Interacció

  
Com la cultura popular construeix pertinença, cohesion i debat identitari en contextos locals i globals
  

Andreu Ramis Puig-gròs, amb Lleonard Muntaner Editor i l’Institut d’Estudis Baleàrics, ofereix a Cultura popular i nacionalisme un recorregut crític sobre la relació entre la tradició cultural i la construcció identitària. Festes majors, danses, cançons populars i rituals comunitaris funcionen com a referents col·lectius que al llarg dels segles han consolidat sentiments de pertinença i cohesió social, fins i tot en contextos adversos marcats per règims autoritaris.

L’autor proposa qüestionar què entenem per cultura popular i analitza amb rigor la seva connexió amb el nacionalisme i els processos d’identitat històrica. Ramis subratlla la necessitat de combinar l’estudi folklorístic amb la realitat històrica, evitant errors del passat, com l’anàlisi superficial d’elements culturals i la simplificació de la relació entre folklore i identitat.

El llibre fa un repàs des de la Renaixença fins als temps actuals, mostrant com el discurs folklorístic clàssic xoca amb enfocaments més crítics i contemporanis que qüestionen els relats conservadors. Ramis planteja un dilema central: com conciliar la cultura popular pròpia amb la diversitat derivada de la globalització i l’homogeneïtzació de referents culturals globals? La resposta, segons ell, passa per l’educació i el treball conscient sobre la interculturalitat i la pluriculturalitat, fonaments per construir societats pluralistes que preservin la identitat local sense perdre la perspectiva global.
  

Revista Eivissa (1972), essencial per a la divulgació de la cultura popular a les Pitiüses durant l'etapa de la transició.

Mallorca, Menorca, Ibiza. Folklore (1950) d'Antoni Galmés Riera, mostra del folklore durant el franquisme.

Aquest llibre està registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles.