internacionalització cultural

Circulació internacional de projectes, artistes i polítiques culturals. Criteri Inclou articles sobre cooperació cultural internacional, xarxes culturals i projecció exterior de la cultura.

#Som311 · El pols cultural dels municipis de Barcelona

 


  Primera quinzena d'abril
  
  

En aquesta quinzena, els municipis intervenen sobre les condicions que fan possible l’activitat cultural. Es redacten reglaments d’ús abans de l’obertura d’equipaments, s’inicien procediments de protecció patrimonial que determinen usos futurs i es despleguen pràctiques col·lectives que ocupen l’espai públic amb continuïtat. Alhora, es posen en relació ecosistemes locals amb xarxes internacionals. Sales escèniques, naus industrials, museus i carrers operen com a infraestructures on es decideixen formes d’accés, criteris de reconeixement i relacions amb altres escales.
  
  
  

Mireia Sallarès: “La inseguretat em sembla inherent a la creació”


  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat al CERC el 24 de febrer de 2026, hem entrevistat Mireia Sallarès, una de  les artistes i realitzadores més incisives i crítiques del moment actual, a  cavall sempre entre diferents projectes i països, perquè ens expliqui la seva visió de l’art, de la cultura i del moment polític que estem vivint.

Aquesta  és la conversa que hi hem mantingut.
  

Barcelona com a epicentre del debat sobre polítiques culturals. Jordi Baltà analitza MONDIACULT 2025


El 2025, Barcelona serà l'escenari de MONDIACULT, la cimera mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible. En un context de transformació i reptes globals, aquesta trobada intergovernamental marcarà el futur de la cultura en l'agenda internacional.

1

Reflexions sobre la gestió cultural des de la pràctica

 
   
Després de la lectura, aquest volum és interessant perquè mostra un desplaçament significatiu en la literatura sobre gestió cultural. Més que proposar nous grans paradigmes, reuneix reflexions, experiències i pràctiques que intenten comprendre com canvia la gestió cultural davant la crisi dels models institucionals tradicionals, la internacionalització, els conflictes polítics i l'emergència de formes d'organització més autònomes.

17 projectes amb participació catalana subvencionats per Europa Creativa durant el 2024


 

Els resultats de la convocatòria 2024 del programa Europa Creativa (Creative Europe) han estat publicats a la web de la Comissió Europea 

Durant el 2024, 17 dels projectes que van rebre finançament a través d’aquest programa comptaven amb entitats catalanes entre els socis.

A continuació es mostra la informació dels projectes amb participació catalana a què el programa Europa Creativa va donar suport el 2024

Decidir la cultura des del territori


  
International approaches to local cultural decision making parteix d’una constatació especialment pertinent en el context britànic actual: descentralitzar competències culturals no equival necessàriament a descentralitzar la capacitat de decidir.

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les condicions laborals i fomentar intercanvis culturals més equitatius


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i experiències


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

Pensar la política cultural des de l’actualitat


  
Entre 2009 i 2018, Eduard Miralles va convertir les editorials de Cyberkaris, el butlletí de la Fundació Interarts, en un espai breu d’interpretació de la política cultural. El recull aplega els textos que va signar des del número 77 fins al 181 i permet llegir-los com alguna cosa més que comentaris vinculats a l’actualitat: formen un pensament sostingut sobre la cultura, les institucions i la ciutadania.

Les llengües minoritàries sostenen la diversitat cultural europea


  
L’informe de Paul Videsott, elaborat per al Parlament Europeu, parteix d'una idea que sovint queda diluïda en els debats sobre diversitat cultural: la riquesa lingüística d'Europa no depèn únicament de les llengües oficials dels estats, sinó també de les llengües minoritàries i minoritzades.