de Noviembre de 2014

Resumen: Este artículo parte de la reflexión sobre las controversias, retos y desafíos para el sector de las industrias culturales y creativas (ICC) e incluye un avance de resultados sobre una investigación empírica, de corte descriptivo y analítico realizada en Euskadi durante el año 2014. Se aportan algunas conclusiones sobre la estructura del sector, su aportación al empleo, al VAB, o sobre las características del capital humano y la cultura de la cooperación.

Obra y servicio. El empleo cultural (II)

Elena Vozmediano | El Cultural  31 de marzo 2015

Los museos y centros de arte españoles no solo están externalizando, siempre a la baja, servicios que en mi opinión son troncales como la educación y la mediación sino también puestos de trabajo que forman parte del equipo “científico” del museo, el que se ocupa de la gestión artística (colección, exposiciones). E incluso cargos directivos. Así, el Centro Niemeyer hizo, mediante concurso, un contrato de “obra y servicio” a un “responsable de gestión”, en un momento en que la institución estaba sin director y este gerente se convertía en la figura de máxima responsabilidad en él.

Llibre Blanc de la Gestió del Patrimoni...

Grup de Ciutats Patrimoni Mundial de l’Estat espanyol

S’ha publicat el llibre blanc per a les ciutats que són patrimoni mundial del Grup de Ciutats Patrimoni Mundial de l’Estat espanyol. El volum ha estat coordinat per l’arqueòleg municipal de Tarragona, Joan Menchón

La Llei de Patrimoni Històric Espanyol, promulgada fa més de vint anys, ha propiciat diferents estratègies de gestió des de les comunitats autònomes i des d'un bon nombre de municipis, totes elles amb una inspiració comuna, centrada en la protecció i conservació del patrimoni en els seus corresponents àmbits territorials, però amb resultats molt diferents.

La estetización del mundo

Ens ha arribat al Centre la darrera obra del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, ‘La estetización del mundo’ escrita en col·laboració amb Jean Serroy i publicada per Anagrama, on analitza com l’art i el comerç s’han hibridat en el món actual. 

Lipovetsky, professor agregat a la Universitat de Grenoble, entre les seves obres hi ha ‘Els Temps hipermoderns’ o ‘La Cultura-mundo : respuesta a una sociedad desorientada’, que també podeu consultar al Centre.

Us proposem llegir aquesta ressenya i també aquí el principi del llibre

Algunas reflexiones al hilo de la desaparición de zemos98

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

El festival Zemos98 anuncia que el año que viene no volveremos a disfrutar de sus propuestas. Dentro de unas semanas, si algún dios terrenal no lo remedia, se celebrará su última edición. Desaparece uno de esos muchos pequeños eventos artísticos que pueblan nuestro tejido cultural; pequeño, pero grande en cuanto a la calidad de sus contenidos. Desde sus inicios, este festival ha estado dirigido y producido por la propia Zemos98, otra de esas empresas culturales, con marcado carácter social, que siempre han puesto por delante el interés público de las actividades, antes que su provecho particular; más allá, claro está, de exigir dignidad en el trabajo y justas remuneraciones por su excelente labor profesional. Me consta que la mayoría de los trabajadores del sector son autónomos o dependen de estas pequeñas empresas que, por encima de su condición jurídica, siempre han trabajado con vocación de servicio público.

Dia Mundial del Teatre 2015. Llarga vida al teatre!

L’AADPC encarrega anualment a una personalitat destacada que faci un manifest català del Dia Mundial del Teatre, però enguany l’associació ha donat veu a diversos professionals del sector. El motiu: dirigir-se a la ciutadania per demanar complicitat. Posant en dubte el lema “The show must go on”, cares conegudes expliquen com es reparteix una entrada entre impostos i costos, i el que queda a tots els professionals que fan possible un espectacle, i clamen un seguit de demandes per salvar el sector, com la reducció de l’IVA cultural.


La despesa en cultura estimula el creixement econòmic a...

CES (Center for Economic Studies) IFO Institute

Segons aquest estudi recent sobre el retorn social de la cultura a Alemanya, institucions culturals com els teatres d’òpera atreuen a més treballadors qualificats i els seus ingressos elevats repercuteixen de manera positiva en el conjunt de l’economia regional. L’informe assenyala que un increment de l’1% en el nombre de persones altament qualificades contribueix a l’augment de l’1,4% en els ingressos de les persones amb baixa qualificació i de l’1,6% en el de les persones qualificades. Els autors, Oliver Falck, Michael Fritsch, Stephan Heblich i Anne Otto asseguren que quan una ciutat atreu companyies innovadores amb els seus empleats, la seva economia local canvia i es fa més atractiva a l’hora d’atreure altres persones innovadores.

Obra y servicio. El empleo cultural

Elena VozmedianoEl Cultural  24 de marzo 2015

¿Recuerdan que les hablaba no hace mucho en las páginas de El Cultural sobre el coste de las exposiciones temporales? Pudimos deducir entonces que hay empresas de transporte, seguros y montaje que se llevan una buena tajada de los presupuestos de museos y centros de arte, públicos y privados, a pesar de que la crisis ha hecho disminuir el número de exposiciones y ellas han perdido parte de su mercado. Pero los recortes presupuestarios, junto a la extensión del modelo empresarial dentro de la gestión cultural pública, han provocado el auge de otro tipo de negocio: el derivado de la externalización de determinados servicios. Empezó con las cafeterías y las librerías, luego con la limpieza y la seguridad. Siguieron las taquillas y roperos (lo que ahora se denomina “gestión de visitantes”), las audioguías, la vigilancia de salas y, con más incidencia aún en la relación de museos y centros de arte con la sociedad, la mediación y la educación. Las empresas que prestan estos servicios copan los primeros puestos en cuantía de las adjudicaciones de contratos de los grandes museos públicos.

Models de micromecenatge innovadors a Europa: ecosistema...

Comissió Europea. Xarxes de comunicacions, continguts i tecnologia

Estudi que analitza la situació del crowdfunding basat en l’equitat a Europa, s’hi examina la seva regulació a escala europea, nacional i internacional i la compara a la d’altres models de finançament. S’hi detallen les diverses variants de crowdfunding, les tendències del mercat, el seu potencial per a la R+D+I i s’estudien quins són les factors d’èxit per a les campanyes de micromecenatge, així com per a la seva interacció amb d’altres sectors del mercat financer.

Frustració i fracàs a la cultura catalana

 Xavier Marcé |  Ara, 23 de març de 2015

Apel·lar a la construcció de nous equipaments culturals és una constant en la vida cultural catalana. Més biblioteques, nous museus, ampliació dels existents, etc. Sembla com si afirmar l’existència d’un sector cultural concret no fos possible sense un espai de referència que delimiti amb incerta precisió la seva aportació majestuosa a la construcció del substrat cultural del país. Si escoltes amb detall sentiràs parlar del Museu del Còmic, del Museu de l’Arquitectura o de les sales que falten perquè el MNAC pugui ser el museu que ens mereixem.

La Diputació inverteix prop de 34 milions d’euros per...

L'any 2014 la Diputació de Barcelona va invertir 33.955.000 milions d'euros en donar suport als ajuntaments per oferir un servei bibliotecari de qualitat als ciutadans.

Amb l'objectiu de garantir un accés igualitari a la cultura i especialment a la lectura, es destinen anualment 15 euros per habitant per al funcionament de les biblioteques municipals, dels quals la Diputació n'inverteix 6,13.

Un any més, hi ha una molt bona resposta ciutadana al servei bibliotecari. El 48% de la població de la demarcació de Barcelona, és a dir, 2.624.000 habitants, disposen del carnet d'alguna de les 221 biblioteques i 9 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

¿Què es un comissari d’art?

¿Què es un comissari d’art?

Us recordem que podeu consultar les entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani que es publiquen periòdicament a «Encuentros», suplement cultural del diari de Tarragona. Aquests professionals, tots amb una amplíssima experiència en el comissariat d’exposicions i que han col·laborat o ocupat càrrecs de responsabilitat en destacades institucions culturals, reflexionen sobre què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. Les últimes entrevistes han estat:

Les activitats culturals i pràctiques artístiques...

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne...

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

Voice of Culture. Diàlegs estructurats entre la Comissió...

The Voice of Culture és un nou marc de diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i els professionals de la cultura. 

L’any 2015 es tractaran dos temes: 'Desenvolupament d’audiències a través de mitjans digitals'(18 i 19 de juny, a Amsterdam); i 'La governança participativa del patrimoni cultural' (2 i 3 de juliol, a Florència). Aquests temes han estat seleccionats en relació a les prioritats del Work Plan for Culture 2015-2018. Els resultats dels debats es tindran en compte en el treball de polítiques en curs de la UE sobre aquestes qüestions, tant a la Comissió Europea i com a l’Open Method of Coordination de la cooperació europea en l'àmbit de la cultura. El termini per sol·licitar la participació en algun dels dos debats és el 25 de març.

Informe de benchmarking sobre el mercat financer alternatiu...

Robert Wardrop, Bryan Zhang, Raghavendra Rau , Mia Gray | Cambridge Centre for Alternative Finance (Cambridge University Judge Business School)

Per contrarestar la crisi financera global, han aparegut instruments i canals de finançament alternatius que operen al marge del sistema de finançament tradicional. Als Estats Units i a Europa han prosperat iniciatives de finançament no bancari per aconseguir liquiditat o recursos propis com el capital risc, els ‘venture capitalists’  o àngels inversors, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge  i altres  instruments basats en valors de deute. Es tracta d’instruments que supleixen el crèdit bancari a professionals i les petites i mitjanes empreses i els proveeixen de capital risc per a la generació d’’start-ups’ o empreses de nova generació. Segons els autors, es tracta de mecanismes més diversos i transparents per als particulars i empreses que volen invertir o demanar préstecs, fomentar la innovació, generar llocs de feina o finançar causes socials.

Pacto por la Cultura 2015

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.

8 de març 2015. Dia Internacional de les Dones

En el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones, la Diputació de Barcelona promou la campanya, engegada per l'Institut Català de les Dones, amb el missatge "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere".


Indicadors de cultura per al desenvolupament (CDIS) de la...

Els indicadors de cultura per al desenvolupament de la Unesco (CDIS) són una eina estratègica i metodològica per avaluar i mesurar el paper multidimensional de la cultura en els processos de desenvolupament sostenible. El paper de la cultura en el desenvolupament sostenible s’ha situat com una qüestió política i estratègica molt important a escala nacional i internacional i és per això que la Unesco considera necessari proporcionar una demostració dels impactes de la cultura en el desenvolupament basada en dades quantitatives i indicadors. En aquest sentit, vol establir una base comuna i pràctica per ajudar a tots els actors involucrats a integrar millor la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament. 

La diplomàcia pública i cultural de demà: noves estratègies...

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

Polítiques sobre els drets d’autor i el dret a la ciència i...

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

Informe que examina la legislació i les polítiques sobre drets d’autor des de la perspectiva del dret a la ciència i a la cultura. La relatora de l’informe, Farida Shaheed, alerta de la necessitat de protegir l’autoria de les obres i oferir oportunitats a la ciutadania per participar en la vida cultural. Afirma també que no és el mateix protegir l’autoria que protegir els drets d’autor i proposa diversos instruments per promoure els interessos dels autors en matèria de drets humans. Proposa també ampliar excepcions i limitacions als drets d’autor per tal de potenciar la creativitat, millorar les contrapartides que reben els autors, augmentar les oportunitats educatives, preservar un espai per a la cultura no comercial i promoure la inclusió i l’accés a les obres i productes culturals. Així mateix, assenyala que cal reformar les lleis de copyright i recomana l’ús de llicències obertes com les que ofereix Creative Commons.

Sis tendències de futur per als museus

Center for the Future of Museums (CFM)

Un any més el CFM presenta l’informe TrendsWatch 2015 amb les noves tendències i aspectes clau que els tècnics i responsables de museus han de tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar les seves estratègies futures. Les dades obertes, el consum ètic, la personalització de productes, serveis i experiències, el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, les tecnologies portables (com Google Glass) i el moviment ‘slow’ (lent) aplicat a la cultura són els sis aspectes clau detectats aquest any.

Cooperativismo y cultura: una alianza necesaria...

Resulta llamativo como en tiempos de recesión y atribulaciones el sector de la economía social no sólo se mantiene sino que logra incrementar significativamente su volumen. Siguiendo datos de CEPES, la patronal española del ramo, en 2013 habría crecido en facturación interanual un 4%. Sin duda, en esta eventualidad influye poderosamente el hecho de que el 45% de los jóvenes emprendedores apuesten por fórmulas de economía social para sus futuros negocios, sean en forma de cooperativas, sociedades laborales o bajo otras personalidades jurídicas. También resulta chocante que, en esta época de minijobs, un 80% de los puestos de trabajo en la economía social sean indefinidos y que un 49% sean ocupados por mujeres, rozando la paridad absoluta.

Els projectes culturals emblemàtics en les estratègies...

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.

Informe de conclusions Indústries Creatives

Cercle Tecnològic de Catalunya | Departament d’Empresa i Ocupació Cicle de la Innovació Tecnològica de Catalunya

Document elaborat a partir de les sessions de treball amb la participació de 20 representants d’empreses dedicades del món de la producció audiovisual, creació d’apps, universitats, administració, publicitat i tecnologia.

Una de les primeres qüestions que van sorgir va ser la complexitat a l’hora de definir qui forma part del sector de les indústries creatives. Sembla evident la dificultat d’acotar les activitats d’aquest sector degut a la ràpida evolució que amplia constantment els camps d’actuació. De fet, la digitalització ha fet transversal la creació de continguts. Aquesta reflexió porta a considerar que les indústries creatives, de fet, no són una ampliació del sector audiovisual tradicional, sinó que és una amalgama de sectors ja preexistents que conflueixen en un nou sector.

Las políticas de lo público en el arte

Jorge Luis Marzo  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En este artículo Jorge Luis Marzo, historiador, sociólogo y comisario de exposiciones, analiza cómo el valor otorgado a «lo público» en el ámbito del arte esconde, en gran medida, otros factores fundamentales que no tienen por qué corresponderse. En primer lugar, mediante «lo público» se consigue la legitimación de los gestores de lo público, que se erigen en garantes del patrimonio. En segundo lugar, el artista se ve condicionado por esa conceptualización. En tercer y último lugar, «lo público» también influye, en consecuencia, en la propia obra de arte. 

Costos i beneficis de la independència de Catalunya pel...

Lluís Bonet i Agustí | Cercle de Cultura 

En aquest text, Lluís Bonet i Agustí, titular d'economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, avalua els costos i beneficis de la potencial independència de Catalunya, així com les estratègies necessàries en cada cas per assegurar un bon desenvolupament del món cultural.

Per tal d'encarar el tema planteja tres escenaris potencials: a) l'assoliment de la independència; b) el pacte amb l'estat, amb major autonomia política, fiscal i cultural per a Catalunya; i c) el manteniment del status quo polític actual.

Los derechos culturales en clave política y perspectiva...

Josep Ramoneda  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En aquest article, una transcripció d'una conferència, Josep Ramoneda, periodista i filòsof, parla sobre el propi concepte de cultura. Aquí teniu un extracte:

«El motor de conocimiento es la curiosidad. Y el segundo, que la verdadera cultura es aquella acción que es vivida como experiencia. Que quiero decir con esto, pues hablo de experiencia en el sentido de Montaigne, que decía que la experiencia como lugar en que el sujeto y el objeto se encuentran y ocurre algo. Este lugar en el que, para utilizar la famosa expresión de Montaigne cuando decía que «escribir es el ejercicio permanente de pintarse a sí mismo», es una idea muy fuerte, muy potente. A mi entender, la verdadera cultura es aquella que lleva una carga de experiencia radical y, por tanto, es un lugar de subjetivización fuerte, de creación de sí mismo, de pintarse a sí mismo.

Articles sobre indústries creatives i culturals

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables. 

Ludoliteracy Informe sobre la alfabetización mediática en el...

Daniel Aranda Juarez; Jordi Sánchez-Navarro; Silvia Martínez-Martínez | Universitat Oberta de Catalunya, UOC

Resum | L'informe que presentem a continuació recull 18 experiències, projectes, activitats, investigacions o polítiques més significatives que es realitzen a Europa relacionades amb l'alfabetització mediàtica en el context dels videojocs (ludoliteracy). La ludoliteracy té com a finalitat potenciar les capacitats i competències analítiques, reflexives i creatives al voltant del joc digital.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015...

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

El Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015 se enmarca en el Plan estratégico General 2012-2015 de la Secretaría de Estado de Cultura (SEC),

Los objetivos del Plan de Fomento de las ICCs 2015 son:

1. Cooperar con estructuras e instituciones para fomentar la colaboración, asociacionismo, integración, alianzas y creación de redes.

  • Creación de una base de datos de empresas subsectorializada.
  • Estudio sobre las necesidades para el desarrollo de cada subsector y estrategias a seguir.
  • Organización de al menos dos encuentros empresariales para la difusión de buenas prácticas y generación de networking.

Impacte de la cultura en les economies locals: noves...

Centre for Local Economic Growth

Informe que aporta una perspectiva original sobre els efectes mesurables de la cultura i l’esport en les economies locals. Mentre molts estudis sostenen que els projectes i equipaments culturals són bones inversions en termes socials i econòmics, aquest, en canvi, afirma que els efectes globals mesurables d’aquests projectes tendeixen a ser poc perceptibles per a les economies locals ja que l’impacte en salaris i ingressos acostuma a ser petit i els efectes en les importacions i exportacions comercials, així com en el turisme, són de curta durada. L’estudi aporta reflexions poc freqüents i que demanen prestar atenció a aspectes específics de cara a tenir expectatives realistes sobre el que els projectes culturals poden assolir.

Grans ciutats del món : informe cultura 2014

World Cities Culture Forum

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

Enquesta de participació cultural 2014...

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Presenter’s toolkit, per a professionals de les arts...

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions.